Arxiu de la categoria: recerca

De ments obertes, grans persones i allò que mou el món

Publicat el per

Captura de pantalla 2015-11-22 a las 22.32.20

Aquesta setmana s’ha celebrat a Reus la quarta edició del TedxReus, un esdeveniment amb la marca TED que aquest any tenia com lema: Què mou el món? Un seguit de ponents que no van deixar indiferents a ningú, van exposar en catorze minuts i des de diferents vessants, allò que segons ells  i elles mou el món. Així, es van tractar qüestions com la identitat, l’ educació, l’ ètica, la comunicació, la recerca, les relacions humanes, la religió, la governança… tot això en un context convuls i d’ incertesa com és l’ actual, temps també de manca de valors, com van assenyalar alguns dels ponents. D’ entre totes, volia destacar algunes intervencions, la de l’ escriptor Joan Carreras, que va fer una exposició sobre la dicotomia entre la nostra identitat virtual i presencial al més pur estil TED, amb bon tempo i humor, però alhora aprofundint en el missatge a transmetre,  la de la Mònica Bernabé, corresponsal a l’ Afganistan durant anys, qui ens va fer una lectura crítica des de la seva experiència sobre el conflicte islàmic i va posar cara a les víctimes invisibles d’ una guerra que fa molts anys que dura… O la Núria Picas, exemple de superació que ens va ensenyar la importància de no defallir i perseverar en la recerca de fites. Properament aquestes intervencions es podran veure des del web de TedxReus.

Si bé hi va haver una intervenció sobre educació, un brillant Eduard Vallory, que va incidir en la necessitat d’ actualitzar de forma disruptiva el sistema educatiu i en la innovació com a motor de canvi, altres ponents com el científic Manel Esteller o l’ apassionat Joan Antoni Melé van coincidir amb ell en el fet que les escoles actuals no preparen els joves per afrontar la vida professional que els espera amb massa garantia, i que lluny d’ això s’ està donant una pèrdua de valors humans importantíssima que reverteix alhora en la formació integral de les persones. Com sempre, al voltant d’ esdeveniments com el TED hi ha aquelles persones que el fan possible, les que hi assisteixen, les que el veuen des de la distància, les que el segueixen a les xarxes … Tot plegat esdevé un gran família, un grup de ments inquietes unides per la curiositat i les ganes de fer un món millor. Definitivament, el que mou el món són aquest tipus de persones. Un altre dels ponents, en Jaume Sanllorente, fundador de la oenagé Sonrisas de Bombay va dir que sovint oblidem que tots vivim al mateix món, i que en aquest hi ha molta bondat. Sanllorente afirmà que és a les nostres mans incidir de forma positiva en allò que ens rodeja, no cal tenir grans objectius. Ell ho va fer en un viatge a la Índia, per la resta de nosaltres -moguts pel que vam sentir ahir- el viatge potser comença ara.

Imatge: ewitsoe

 

De comunitats, llibres digitals i la il·lusió per feina ben feta

Publicat el per

La interacció que s’ estableix entre els aprenents i la tecnologia ha esdevingut objecte d’ estudi des de fa molt temps. Les noves formes de lectura i les possibilitats de treballar amb múltiples formats que van molt més enllà del text, fan que inevitablement ens preguntem quines són els resultats reals que es deriven quan es fa un ús significatiu de les TIC a l’ aula. Justament aquest matí es publicava la notícia  a la BBC sobre la publicació per part de l’  Oxford Internet Institute del seu primer llibre de text digital i interactiu per als estudiants – que també serà gratuït per al públic. Aquest és l’últim pas en l’aparició dels llibres de text digitals, impulsats pel creixement de les tauletes i també és un exemple de com les institucions són i poden ser capaces de publicar els seus propis materials especialitzats. La iniciativa Geographies of the World’s Knowledge, que s’ha dut a terme amb la tecnologia d’ Apple iBook, sens dubte contribuïrà a modificar i revolucionar les eines d’ aprenentatge, tal com diu el professor Viktor Mayer-Schönberger, un dels seus artífexs.

