Arxiu de la categoria: Tendències

De vi calent i despropòsits flagrants

Publicat el per

Suposo que no devia ser fàcil per a la Consellera Rigau abandonar el passat dimarts 4 de desembre la reunió amb els consellers  autonònics d’ Educació davant els canvis “last-minute” que van fer a l’ avantprojecte de la llei de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) proposada pel ministre espanyol d’ Educació José Ignacio Wert. Tampoc és fàcil pels catalans i catalanes veure com un model d’ èxit com és la immersió lingüística que s’ha dut a terme a Catalunya des de fa força anys sigui amenaçat i que la llengua catalana quedi relegada a ser una assignatura considerada d’ especialitat, després de les matèries troncals i les específiques. Entre d’ altres mesures l’ esborrany de l’ avantprojecte inclou una aposta per l’ elecció primerenca d’ itineraris acadèmics o professionals, la incorporació de proves estatals, però manté el Batxillerat com un dels de més curta durada de tot Europa. El caire excloent del seu contingut i la consolidació d’una educació diferent per als sectors més desfavorits farà que al llarg d’ aquesta setmana siguem molts i moltes els que ens manifestarem en contra d’ aquest avantprojecte, que va molt més enllà de l’àmbit estrictament educatiu i amenaça de ple la nostra llengua i un model multicultural i plurilingüe reeixit, del qual el català n’ha estat sempre l’ eix vertebrador.

En un altra ordre de coses, la setmana passada vaig ser a Berlin, participant en el Online Educa 2012, congrés que té lloc cada any en aquesta ciutat i que és punt de referència dins l’ àmbit de la Tecnologia Educativa. És tradició -mentre dura el congrés- fer una escapada a un dels mercats de nadal típics d’ aquestes dates que hi ha per tota la ciutat a prendre un got de Glühwein, un reconstituent deliciós que ajuda a combatre les baixes temperatures de l’època. Entre les tendències marcades aquest any destacar una vegada més el Mobile Learning, o sigui la utilització dels dispositius mòbils en educació del que ja hem parlat en altres entrades d’ aquest bloc en el que fa bastant temps treballem i al voltant del qual vam presentar un Workshop: Enhancing Participatory Culture with social and  mobile media sobre un projecte de col·laboració internacional amb la Salford University (Anglaterra), Beuth University of Applied Sciences (Alemanya), AUT University (Nova Zelanda) i la Universitat Rovira i Virgili. Els altres grans temes del congrés van ser els MOOCs (Massive Open Online Courses) i com organitzacions coms el cas de Coursera que estan canviant i qüestionant la formació online tradicional. També es van presentar algunes experiències al voltant de la Flipped Classroom, o la classe al revés i finalment també hi varen haver moltes referències al concepte de l’ Smart Education, entesa com un gran escenari que dóna cabuda a processos d’ aprenentatge cada vegada més ubics i complexos on el paper mediador de la tecnologia és clau perquè aquest es produeixi d’una manera significativa.

Tot i que a casa nostra les temperatures no són tan baixes com a Alemanya, potser tenir a l’ abast una mica de vi calent ens pot ajudar a afrontar una setmana que es preveu força freda. Molts ànims a tothom!

Imatge: Justinsfoto

De congressos top, experiències personals i veus que no es senten

Publicat el per

Aquesta setmana s’ha celebrat amb gran èxit d’ assistència i impacte el Mobile World Congress, el macro-event més important de telefonia mòbil i punt de referència obligat per a tots aquells i aquelles que treballem al voltant dels mòbils. Tot i que el Mobile és essencialment adreçat a les empreses vam tenir la gran sort de poder assistir-hi i d’ escoltar algunes de les veus considerades més importants d’ aquest àmbit. Podeu accedir als continguts de les Keynotes des del web del congrés i també fent una ullada a aquest resum elaborat per Ticbeat. D’ altra banda, i com ja és habitual en aquests events, es pot segir el fil dels comentaris dels assistents i seguidors via Twitter mitjançant els hashtags #MWC12 i la seva pàgina al Facebook.

