Arxiu de la categoria: jornades

De ments obertes, grans persones i allò que mou el món

Publicat el per

Captura de pantalla 2015-11-22 a las 22.32.20

Aquesta setmana s’ha celebrat a Reus la quarta edició del TedxReus, un esdeveniment amb la marca TED que aquest any tenia com lema: Què mou el món? Un seguit de ponents que no van deixar indiferents a ningú, van exposar en catorze minuts i des de diferents vessants, allò que segons ells  i elles mou el món. Així, es van tractar qüestions com la identitat, l’ educació, l’ ètica, la comunicació, la recerca, les relacions humanes, la religió, la governança… tot això en un context convuls i d’ incertesa com és l’ actual, temps també de manca de valors, com van assenyalar alguns dels ponents. D’ entre totes, volia destacar algunes intervencions, la de l’ escriptor Joan Carreras, que va fer una exposició sobre la dicotomia entre la nostra identitat virtual i presencial al més pur estil TED, amb bon tempo i humor, però alhora aprofundint en el missatge a transmetre,  la de la Mònica Bernabé, corresponsal a l’ Afganistan durant anys, qui ens va fer una lectura crítica des de la seva experiència sobre el conflicte islàmic i va posar cara a les víctimes invisibles d’ una guerra que fa molts anys que dura… O la Núria Picas, exemple de superació que ens va ensenyar la importància de no defallir i perseverar en la recerca de fites. Properament aquestes intervencions es podran veure des del web de TedxReus.

Si bé hi va haver una intervenció sobre educació, un brillant Eduard Vallory, que va incidir en la necessitat d’ actualitzar de forma disruptiva el sistema educatiu i en la innovació com a motor de canvi, altres ponents com el científic Manel Esteller o l’ apassionat Joan Antoni Melé van coincidir amb ell en el fet que les escoles actuals no preparen els joves per afrontar la vida professional que els espera amb massa garantia, i que lluny d’ això s’ està donant una pèrdua de valors humans importantíssima que reverteix alhora en la formació integral de les persones. Com sempre, al voltant d’ esdeveniments com el TED hi ha aquelles persones que el fan possible, les que hi assisteixen, les que el veuen des de la distància, les que el segueixen a les xarxes … Tot plegat esdevé un gran família, un grup de ments inquietes unides per la curiositat i les ganes de fer un món millor. Definitivament, el que mou el món són aquest tipus de persones. Un altre dels ponents, en Jaume Sanllorente, fundador de la oenagé Sonrisas de Bombay va dir que sovint oblidem que tots vivim al mateix món, i que en aquest hi ha molta bondat. Sanllorente afirmà que és a les nostres mans incidir de forma positiva en allò que ens rodeja, no cal tenir grans objectius. Ell ho va fer en un viatge a la Índia, per la resta de nosaltres -moguts pel que vam sentir ahir- el viatge potser comença ara.

Imatge: ewitsoe

 

De l’ estiu, temps per a la formació i l’ aprenentatge

Publicat el per

Juliol és -tradicionalment- temps per a la formació. Hi sovintegen jornades d’ innovació, congressos, escoles d’ estiu i altres events que el professorat aprofita per actualitzar-se i posar-se en dia en aspectes ja siguin de caire metodològic o bé més instrumental. Les darreres setmanes he tingut la gran sort de poder participar en algunes iniciatives d’ aquest tipus, a les que voldria dedicar aquesta entrada, bàsicament perquè tot i ser de caire ben divers, tenen alguns punts de conexió prou interessants. Així, des de finals de juny he assistit com ponent a la DisCo Conference, a Praga, a les jornades d’ innovació Novadors a Alcoi (#novadors12), al Congrés Internacional Multidisciplinar en Investigació Educativa (#cimie12) a Barcelona i a un curs d’ estiu de la Universitat de Santiago de Compostela: “Nuevas fronteras en la igualdad de oportunidades 2.0: Educar en la comunicación igualitaria” que té lloc aquests dies a Lalín, Galícia, lloc des del que escric aquestes línies.