Juntament amb una companya, la Dra. Janaina Minelli, professora també del Departament de Pedagogia de la FCEP de la Universitat Rovira i Virgili, vam visitar la setmana passada l’ Escola Dr. Alberich i Casas de Reus amb l’ objectiu de fer una video-observació sobre com treballen en aquesta escola amb els llibres digitals i veure quines percepcions en tenen, tant alumnat com professorat. Cal dir que l’ escola és una Comunitat d’Aprenentatge formada per alumnes, mestres, famílies, antics alumnes i medi social que l’envolta. Com consta al seu web, la seva missió és “recollir les aportacions humanes, culturals i socials dels seus membres i, fent de gresol, millorar i enriquir-se ella com a institució, la comunitat educativa i el seu entorn social.”

D’ aquesta inquietud, tal com ens van explicar alguns membres del claustre i la seva directora, al llarg del temps han anat incorporant canvis d’estratègies i metodologies entre les quals -i tot i no ser-ne la principal- cal destacar una aposta ferma per la tecnologia i la substitució gradual dels llibres de text per materials digitals. La nostra observació, doncs, va consistir a veure com treballàven aquests nens i nenes amb els materials digitals i també copsar la seva actitud vers aquests. Tot i que encara no tenim les dades analitzades, de les respostes dels propis nens preguntats si preferien treballar en format digital o paper, destacar la resposta d’ una nena que evidencia com tenen la tecnologia plenament incorporada dins l’ aprenentatge: “ens és igual com ho fem, al final el resultat al que hem d’ arribar és el mateix”. I tot i que en molts moments també s’ evidenciava la seva predilecció pels materials digitals, no es van estar de destacar els inconvenients que els trobàven: la lectura en pantalla cansa, de vegades les connexions no van bé, etc …

De la nostra visita voldríem destacar l’ amabilitat amb què ens van atendre des d’un principi, tant el professor Fracesc Xavier Torrell, i la directora del centre Sra. Rosa Vallès, tot i que l’ agraïment especial va adreçat als nens i nenes de sisè per la seva simpatia i ganes de col·laborar . Sovint veiem programes i sentim experiències de casos reeixits en centres educatius. Massa sovint acostumen a ser els mateixos … Només entrar-hi, a l’ escola Alberich i Casas ja s’hi respira un bon ambient que convida a passar i a quedar-s’hi. Els espais són oberts i càlids i la seva gent també, els resultats acadèmics són bons. L’ esforç de la comunitat, l’ esperit innovador i la gran visió de futur així ho reflecteixen. Per molts anys!

De l’ atenció, literacitats diverses i altres hàbits de la ment

Publicat el per

La incorporació de les tecnologies a l’ aula i la possibilitat de permetre la utilització d’ ordinadors, telèfons mòbils, tauletes etc.. a les classes fa que sovint se’ns plantegi la dicotomia sobre si és bo o no permetre que s’ utilitzin els diferents dispositius, o tenir-los prohibits com es fa actualment a molts centres de casa nostra i també a universitats tan reputades com la Harvard Business School o la University of Chicago. La clau per a poder respondre a aquesta pregunta es troba en l’ atenció, considerada pel professor  Howard Rheingold, una de les literacitats o alfabetitzacions socials més importants que cal assolir al segle XXI.

Rheingold justifica en el seu article Attention, and Other 21st-Century Social Media Literacies que per tal d’ optimitzar l’ús que fem dels diferents mitjans de comunicació social cal anar més enllà de l’ús de les tecnologies i les habilitats per gestionar-les i pensar també en termes d’alfabetització. Cal, doncs, ampliar la nostra visió de les habilitats digitals i incloure d’ altres literacitats -com l’ atenció i altres hàbits de la ment- relacionades amb processos cognitius que afecten la manera en què aprenem, especialment quan ho fem mitjançant aquests mitjans de comunicació social. De la mateixa manera, a Describing 16 Habits of Mind) Costa i Kallick proposen que hi ha hàbits de la ment -com la mateixa atenció- que ajuden a desenvolupar el pensament creatiu i la  la resolució de problemes: la persistència, la capacitat de saber comunicar-se amb claredat i precisió, la gestió de la impulsivitat, la recopilació de dades a través de tots els sentits, saber escoltar amb comprensió i empatia, crear, imaginar, innovar, pensar amb flexibilitat, respondre amb admiració i sorpresa, aplicar els coneixements anteriors a situacions noves, mostrar-se oberts a l’ aprenentatge continuat… Aquests hàbits permeten que es produeixi una transferència de l’aprenentatge significativa i proporcionen una base per reflexionar sobre els desafiaments d’aprendre i col·laborar en línia.