El passeig pel Mobile Congress va ser això, bàsicament veure com les grans cases presenten les seves novetats, els desenvolupadors/es miren de vendre el seus productes i les petites empreses intenten fer-se un forat en un món absolutament dominat pels grans gegants però on les bones idees també són premiades. Guanyar visibilitat, generar oportunitas de negoci i posicionar-se en el mercat internacional són objectius clau de la seva participació al congrés. L’App Planet funciona com un aparador on les empreses desenvolupadores de tot el món presenten les seves últimes novetats. De la sumptuositat d’ alguns stands, el merxandising, els cocktails, les recepcions, les festes … es podria afirmar que en aquest sector la crisi econòmica no s’hi ha fet del tot palesa.

I com passa sovint, al voltant d’ aquests grans esdeveniments es generen activitats paral·lel·les força interessants, les més interessants diria jo, com les trobades amb persones de fora a qui coneixem, les converses espontànies que sorgeixen a la xarxa i acaben al voltant d’un cafè, les desvirtualitzacions… En resum, aquelles petites coses que personalitzen l’ event, que l’ enriqueixen i el fan especial únicament per a nosaltres. Personalment em van impactar dos factors: d’una banda l’ escassa presència de dones, tant a les ponències com en els altres àmbits com l’assistència, el networking, les trobades paral·lel·les… Realment observant el públic des de les escales que condueixen a Montjuïc el paisatge era dominat per una marea de tratjos foscos. I si no hi vam sentir veus femenines tampoc vam  percebre un altra tipus de veu: la dels professionals de l’ educació que també tenen molt a dir dins aquest àmbit en tant que els dispositius mòbils estan reconfigurant el panorama no només social sinó també educatiu.  Només hi van haver dues ponències relacionades amb l’ educació i cap d’ elles en un marc horari central. Tot i ser conscient que el Mobile Congress és un esdeveniment adreçat a les empreses- hi vaig trobar a faltar algun stream que promogués iniciatives que afavoreixin la trasnferència entre les universitats i també la formació professional o la secundària amb empreses i institucions, ja sigui mitjançant concursos d’ apps o premis a idees, que promoguin les habilitats emprenedores dels nostres joves i que els animin a endinsar-se en aquest món. Un esdeveniment de cabdal importància com aquest i un país que l’hostatja amb tant caliu i que vol avançar cap a una economia basada en el coneixement han de veure com integrar aquestes veus en futures edicions.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/cpoyatos/5791320785/

De prohibicions desaforades i un futur mes mòbil que mai

Publicat el per

La setmana passada va saltar a la premsa la notícia de la creació -fruit de la col·laboració entre el MIT i Google- del  MIT Center for Mobile Learning,  institució que neix amb idea de fer recerca i investigar sobre com transformar l’aprenentatge i l’educació a través de la innovació a partir de l’ús dels dispositius mòbils. Un dels eixos de treball del nou centre es centrarà en l’estudi i ampliació de l’aplicació Inventor per a Android, que Google ha anunciat recentment. Aquesta aplicació de codi obert incorpora un sistema de programació que facilita als i les alumnes crear aplicacions mòbils per a telèfons intel·ligents. Amb aquesta iniciativa -i com és ja habitual en el MIT es connecta la recerca en Tecnologia Educativa amb la llarga trajectòria del MIT pel que fa a la creació i suport de programari de codi obert.

La posada en marxa d’ aquesta iniciativa evidencia una vegada més que l’ m-learning o aprenentatge mòbil no és només una moda o una tendència sinó que constitueix tot un punt d’ inflexió en el panorama educatiu. Així doncs, cal tenir en compte l’ús educatiu dels dispositius mòbils i començar a veure com poden ser introduïts en el procés d’ ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, aquest any començarem un projecte pilot anomenat m-project al voltant de l’ús dels mòbils a l’ educació a la URV. Si parlem de mòbils a l’ aula és habitual sentir que aquests estan totalment prohibits en molts centres educatius i també per moltes raons, tot i que hi ha força iniciatives que ja estan capgirant la tendència i és fàcil començar a trobar professorat que utilitza el mòbil com eina educativa. I no només això, en països com Anglaterra, Canada o els Estats Units, alguns centres educatius animen els seus estudiants a portar la pròpia tecnologia a classe per fer-la servir, d’ això se’n diu BYOT (Bring your Own Technology) per tal d’aprofundir en el potencial que els dispositius tenen pel propi aprenentatge i familiaritzar els i les estudiants amb els seus dispositius, ja que només en coneixen la part més lúdica. En aquest sentit, cal estar a l’ aguait d’ aquestes iniciatives i fer-ne el seguiment dels seus resultats des de les institucions pertinents. Introduir metodologies com el m-learning des de les facultats pot fer que els futurs i futures mestres i professors aprefundeixin més en el concepte i entenguin que els mòbils també poden servir per aprendre. Si ho fan així, quan arribin a les escoles i els centres educatius, molt probablement ja no els prohibiran.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki

