L’economia espanyola va pel món amb un deute enorme lligat als peus i aquest és un dels problemes fonamentals que defineixen la crisi que ens ha tocat viure. Potser el deute públic és moderat però el privat és tan enorme que situa el deute total entre els més grans del món. Els creditors es posen nerviosos, els interessos a pagar pugen i tot plegat apunta cap al desastre.
Però com li passa a qualsevol ciutadà el deute es pot pagar de dues formes. La més habitual es destinar part dels ingressos a retornar interessos i capital de forma progressiva. Una opció que a la banca espanyola i al govern de Madrid ara mateix se’ls presenta com a impossible. La maquina econòmica s’ha aturat i no genera ni beneficis ni impostos per retornar el deute acumulat. Però i la segona opció? Senzill, vendre patrimoni per tal de fer caixa i reduir l’endeutament. I és aquí on hi ha la solució per a l’economia espanyola, el camí per evitar l’amenaça d’una dècada perduda.
L’estat espanyol comença ara a plantejar una tímida privatització parcial d’AENA i les loteries públiques però necessita ser més agressiu. Ports, correus, autopistes gratuïtes, participacions industrials, … hi ha molt de patrimoni susceptible de ser venut per guanyar credibilitat internacional. Ara, la clau de volta és privada i es troba al cor del sector financer espanyol. No té cap sentit que BBVA, BSCH o Sabadell continuin adquirint noves participacions en bancs internacionals quan els deutes pinten de vermell els seus balanços, És hora de fer net, destapar el valor real dels actius immobiliaris provocant la necessària caiguda de l’habitatge i compensar-ho amb la venda de les participacions industrials i financeres acumulades els darrers anys.
Si hi ha deutes impagables i patrimoni per pagar-los no es pot continuar xiulant com qui no vol la cosa. No quan el xiulet ens condemna a tots plegats a una incertesa que no para d’endarrerir l’arrencada.
Marc Arza / catalunya.ffw / twitter.com/marcarza
