Capvespre amb en Josep Pla

La tarda ha sigut llarga. He sortit de la feina a les sis, he anat a la biblioteca, després a comprar i tot seguit m’he tancat a casa. He sopat de seguida, a quarts de vuit, i m’he posat a llegir. He llegit uns fragments de “ Notes per a Sílvia”, d’en Josep Pla.

Ara mateix estic vora la llar de foc. No està encesa. En comptes d’això tinc una estufa engegada. Una d’aquelles que són elèctriques i emeten una llum ataronjada i agradable. Desprèn una temperatura no massa alta però suficient ( en Pla diria una temperatura exacte? Podria ser).

Què voleu que us digui, m’agrada en Pla. L’Espinàs afirma, en el seu magnífic llibre “ El meu ofici”, que en Pla és un escriptor tècnicament poc correcte, però té caràcter. Bé, potser sí que és poc correcte tècnicament, no hi entenc gaire,  i potser és el caràcter el que m’atrau de la seva manera d’escriure, però em penso que de fet tant li fa.

“ El quadern gris” el vaig llegir fa anys. Em va impressionar. Era la sensació més semblant a asseure’s vora el foc amb un avi d’aquells que expliquen les seves batalletes i les seves coses, i que ho fa de tal manera que ens agrada escoltar-lo mentre va dient, desorganitzadament, a mesura que els pensament i els records li vénen al cap. M’embadaleix la calidesa de les seves paraules, la seva peculiar manera d’adjectivar i les seves opinions ( sovint un punt estrafolàries o excessivament segmentades, generalistes i superficials). Malgrat tots aquests peròs, m’hi sento a gust llegint-lo.

“ Aigua de mar” m’ha regalat alguns dels moments més plaents dels quals he gaudit llegint un llibre. Hi ha episodis, capítols, contes, o no sé com hauria de dir-ne, que em van fer somiar. Com si hagués viscut en les meves pròpies carns el que s’hi explica. I no pot ser perquè, aquell món de “ Contraban”, “ Pa i raïm”, “ En mar” o “ Navegació d’estiu”, ja no existeix.

Vespres com aquest d’avui, que he tingut la sort de poder dedicar-lo als plaers de l’escriptura i la lectura assossegada, envoltat de silenci, excepte pel tic tac incansable del rellotge de paret que hi ha damunt la llar, em fan sentir més viu que mai, i espiritualment complagut. Avui n’he de donar les gràcies a Pla.

Si no us fa res en podem continuar parlant un altre dia. Ara tinc ganes de llegir “ Notes a Sílvia” una estona més. Bon dia o bona nit, i que gaudiu de bones i plaents lectures.