De la valentia, la imaginació i el pensament creatiu

Publicat el per

En aquests dies en que es barreja el desencís d’uns amb l’ eufòria d’ altres ens crida l’ atenció -des del vessant educatiu-  una iniciativa, que sota el nom Destination: Imagination, és promoguda per una organització sense ànim de lucre que ofereix programes educatius per als estudiants per aprendre i experimentar la creativitat, el treball en equip i resolució de problemes. Cada any, hi participen 100.000 estudiants als Estats Units tot i que l’ acció arriba fins a un total de 30 països. Destination: Imagination és un programa educatiu en què equips d’estudiants són emplaçats a resoldre diferents desafiaments i presentar les seves solucions en competicions. Els equips participants han de treballar junts i trobar solucions originals que satisfacin els requisits dels desafiaments. Els participants obtenen alguna cosa més que coneixements bàsics i habilitats, aprenen a fer funcionar la seva imaginació i adoptar enfocaments per a la resolució de problemes. D’ altra banda, el projecte s’ acompanya de tot un seguit de documents i recursos on es vincul-len de manera detallada els objetius educatius i reptes de la iniciativa amb els estàndards curriculars, de tal manera que s’ assegura que els participants assoleixin allò que els demana el currículum tot i que d’ una manera ben different, fent ús d’ allò que s’anomena el pensament creatiu. El pensament creatiu afecta tots els camps de l’educació des de pre-escolar fins la universitat. Segons els experts l’educació primerenca és un moment oportú per a la introducció de formes creatives i models de pensament. Com més aviat un nen/a és estimulat a pensar creativament, més aviat gaudirà de l’originalitat i desenvoluparà una major tolerància vers l’ambigüitat i allò inusual.

En aquest sentit, d’ aquí unes setmanes es celebra a Belfast el 15th International Conference on Thinking. El propòsit d’ aquest congrés sobre el pensament és fomentar l’intercanvi educatiu sobre el pensament, el seu  desenvolupament i la relació que s’ estableix entre el pensament i l’acció. S’ entén “Pensar” de manera àmplia per incloure qualsevol tipus de pensament i aprenentatge i reconèixer la diversitat cultural, psicològica, històrica i interdisciplinar així com la riquesa que el mot engloba. En el congrés s’hi presenten contribucions fetes des de diferents disciplines, des de xarxes d’ investigació fins professionals i responsables de la política …

I per acabar una recomanació de lectura. En el New York Times de fa uns dies hi apareixia una columna on sota el títol Liking Is for Cowards. Go for What Hurts el reputat escriptor Jonathan Franzen, autor de Freedom, fa una profunda reflexió al voltant de la relació personal que establim amb les xarxes i que ell considera com quelcom irreal. L’ escriptor ens advoca a ser valents i a prendre riscos. Intentem-ho … Portem la imaginació i el pensament crític a les nostres aules, que bona falta hi fan!!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/2493/2495492508/

De metaversos, simulacions i experiències orientals

Publicat el per

Els nostres somnis són una segona vida. Mai he estat capaç de penetrar sense una esgarrifança les portes d’ivori que ens separen del món invisible.
Gerard de Nerval, 1957


La setmana passada va tenir lloc a Eivissa el IIIer Congrés sobre Metaversos, Web 3D i xarxes socials en móns virtuals, punt de trobada interdisciplinar i internacional per a professionals i experts en l’us i tendències relacionades amb els metaversos, les plataformes 3.0, les realitats 3D i les xarxes socials amb diferents finalitats: educatives, empresarials, comunicatives, de desenvolupament, etc. Organitzat per l’ Observatorio sobre metaversos, video-juegos , mundos virtuales  y realidad virtual, entitat dedicada a ser un focus de transmisió del coneixement i transferència tecnològica a empreses, institucions i població per mitjà d’ aquestes tecnologies, aquest congrés, ens va permetre conèixer de primera mà experiències, metodologies i aplicacions d ‘ús en molts àmbits diferenciats: des de l’art fins l’ empresa, passant per l’ arquitectura o la tele-medicina. Es pot seguir el fil de totes les intervencions a Twitter amb el hashtag #metaversos. RTVE, també present a l’ acte, va recollir les experiències més reeixides, entre elles, el projecte Simul@, de la URV.

