Scalextric
La reindustrialització del país s’acosta. El vent de la industria bufa de nou a Catalunya i se’n comencen a intuir les primeres conseqüències. Fa pocs dies Tecnitoys, l’empresa catalana propietària de la marca Scalextric, anunciava que ben aviat podria retornar a Catalunya entre un 10% i un 20% de la fabricació. Pot semblar poca cosa però sabent que el sector de la joguina va ser el primer en deslocalitzar la producció és un bon indici d’una tendència que comença.
Pesseta
La crisi espanyola va fent camí i continua sent un camí descendent. El desconcert és general i sembla impossible predir el futur immediat davant l’eventualitat d’una intervenció europea per evitar el naufragi. Fins i tot s’apunta a una possible sortida de l’Euro que portés l’estat espanyol a recuperar la moneda pròpia. Una possibilitat del tot impossible que abocaria l’estat a l’abisme definitiu. Si el problema d’Espanya és el deute (públic i privat) i el deute és majoritàriament en euros, un retorn a la pesseta i la devaluació que el seguiria multiplicaria el deute fins a fer-lo inassumible del tot.
Conselleria
Convergència i Unió ha guanyat les eleccions i aviat es coneixerà el nou govern que prepara el futur President Mas. La reindustrialització del país demana que la industria tingui Conselleria pròpia però hi ha un imperatiu més important encara. Fins i tot si l’austeritat fa necessari que economia i industria vagin sota un mateix paraigua cal és que el Conseller sigui algú de l’economia real. Ni catedràtics d’universitat ni polítics professionals, la industria catalana necessita al capdavant de la Conselleria un professional de l’empresa que conegui de debò les necessitats, les virtuts i els reptes del nostre sector industrial.
