De croissants, telèfons mòbils i empoderament

A començaments de la setmana passada vaig assisitir a la  seu de la UNESCO de Paris a la  Mobile Learning Week 2013, esdeveniment que va comptar amb la participació de més de 700 delegats d’ arreu del món, i que té com objectiu explorar l’aprenentatge mòbil i la seva contribució única i significativa per tal d’ augmentar l’accés a l’educació, la qualitat i la igualtat, premises ja recollides en la Declaració mundial de 1990 The World Declaration on Education for All (EFA). La Mobile Learning Week de 2013 es va centrar en tres grans focus, tots ells relacionats amb objectius que tenen a veure amb l’aprenentatge mòbil o mlearning: 1.la millora dels nivells d’alfabetització d’adults i joves i augment de les oportunitats de lectura. 2. la millora de la qualitat de l’educació i com les tecnologies mòbils poden donar suport als mestres i el seu desenvolupament professional. 3. L’assoliment de la paritat de gènere i la igualtat en l’educació i com les tecnologies mòbils poden empoderar i facil·litar l’accés equitatiu a una educació bàsica de bona qualitat per a tots i totes, i més en particular per les dones i les nenes. Un resum de les ponències i experiències presentades es pot trobar aquí.

Per als professionals que fa temps treballem en aquest àmbit, el fet que una institució de tanta rellevància mundial creï tota una línia de recerca i de polítiques educatives al voltant d’ aquest concepte –UNESCO Mobile Learning Publications–  esdevé realment important i ens anima a seguir el camí començat des de fa uns anys, quan el Mobile Learning no era massa conegut. Personalment crec que avui en dia seria un error no introduir el potencial de les tecnologies mòbils, les mateixes que portem a la butxaca, a l’ educació i també en la formació tan inicial com continuada del professorat. A casa nostra, i ja a les portes de la celebració del Mobile World Congress aquesta setmana a Barcelona, destacar una inciativa pionera duta a terme des del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Mobile Learning Awards 2013, convocat conjuntament amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital (GSMA i la MWC) i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona que volen impulsar l’ús educatiu dels mòbils entre els joves catalans. Esperem que la iniciativa no quedi aquí i que aquesta només sigui el començament d’ una llarga amistat.

Imatge: Mar Camacho

De llars, xarxes i una mica de psicologia ambiental


“… que casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’ algú”

Qualsevol nit pot sortir el sol,  Jaume Sisa, 1975

Aquesta setmana, hem començat amb els estudiants/es de Grau de Magisteri  a introduir les xarxes socials per tal d’ examinar l’ impacte que aquestes tenen en la nostra vida i més específicament en el terreny educatiu. A partir del visionat d’ aquest video hem mirat de generar debat -i també obrir-lo a la participació externa mitjançat l’ús de xarxes com Twitter (amb el hashtag #hhccurv) o Facebook (amb la pàgina Social Media 2 Learn) – al voltant de conceptes tan variats com l’ aprenentatge, la privacitat, la comunicació, la identitat, la redefinició dels espais…  Tot just hem començat, però sembla que  els costa ben poc fer servir xarxes socials com Facebook per a un ús clarament personal, mentre que molts d’ ells mai s’havien plantejat la possibilitat d’ aprendre i compartir coneixement mitjançant aquestes, part integradora del seu dia a dia.

És obvi que les xarxes han transformat el panorama social i la manera en que ens comuniquem i interactuem, però també han canviat més coses, una d’ elles, les nostres llars. Un equip de la Universitat de Surrey, encapçalat per la Dra. Gerda Speller treballa dins l’ àmbit de la Psicologia Ambiental en l’impacte de la xarxa en la transformació de les cases i altres espais físics, els quals esdevenen llars segons la quantitat de nosaltres mateixos que hi posem. Clarament Internet ha envaït el nostre espai domèstic, els àmbits formals es barregen amb els informals, els públics amb els privats…  Com Michael Arnold explica a:  The Connected Home: Probing the Effects and Affects of Domesticated ICTs:  “Les cases van ser connectades electrònicament amb el món exterior fa menys de 100 anys … I ara les cases de molts … es connecten directament amb amics, coneguts, i mil·lions d’estranys”. Les habitacions que abans éren dissenyades per a usos específics ara les compartim amb el desenvolupament de tasques digitals que trascendeixen l’ espai merament físic… La xarxa forma part de la nostra ecologia domèstica i contínuament la impregnem de nosaltres, de la nostra identitat; això fa que ens hi sentim còmodes i que ens hi sentim com a casa …  En definitiva, traslladem les nostres llars a la xarxa alhora que permetem que la xarxa sigui permanentment a casa nostra, ara ja, i si així ho desitgem, la casa de tots!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki/

De l’ educació i les habilitats per a la vida

Avui han començat a la Facultat de Ciències de l’ Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili les VIes Jornades d’ Educació. Aquestes jornades fa més de trenta anys que es celebren i són organitzades gairebé íntegrament pels estudiants de Magisteri, Pedagogia i Educació Social, els quals són acompanyats en el procés per professorat del Departament de Pedagogia. El lema d’ aquest any ha estat: Educació: habilitats per a la vida.

El concepte d’habilitats per a la vida -o life skills- va sorgir fa algunes dècades, associat només a l’assoliment de certes conductes, en general relacionades amb la salut. Així, la OMS va definir les habilitats per a la vida com “aquelles  capacitats per adoptar un comportament positiu que permeti als individus abordar amb eficàcia les exigències i els reptes de la vida quotidiana. Es tracta d’habilitats personals, interpersonals, cognitives i físiques que ajuden a les persones a controlar i dirigir les seves vides, desenvolupant la capacitat de viure amb el seu entorn i aconseguint que aquest canviï.” Actualment, el concepte s’ha ampliat i fa referència a aquelles capacitats (alguns en diuen també competències) -coneixements, habilitats, valors, actituds- per enfrontar amb èxit els desafiaments diaris de la vida, també per continuar aprenent i per projectar un futur millor.

La UNESCO en el seu informe Qualitat de l’ Educació, Habilitats per a la Vida i Educació per al Desenvolupament Sostenible, de 2005  determinava que les habilitats per a la vida són rellevants i necessàries en el currículum de l’educació contemporània i un dret de totes les persones. Així, un tipus d’ enfocament educatiu centrat en el desenvolupament de destreses i competències psicosocials, resulta adequat i necessari en l’educació formal del nostre temps i aporta qualitat a la mateixa. El desenvolupament d’aquestes  habilitats  implica millorar i diversificar els programes educatius i les pràctiques pedagògiques, de manera que atenguin a l’adquisició gradual de habilitats  de diferent nivell i que considerin especialment als grups exclosos i vulnerables.

En una societat líquida i canviant com la que vivim, esdevé del tot necessari comptar  amb recursos i adquirir estratègies per a poder fer front a una tipologia de situacions que potser encara desconeixem i per a les que de ben segur no estem preparats. Adquirir habilitats com l’ empatia, l’ assertivitat, saber reconèixer l’ importància de les relacions interpersonals, la presa de decisions, la resolució de conflictes, la gestió d’ emocions i sentiments, fer ús d’un  pensament crític i creatiu … serà bàsic en el desenvolupament professional com també personal dels futurs i futures mestres i professionals de l’ educació. Avui més que mai, doncs, cal integrar aquestes habilitats en els processos educatius així com en la formació tant inicial com continuada dels docents. Bones jornades!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/bitzcelt/529254017/sizes/s/