La celebració de congressos i reunions al voltant dels móns virtuals i els metaversos evidencia el potencial d’ aquest camp en el panorama no només educatiu sinó també en el social i empresarial. Tal com s’ indica en l’ Horizon Report de 2011, el Game- based Learning i la realitat augmentada son dues de les sis tecnologies emergents que tindran més impacte en el futur més immediat, en els tres propers anys, diuen. Aquest congrés es celebrava també amb seu virtual a Second Life i s’ emetia alhora en temps real per Internet. Un dels ponents presents a la seu física, fins i tot va fer la seva presentació mitjançant el seu avatar. De tots els ponents, però, em va cridar especialment l’ atenció la intervenció del Dr.  Zhao Chen Ding, director del New Medium Research Center del Beijing Institute of Fashion Technology qui, amb la seva ponència Jaming Digital Entertainment ens va teletransportar a un altre món, i no virtual en aquest cas, i ens va apropar a les produccions artístiques que es creen actualment dins aquest àmbit tant a la Xina com en els països asiàtics emergents, en el marc de la tecnologia més puntera i fent ús d’uns índexs de creativitat i innovació realment altíssims.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/roibensweetwater

De vacances 2.0 i de desconnexions obligades

Publicat el per

Fa algun temps vaig llegir un article al New York Times titulat On Vacation and Looking for Wi-Fi on un periodista explicava com les vacances familiars havien anat canviant amb l’ irrupció de la tecnologia i com en els darrers anys havia augmentat entre els membres de la seva família i companys de feina la necessitat de romandre connectats, malgrat ser en període de descans i relax.  A l’ article s’apuntava un fet amb el que gairebé tothom hi podria estar d’ acord:  hem creat un model de societat en què estem tan connectats que hem fet pràcticament impossible l’ opció d’ allunyar-nos d’ aquest estat. I és justament quan ens en anem de vacances quan ens adonem potser que aquesta dependència és més forta del que ens pensem i si no hi parem compte fàcilment ens trobem -com diu el títol de l’ article- cercant xarxes wifi, comprovant el correu electrònic o visitant els darrers ínputs que generen les nostres connexions a la xarxa. Anant una mica més enllà, podríem arribar a necessitar  el que els americans diuen un Social Media Detox, és dir, una cura de desintoxicació de les xarxes socials, molt de moda en països anglo-saxons.

D’ altra banda, si bé les vacances ens han de servir per a descansar i desconnectar en la mesura del possible, és indubtable també que la tecnologia pot també facilitar-nos molt la vida quan viatgem. En aquest sentit les eines 2.0 i les nombroses aplicacions de les que els dispositius mòbils disposen permeten que amb un parell de clics poguem des de canviar el seient que ens ha tocat a l’avió, fins escoltar les indicacions per a seguir una ruta a peu o bé fer una reserva per un concert que altres usuaris i usuàries recomanen. La Web 2.0, en tant que web partipativa i social, mitjançant un seguit d’ aplicacions  prou útils permet actualment que les vacances esdevinguin cada vegada més personalitzables i fetes a mida per uns consumidors/es exigents que volen anar més enllà de la guia turística. En el gran mercat de les aplicacions disponibles per als diferents dispositius és interessant destacar per a viatges les audio-guies per a fer rutes a peu, els mapes interactius de les ciutats i els transports urbans, les aplicacions dels hotels, els museus, els llocs d’ interès … I finalment les aplicacions que es basen en la geo-localització i la realitat augmentada com Yelp i que ens suggereixen -a partir de la nostra posició i en temps real- la possibiitat d’ escollir entre moltíssimes propostes tant d’ oci com culturals sobre les quals altres usuaris ja han opinat prèviament. En el terreny educatiu totes aquestes aplicacions es poden utilitzar perfectament a l’ aula, ja sigui per dur a terme activitats de síntesi, per planificar rutes i viatges, per treballar aspectes culturals, etc… Les seves possibilitats educatives són molt nombroses.

