Sensacional. Delicada, fina, bella, … un plaer pels sentits. La duresa de la vida de les viudes índies, víctimes de la irracionalitat religiosa i del sistema de castes. Em costa parlar-ne perquè és d’aquelles pel·lícules que s’han de veure i sentir, no explicar-les.

No voldria exagerar: no és la millor pel·lícula que s’ha fet mai, és clar, però és que no es tracta d’això sinó de gaudir-la. Me la van recomanar i, no sé si ho he somiat o em van dir que era una petita joia. Si no m’ho van dir ho dic jo: Ho és. Una joia d’aigua amb incrustacions de senzillesa, dolçor, temença, pèrdua, dolor, esperança i futur. Una joia molt completa. Però deixeu de llegir aquesta tonteria de crítica i mireu-vos-la amb el silenci, la pau i l’atenció que requereix ( si us plau … en versió original). Que us aprofiti.