L’atenció a l’aula també és important. Rheinhold afirma que amb l’abundància d’informació que hi ha a la xarxa, la nostra atenció està constantment sent redirigida d’ un punt cap a un altre i això fa que de vegades no poguem mantenir-nos concentrats en la tasca que estem duent a terme. Tenim un alumnat que està acostumat a fer diferents tasques alhora, però sovint de manera superficial. L’ autor considera que l’atenció i altres literacitats com la participació, la col·laboració, la consciència de xarxa i el consum crític constitueixen un conjunt d’ actituds que cal exercitar o que es poden adquirir. Ell advoca pel desenvolupament entre l’ alumnat d’una mena de consciència sobre on s’ està dirigint l’ atenció en cada moment i que cal promoure estratègies per poder prendre -el que ell anomena- “microdecisions” quan l’atenció s’interromp, que permetin retrobar el camí perdut. Hem de tenir present que necessitarem diferents formes d’ atenció depenent del moment en què ens trobem, això és obvi.  De vegades haurem de bloquejar les distraccions i centrar la nostra atenció en un únic punt i d’ altres ens caldrà tenir oberts tots els fronts possibles. El professor Rheinhold fa una pràctica amb els seus alumnes abans de començar les classes i els demana que tanquin els ulls i tots els seus aparells durant un minut i que experimentin el que els passa per la ment i observin cap on va la seva atenció quan no tenen elements externs. Tot seguit comença la classe i els demana que prenguin nota d’on va la seva atenció i com estar atents al que estan fent, després els demana que en facin una reflexió via bloc o wiki i ho comparteixin amb els companys. Diu que així fa  que prenguin consciència de la pròpia atenció i que això els farà ser més conscients d’ allò que aprenen. Hàbits de la ment, ho provarem…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/44124447823@N01/

De la recerca en educació i les mirades transformadores

Publicat el per

Parlar d’ investigació en educació en un dia on els trending topics de Twitter en matèria d’ educació han estat els comentaris a les #retallades a la sisena hora i l’ actuació de la guàrdia urbana vers els i les adol-lescents que no van anar a l’ escola per anar a veure en Justin Bieber, sembla que sigui com ser d’un altra planeta i parlar de ciència-ficció. Malgrat això, és necessari destacar l’ enorme importància de la investigació en educació tenint en compte que aquesta és bàsica per revisar la pràctica educativa que es fa a les aules i esdevenir -a partir d’ allò observat- catalitzadora de canvi i millora social. En el marc de la Societat del Coneixement, la cultura científica educativa es basa en la generació de coneixement i la seva repercussió en la millora o innovació educativa.

Però per tal que el coneixement produït dinamitzi la millora en l’educació és indispensable que aquest es transformi en cultura científica a partir de la participació dels diferents agents involucrats en el procés educatiu. Així, cal facil·litar processos de sensibilització cap a la pràctica investigadora i també  actualitzar i donar suport al professorat en matèria de recerca. Les institucions han de visibilitzar els resultats de les recerques que es fan a les aules, promoure mecanismes per a compartir la reflexió sobre la pràctica i recolzar les xarxes d’ intercanvi de coneixement. D’ altra banda, el professorat té el repte de saber  incorporar aquesta mirada investigadora i reflexiva a la seva tasca docent i vincular-la al paper transformador que li correspon a l’educació.