En definitiva, ens cal -i més en periodes de vacances- saber trobar l’ equilibri entre la tecnologia que ens pot fer el viatge més fàcil i aquells moments de desconnexió tan necessaris que ens han de servir per a prendre distància, agafar aire i tornar ben oxigenats/des.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/therefore/2435748386/

Dels músics de Bremen i les produccions de guerrilla

Publicat el per

A començaments d’ aquesta setmana va tenir lloc a Bremen un congrés que sota el títol: Mobile Learning: Crossing boundaries in convergent environments va aplegar un bon nombre de professionals de l’ Educació Superior que treballem en el Mobile Learning, és dir, l’ aprenentatge a partir de l’ús de dispositius mòbils. El fet que s’ organitzin esdeveniments com aquest tan específics ja és prou indicatiu de l’ importància que aquest gènere està adquirint no només en l’ àmbit educatiu sinó també en el social. Un cop d’ ull al Llibre d’abstracts del congrés és suficient per veure el gran espectre d’ experiències que s’hi van presentar: des de la realitat augmentada fins a la utilització d’ aquests dispositius en educació en països en via de desenvolupament, passant per qüestions tan diverses com la construcció de la identitat digital, l’apropriació del coneixement, la creativitat, la dicotomia real-virtual, la sostenibilitat… La discussió més acadèmica, en canvi, va girar entorn la necessitat de construir al voltant del mlearning bases teòriques i epistemològiques sobre les quals construir discursos coherents i sòlids.

A la URV engeguem a partir del proper curs 2011-12 un projecte sobre Mobile Learning amb col-laboració amb la Beuth University of Applied Studies de Berlin. Va ser justament en el marc d’ aquest congrés on vam presentar el nostre projecte: M-project: First Steps to Applying Action Research in Designing a Mobile Learning Course in Higher Education.

De totes les experiències em va cridar especialment l’ atenció una de les ponències principals, oferta per la Dra.  Helen Keegan de la Salford University, de Manchester que sota el títol de Guerilla Productions for Very Small Screens: Transformations through Mobile Creativity ens va parlar sobre com des dels telèfons mòbils podem despertar la creativitat dels nostres estudiants, amb resultats tan espectaculars com aquests. Les tesis de Keegan éren que els dispositius mòbils fomenten la creativitat i processos realment innovadors entre l’ estudiantat. Aquests processos -segons ella- es basen en quatre principis bàsics, les produccions en vídeo des dels mòbils són íntimes, espontànies, autèntiques i democràtiques. Productes de l’  esforç col·laboratiu, aquestes microproduccions ajuden  a construir bastides sobre les quals es fonamentarà un  bon procés d’ aprenentatge.

De jocs, el cervell humà i el tren de la tecnologia

Publicat el per

Aquests dies sembla que sigui gairebé obligat fer esment dels efectes positius -dels dolents ja se’n parla massa- de l’ús de la tecnologia en els processos d’ ensenyament i aprenentatge. Des de fa un temps, estem treballant amb Mercè Gisbert i Vanessa Esteve, companyes de la URV, en un article científic sobre la sostenibilitat, el Game-based learning (aprenentatge a partir dels jocs)  i la col.laboració en móns virtuals. D’ acord amb l’ Horizon Report de 2011, el Game-based Learning és una de les sis tecnologies emergents que tindrà un impacte directe en l’ educació superior en dos o tres anys i que cal tenir en compte, al meu entendre, en dissenys i planificacions tant curriculars com de formació.

Resulta molt interessant l’ article publicat a The Huffington Post Ten Surprising Truths About Video Games on s’ articulen algunes raons basades en la recerca científica sobre la validesa dels video-jocs per a l’ aprenentatge. Sens dubte el GBL és tema comú en tots els congressos i reunions que es fan arreu al voltant de la Tecnologia Educativa. A casa nostra, fa una setmana es va celebrar organitzada per l’ ICE de la UAB la Ia Jornada d’ experiències sobre l’ús educatiu dels videojocs, dels entorns virtuals 3D i de la Realitat Augmentada. I mentre veiem com cada vegada més proliferen  iniciatives que prenen aquest tipus d’ aprenentage com punt de partida per a pilotar noves recerques i experiments a l’ aula, aquí seguim encara immersos en la dicotomia: ordinador a l’ aula si – ordinador a l’ aula no.

