Curculles

Records dins un bol de vidre. Un bol d’aquells de caramels. I els records que ara l’omplen, el bol, serien dolços i bonics, i també de colors. Les curculles, la majoria, són de la platja d’Empúries ( ja en vaig parlar en una altra ocasió). I les vaig recollir amb la Gemma i l’Albert, com qui recull monedes d’or. Aquestes cloves de bèsties poden arribar a ser belles i suggerents. Què vull dir que suggerents? Doncs vull dir que em suggereixen moments viscuts amb els meus nens a les platges empordaneses. Ells i jo, gairebé sempre, però també els avis en alguna ocasió i, fins i tot, un dia jo sol, badant per la platja, mirant la línia de l’horitzó amb nostàlgia, però pensant en una ànima que estava lluny lluny lluny de mi, terra endins ( no és un contrasentit; la distància era el nexe que unia els dos pols). La mar brava s’havia encalmat, i la platja ( de tardor o d’hivern, ara no ho sé del cert) estava plena de curculles grosses i boniques, o boniques i petites, o boniques i prou. I jo les recollia amb tota la il·lusió, pensant en regalar, als meus fills, aquell petit tresor.

Un dia hem d’anar-ne a recollir un altre cop, i anar acumulant curculles, vivències i records, que qui recull vivències i records, recull tresors.