Tot i que les aquestes accions formatives s’ adreçaven a un tipus de públic bàsicament constituït per mestres, professorat de secundària, o professorat universitari, destacar com un tret comú l’ esforç dut a terme per aquest professorat que es trasllada des de molts punts geogràfic per continuar formant-se en un moment de crisi, de retallades de sou i també d’ anuncis de futures retallades a accions formatives, algunes també considerades casos d’ èxit. De les jornades Novadors, destacar que van tenir més de 300 assistents i del CIMIE, que s’ organitzava per primera vegada en va tenir més de 600. Dir que els preus d’ inscripció en tots els casos éren molt baixos i que s’ allunyaven de les quotes d’ inscripció realment altes dels congressos habituals. En el cas del congrés CIMIE destacar també que es basa en un model organitzatiu molt democràtic, és dir, de baix a dalt, o bottom-up, i en la participació voluntària de tots els agents que hi participen. Voldria fer referència al fet que accions com aquestes, que no han estat organitzades per la insititució, esdevenen un èxit tant per l’ altíssim grau de participació com per la qualitat de les comunicacions i experiències presentades. L’ ús de les xarxes socials i el seu rol de propagació exponencial de la informació tant en la visibilització com en la difusió d’ aquestes iniciatives indiquen també que alguna cosa està canviant i que els espais d’ aprenentatge informals com les xarxes poden esdevenir determinants també en processos formatius.

Finalment, un darrer paràgraf dedicat al curs d’ estiu “Nuevas fronteras en la igualdad de oportunidades 2.0: Educar en la comunicación igualitaria” on s’ aborda la perspectiva de gènere i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i com aquestes empoderen les dones i el seu lideratge a la xarxa. Les ponències tracten temes com l’ús de les xarxes socials i participatives en educació, la imatge estereotipada de la dona en els videojocs, l’ús del llenguatge inclusiu i no sexista a la xarxa, la violència i el ciberbullying o com es gestiona la identitat d’homes i dones des dels propis mitjans de comunicació. Molt interessant, tot plegat, especialment perquè hi participen feministes reputades de gran renom, com Gusi Bertomeu o Marisa Rebolledo , i altres experts en els temes mencionats, com és el cas d’ Urko Fernández, de Pantallas Amigas perquè ens aporten mirades que cal tenir presents, ara més que mai, i saber fer visibles també a l’àmbit educatiu.

De l’ educació i les habilitats per a la vida

Publicat el per

Avui han començat a la Facultat de Ciències de l’ Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili les VIes Jornades d’ Educació. Aquestes jornades fa més de trenta anys que es celebren i són organitzades gairebé íntegrament pels estudiants de Magisteri, Pedagogia i Educació Social, els quals són acompanyats en el procés per professorat del Departament de Pedagogia. El lema d’ aquest any ha estat: Educació: habilitats per a la vida.

El concepte d’habilitats per a la vida -o life skills- va sorgir fa algunes dècades, associat només a l’assoliment de certes conductes, en general relacionades amb la salut. Així, la OMS va definir les habilitats per a la vida com “aquelles  capacitats per adoptar un comportament positiu que permeti als individus abordar amb eficàcia les exigències i els reptes de la vida quotidiana. Es tracta d’habilitats personals, interpersonals, cognitives i físiques que ajuden a les persones a controlar i dirigir les seves vides, desenvolupant la capacitat de viure amb el seu entorn i aconseguint que aquest canviï.” Actualment, el concepte s’ha ampliat i fa referència a aquelles capacitats (alguns en diuen també competències) -coneixements, habilitats, valors, actituds- per enfrontar amb èxit els desafiaments diaris de la vida, també per continuar aprenent i per projectar un futur millor.

La UNESCO en el seu informe Qualitat de l’ Educació, Habilitats per a la Vida i Educació per al Desenvolupament Sostenible, de 2005  determinava que les habilitats per a la vida són rellevants i necessàries en el currículum de l’educació contemporània i un dret de totes les persones. Així, un tipus d’ enfocament educatiu centrat en el desenvolupament de destreses i competències psicosocials, resulta adequat i necessari en l’educació formal del nostre temps i aporta qualitat a la mateixa. El desenvolupament d’aquestes  habilitats  implica millorar i diversificar els programes educatius i les pràctiques pedagògiques, de manera que atenguin a l’adquisició gradual de habilitats  de diferent nivell i que considerin especialment als grups exclosos i vulnerables.

En una societat líquida i canviant com la que vivim, esdevé del tot necessari comptar  amb recursos i adquirir estratègies per a poder fer front a una tipologia de situacions que potser encara desconeixem i per a les que de ben segur no estem preparats. Adquirir habilitats com l’ empatia, l’ assertivitat, saber reconèixer l’ importància de les relacions interpersonals, la presa de decisions, la resolució de conflictes, la gestió d’ emocions i sentiments, fer ús d’un  pensament crític i creatiu … serà bàsic en el desenvolupament professional com també personal dels futurs i futures mestres i professionals de l’ educació. Avui més que mai, doncs, cal integrar aquestes habilitats en els processos educatius així com en la formació tant inicial com continuada dels docents. Bones jornades!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/bitzcelt/529254017/sizes/s/