En aquest sentit, i partint de la creença que cal fomentar la recerca per a trencar l’ escletxa que hi ha entre el potencial de l’aprenentatge i el seu impacte actual en el món real, l’ administració Obama ha aprovat per al  2012 amb un pressupost de 90 mil·lions de dòlars la creació d’una Agència de Projectes d’Investigació Avançada per a l’Educació (ARPA-ED) que finançarà projectes duts a terme per la indústria, universitats o altres organitzacions innovadores i aquests seran seleccionats en base al seu potencial per transformar l’ensenyament i l’aprenentatge. Entre les iniciatives a destacar, ARPA-ED es planteja reptes com la millora de l’índex de fracàs escolar, la revisió dels plans d’ estudi, potenciació de la col·laboració a partir de comunitats construïdes a partir de jocs, l’orientació per a la formació en ocupació i l’ utilització per part de professorat i alumnat de dispositius mòbils, tot, a partir de la recerca en educació.

Ciència-ficció o no, esperem no fer massa tard …

Imatge: http://www.flickr.com/photos/lwr/65824669


De jocs, el cervell humà i el tren de la tecnologia

Publicat el per

Aquests dies sembla que sigui gairebé obligat fer esment dels efectes positius -dels dolents ja se’n parla massa- de l’ús de la tecnologia en els processos d’ ensenyament i aprenentatge. Des de fa un temps, estem treballant amb Mercè Gisbert i Vanessa Esteve, companyes de la URV, en un article científic sobre la sostenibilitat, el Game-based learning (aprenentatge a partir dels jocs)  i la col.laboració en móns virtuals. D’ acord amb l’ Horizon Report de 2011, el Game-based Learning és una de les sis tecnologies emergents que tindrà un impacte directe en l’ educació superior en dos o tres anys i que cal tenir en compte, al meu entendre, en dissenys i planificacions tant curriculars com de formació.

Resulta molt interessant l’ article publicat a The Huffington Post Ten Surprising Truths About Video Games on s’ articulen algunes raons basades en la recerca científica sobre la validesa dels video-jocs per a l’ aprenentatge. Sens dubte el GBL és tema comú en tots els congressos i reunions que es fan arreu al voltant de la Tecnologia Educativa. A casa nostra, fa una setmana es va celebrar organitzada per l’ ICE de la UAB la Ia Jornada d’ experiències sobre l’ús educatiu dels videojocs, dels entorns virtuals 3D i de la Realitat Augmentada. I mentre veiem com cada vegada més proliferen  iniciatives que prenen aquest tipus d’ aprenentage com punt de partida per a pilotar noves recerques i experiments a l’ aula, aquí seguim encara immersos en la dicotomia: ordinador a l’ aula si – ordinador a l’ aula no.

També he llegit fa ben poc sobre un congrés que sota el suggerent títol l’ Aprenenatge i el Cervell Learning & the Brain Conference connecta educadors, científics i investigadors. En una de les ponències, el  Dr. Gary Small, neurocientífic i professor de la UCLA deia: “Els joves d’ ara neixen  en la tecnologia, i estan acostumats al seu ús 24 / 7, els seus cervells estan dissenyats per utilitzar-la intel·ligentment”. Seguint amb el fil del Game-based learning, el Dr. Small afirmava -referint-se als video-jocs- que aquests no es basen en tasques repetitives – sinó que molts d’ells han incorporat components socials que permeten als nens/es comunicar-se millor. Però com que no tot és ni ha de ser tan positiu, Small va destacar com un dels grans desavantatges de la seva immersió en els dispositius tecnològics el fet que els i les joves moltes vegades no sàpiguen mantenir converses, no mirin a la gent als ulls quan parlen o no entenguin  determinats senyals verbals, considerats també  “tecnologies importants”, que han evolucionat durant segles i encara són poderoses. I tant que sí.  Els nadius digitals, en canvi,  veuen com  la tecnologia entrena el  seu cervell per a ser àgil i processar noves idees ràpidament, esdevenint més oberts a noves iniciatives i a comunicar-se més lliurement i amb més freqüència. Això sí, no ho fan de la mateixa manera en què ho fem nosaltres. Tinguem-ho en compte o se’ns escaparà el tren.

Imatge: Patrick Hoesly