“… que casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’ algú”
Qualsevol nit pot sortir el sol, Jaume Sisa, 1975
Aquesta setmana, hem començat amb els estudiants/es de Grau de Magisteri a introduir les xarxes socials per tal d’ examinar l’ impacte que aquestes tenen en la nostra vida i més específicament en el terreny educatiu. A partir del visionat d’ aquest video hem mirat de generar debat -i també obrir-lo a la participació externa mitjançat l’ús de xarxes com Twitter (amb el hashtag #hhccurv) o Facebook (amb la pàgina Social Media 2 Learn) – al voltant de conceptes tan variats com l’ aprenentatge, la privacitat, la comunicació, la identitat, la redefinició dels espais… Tot just hem començat, però sembla que els costa ben poc fer servir xarxes socials com Facebook per a un ús clarament personal, mentre que molts d’ ells mai s’havien plantejat la possibilitat d’ aprendre i compartir coneixement mitjançant aquestes, part integradora del seu dia a dia.
És obvi que les xarxes han transformat el panorama social i la manera en que ens comuniquem i interactuem, però també han canviat més coses, una d’ elles, les nostres llars. Un equip de la Universitat de Surrey, encapçalat per la Dra. Gerda Speller treballa dins l’ àmbit de la Psicologia Ambiental en l’impacte de la xarxa en la transformació de les cases i altres espais físics, els quals esdevenen llars segons la quantitat de nosaltres mateixos que hi posem. Clarament Internet ha envaït el nostre espai domèstic, els àmbits formals es barregen amb els informals, els públics amb els privats… Com Michael Arnold explica a: The Connected Home: Probing the Effects and Affects of Domesticated ICTs: “Les cases van ser connectades electrònicament amb el món exterior fa menys de 100 anys … I ara les cases de molts … es connecten directament amb amics, coneguts, i mil·lions d’estranys”. Les habitacions que abans éren dissenyades per a usos específics ara les compartim amb el desenvolupament de tasques digitals que trascendeixen l’ espai merament físic… La xarxa forma part de la nostra ecologia domèstica i contínuament la impregnem de nosaltres, de la nostra identitat; això fa que ens hi sentim còmodes i que ens hi sentim com a casa … En definitiva, traslladem les nostres llars a la xarxa alhora que permetem que la xarxa sigui permanentment a casa nostra, ara ja, i si així ho desitgem, la casa de tots!
