Vaig prometre que començaria així: “ No m’agrada especialment escoltar Antony & The Johnsons; m’agrada sentir-los. Des del dia que …” que em van regalar un compacte amb un grapat de cançons seves. Me’ls van regalar com un acte d’amor ( i penseu el que vulgueu). “ Escolta’l una estona”, em van dir, “abans de jutjar-lo”. I ho vaig fer.

One by one, the guests arrive

The guests are coming through

The open-hearted many

The broken-hearted few

The guests. Melodiosa cançó, que pot arribar a embafar, em temo, però que a mi no m’ho fa. Al contrari: m’estova i em fa sentir un punt de melancolia tendra i agradable. Com un record d’aquells d’infantesa que rememorem ple de boires, mancat de concreció i paraules clares ( potser, només, el remor de veus i coses, i potser alguna olor que va passant).

Però Antony & The Johnsons va més enllà: descriu sentiments a través de la veu dolça i bonica de l’Antony i d’uns instruments tocats amb delicada sensibilitat.

Tal com us explicava vaig escoltar-los amb la ment oberta, el cor obert, les sensacions receptives i l’actitud pacient. Poc a poc, al llarg d’audicions més o menys extenses, es va anar convertint en una necessitat. Quan escric, quan llegeixo, quan dibuixo, quan treballo, quan parlo, les cançons d’Antony fan l’ambient més propici a la calma, a la bellesa, a la qualitat del moment, a la percepció de cada instant com una unitat de vida irrepetible i, per tant, valuosíssima. Va ser un bon regal, i també un bon consell.

Per cert, us hi heu fixat que els millors regals no es toquen? Els millors regals, almenys per mi, són abstractes. Us han dit mai “ vull regalar-te un moment meu. Un moment molt meu … ” i que el “ moment” vingui dins d’un sobre? A mi sí. I com me’l van regalar? En forma de cedé, ja us ho he dit: Antony & The Johnsons, i en forma de gust, també. Un te especial, molt bo, que no he trobat enlloc més.

Els millors regals no es toquen físicament. Això sí: ens toquen l’ànima, el cor, les emocions, fins i tot les entranyes. I el valor que tenen no es paga amb diners. Què podríem donar a canvi? D’entrada res per força ( seria absurd i lleig), però, si se sent realment el desig de complaure, de fer sentir sentiments, de regalar un tros de nosaltres, es pot regalar, per exemple, en forma d’estrofa cantada:

No one knows where the night is going
No one knows why the wine is flowing
Oh love i need you
I need you
I need you
I need you
Oh . . . I need you now

S’acaba la cançó, però l’estela dels sentiments i les paraules que ens deixa, continuarà viva en la memòria una bona estona més.

( Per cert, el dia 15 d’abril Antony & The Johnsons actuen al Palau de la Música. He  buscat entrades, però s’havien esgotat. Merda! Només en volia dues, per gaudir de la seva bona música, i del plaer de fer un bon regal; segur que li hauria agradat).