També he llegit fa ben poc sobre un congrés que sota el suggerent títol l’ Aprenenatge i el Cervell Learning & the Brain Conference connecta educadors, científics i investigadors. En una de les ponències, el  Dr. Gary Small, neurocientífic i professor de la UCLA deia: “Els joves d’ ara neixen  en la tecnologia, i estan acostumats al seu ús 24 / 7, els seus cervells estan dissenyats per utilitzar-la intel·ligentment”. Seguint amb el fil del Game-based learning, el Dr. Small afirmava -referint-se als video-jocs- que aquests no es basen en tasques repetitives – sinó que molts d’ells han incorporat components socials que permeten als nens/es comunicar-se millor. Però com que no tot és ni ha de ser tan positiu, Small va destacar com un dels grans desavantatges de la seva immersió en els dispositius tecnològics el fet que els i les joves moltes vegades no sàpiguen mantenir converses, no mirin a la gent als ulls quan parlen o no entenguin  determinats senyals verbals, considerats també  “tecnologies importants”, que han evolucionat durant segles i encara són poderoses. I tant que sí.  Els nadius digitals, en canvi,  veuen com  la tecnologia entrena el  seu cervell per a ser àgil i processar noves idees ràpidament, esdevenint més oberts a noves iniciatives i a comunicar-se més lliurement i amb més freqüència. Això sí, no ho fan de la mateixa manera en què ho fem nosaltres. Tinguem-ho en compte o se’ns escaparà el tren.

Imatge: Patrick Hoesly

De l’ obliqüitat, de girar monedes i trobar-se la lluna

Publicat el per

Llum al balcó
i l’estrall a la porta.
Giro la moneda
i és la lluna.
Maria Mercè Marçal

L’ any passat el reputat economista John Kay va publicar el seu llibre Obliquity a partir de l’ èxit obtingut en una columna del Financial Times on bàsicament deia que els nostres objectius són sovint aconseguits quan els afrontem de manera indirecta. Tot i que pugui semblar una mica paradoxal, segons l’ autor, l’ obliqüitat és encara més necessària en un món incert i complex; els problemes amb què topem són impredictibles perquè les circumstàncies canvien i la gent també ho fa i aquest fet dificulta poder trobar solucions. A l’ hora de resoldre problemes, segons Kay, les aproximacions obliqües són les més exitoses.

El passat divendres, a l’ UPDATE6BCN,  iniciativa de la marca Infonomía,  on es presenta semestralment allò més rellevant pel que fa a darreres tendències, articles, llibres, casos, conferències… l’Alfons Cornella i l’Antonella Broglia mitjançant deu idees força van articular un discurs àgil i realment inspirador relatiu a allò que ens ve i que cal tenir en compte en un futur molt immediat. Curiosament també es va parlar de l’ obliqüitat i la premissa era la mateixa: de vegades no cal perseguir els nostres objectius frontalment, o correm el risc de no aconseguir-los.  Entre les idees força tractades que de ben segur donaran peu a noves entrades en aquest bloc, destacar  la Xina emergent, conceptes com la innovació social rentable, la ciència i les tecnologies més novedoses, la web semàntica i una aproximació interessant que es fa des del món dels negocis a conceptes com la felicitat o el talent. En definitiva moltes iniciatives bottom-up, de baix a dalt, que són indiscutiblement aquelles que triomfen arreu.

Ja en el terreny educatiu, potser sí que ens aniria bé provar això de l’obliqüitat, de vegades ens obcequem en assolir objectius determinats (per dir-ne uns quants: competències, resultats acadèmics, excel·lència, publicacions, avaluacions …) i potser oblidem o deixem de banda aquelles petites coses, les tasques de cada dia.  Segons Kay, si ens centrem en allò que tenim entre mans els resultats arribaran sols . Qui sap? Si  mirem de girar bé la moneda potser ens trobarem amb la lluna…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/batintherain/3305845607/