Sembla ser que el 2013 sentirem encara més a parlar de dos conceptes, les “smart cities” i l’ Internet de les coses“, aquesta darrera considerada una tecnologia emergent que descriu un futur en el qual els objectes físics quotidians es connecten a la xarxa i són capaços de comunicar-se uns amb altres. Tot i que ens pot semblar ciència ficció, la veritat és que d’ un temps ençà les ciutats estan evolucionant cap a una nova dimensió on la informació, actiu indispensable de la nostra vida, contribueix al desenvolupament d’un ecosistema “smart” que abasta des de la mobilitat al govern, passant per la salut o la cultura i la sostenibilitat dels recursos energètics. Les infraestructures virtuals s’integren cada vegada més amb el paisatge físic, l’ Internet de les coses ens proporciona oportunitats per aprendre de la vida quotidiana, i la tecnologia, cada vegada més integrada en els espais fa que es creïn nous paisatges que combinen allò real amb allò virtual, com és el cas de la realitat augmentada. Així, els ciutadans i ciutadanes es troben al centre d’ escenaris cada vegada més ubics i complexos, s’interrelacionen amb un entorn canviant -sovint amb l’ ajut de la tecnologia- i han de saber gestionar la gran complexitat que la smart city com espai d’ aprenentatge els ofereix.
És en aquest context on cal que ens qüestionem quines formes pot adaptar l’ anomenada smart education per esdevenir catalitzadora de canvi, generadora d’innovació social i aglutinar -alhora- totes aquestes peces que composen aquest mosaic: els recursos de la ciutat, la tecnologia que magnifica exponencialment el seu potencial… En el marc de les smart cities, i encentant un 2013 declarat per la Unió Europea com Any Europeu dels Ciutadans i ciutadanes, ens cal ara més que mai pensar com fer que aquesta ciutadania participi de forma activa i prengui consciència de la pròpia ciutat, que sàpiga copsar i gaudir de tot el coneixement escampat arreu: en els parcs, els museus, els carrers, els jardins… i oferir-li estratègies per tal que aquesta experiència li sigui enriquidora i del tot significativa, mai una forma d’ exclusió.
Imatge: Mar Camacho