Votarem aquest mes de Març al Rossellὀ per renovar 16 dels 31 membres del Conseil Général  és a dir de l’Assemblea que decideix de la politica del Département des Pyrénées Orientales. La circumscripciὀ electoral és el Canton.  Cada Canton elegeix un Conseiller a l’escrutini uninominal majoritari a dos torns Com Janus el Département  té dues cares.   D’una banda és una circumscripciὀ administrativa de l’Estat amb el seu representant el Préfet. D’altra banda i subsidiàriament és la col.lectivitat territorial que es regeix sota el control del representant de l’Estat.  Doble cara com Janus, sἰ, perὁ les males llengües dirien que,  a diferència del Déu dels Romans,  la col.lectivitat, ella, ignora el passat i no sap veure l’avenir.  Sἰmptome d’aquesta greu ceguesa el lema de l’instituciὀ : « L’accent catalan de la République française » (sic !) Bé, doncs,  als qui toca aniran a votar.  Amb el nivell d’atur que coneixem ja podeu pensar que sὀn molts els candidats.   Els entesos diuen que la majoria que és del Parti Socialiste no canviarà.  No vull entrar-hi.  En diria de massa grosses.  Perὁ si més no m’agradaria fer algun comentari sobre la posiciὀ dels partits catalans en aquests comicis.  Com tothom sap,  a Catalunya-Nord,  sem força  rics de partits catalans i molt pobres de votants.   Pel que fa als partits en tenim quatre que sὀn per ordre cronolὁgic:   Esquerra Republicana de Catalunya, Unitat Catalana, Convergència Democràtica de Catalunya i Reagrupament.  D’aquests quatre només Unitat és un partit orgànicament independent de Catalunya-Sud encara que tingui un acord de cooperaciὁ amb Solidaritat.  ERC i Reagrupament no presenten candidats.  Convergència en presenta en gairebé tots el cantons.  Pel que fa a Unitat, el seu secretari, Brice Lafontaine havia anunciat que es presentaria al Canton perpinyanenc de St Jaume (la Medina de la Fidelissima) perὁ a l’últim moment hi va renunciar acusant  Convergència d’haver-se negat a una entesa electoral i cridant a votar en contra dels seus candidats a Radio-Arrels.  A la mateixa antena el representant nord-català de Convergència, Jordi Vera, va explicar que mai havien tingut cap demanda d’entesa directa, que Barcelona havia contestat a la peticiὀ d’Unitat que s’havien de dirigir a la direcciὁ de Perpinyà .  Fou un exquisit moment de lliçὀ polἰtica.  Cal dir tanmateix que l’exercici no era gens dificil vista la poca traça del candidat a la candidatura d’Unitat, Brice Lafontaine.   Jordi Vera va declarar a més a més que seria dificil pel seu partit de trobar un acord amb Unitat puix que el partit germà d’Unitat, Solidaritat, havia votat en contra de l’investidura d’en Mas al Parlament.    A travès d’aquest petit incident veiem un cop més com n’és de contraproduent la creaciὁ de sucursals nord-catalanes de partits sud-catalans.  Tenim uns problemes de supervivència aquἰ i els problemes polἰtics del sud  enterboleixen artificialment les necessàries clarificacions.  Cal repetir que sem a anys llums de la situaciὀ del Principat i de les altres terres catalanes sota l’Estat espanyol.   Es d’esperar que un dia els responsables polἰtics s’adonin d’aquesta realitat i en treguin junts les conseqüències.

El 15 de febrer passat, com a antic diputat europeu, vaig signar la Declaraciὀ sobre la situaciὀ al Paἰs Basc.   Vet aquἰ el text d’aquesta Declaraciὁ que tradueixi de l’anglès :

« Un nou escenari s’està obrint al Paἰs Basc – escenari en el qual la soluciὀ de l’actual conflicte pot assolir-se.

Volem subratllar les decisions preses amb l’objectiu de crear un escenari positiu que podria permetre el dialoga i un procès de pau pactat.  Entre altres :

–         La decisiὀ de l’esquerra abertzale de sotmetre’s al Principis Mitchell i de recorrer únicament a mitjans democràtics i pacἰfics

–         La declaraciὀ de Brussel.les

–         La decisiὀ d’ETA de declarar un alto el foc permanent, general i internacionalment verificable

Aquestes decisions obren un camἰ esperançador pel Paἰs Basc, un camἰ qui, ho esperem, acabarà amb la soluciὁ del conflicte i un escenari de pau duradora al Paἰs Basc.

Nosaltres, antics membres del Parlament Europeu, desitgem subratllar :

–         Com ho van fer en el cas del procès de pau a Irlanda, les institucions europees podrien jugar un paper important per a promoure el procès de pau al Paἰs Basc.  En aquest sentit , la resoluciὀ aprovada pel Parlament a l’octubre del 2006 fou un important pas endavant.   El Parlament demanà  a la Comissiὀ de prendre mesures convenients per a promoure la pau al Paἰs Basc.   Ara ha vingut el temps de donar vigència en aquesta resoluciὀ.

–         També creiem  que com que l’Esquerra Abertzale s’ha compromès en l’ús de mitjans exclusivament pacἰfics i democràtics cal que sigui legalitzada per mor de fer que aquest procès sigui irreversible i que pugui donar lloc a un procès de converses multipartidistes

En conclusiὀ voldriem encoratjar el nostres col.legues del Parlament Europeu de treballar per ajudar a la soluciὀ de l’últim conflicte vigent al cor d’Europa »

Els Principis Mitchell sὀn els sis principis que van permetre a la comissiὀ internacional encapçalada pel senador dels U.S.A. George Mitchel d’assolir la pacificaciὀ a Irlanda del Nord. 

La declaraciὁ internacional de Brussel.les   fou, aviat farà un any,  signada per un gran nombre de personalitats compromeses en la consecuciὀ de la pau.  Entre altres John Hume, Desmond Tutu, Mary Robinson,  Frederik Willem de Klerk i la Fundaciὀ Nelson Mandela.

Aquest procès té també el recolzament de l’Al.liança Lliure Europea (ALE), el partit que representa, entre altres, les nacions sense Estat de la U. E. (cf. www.e-f-a.org).  El President de l’ALE, Eric Defoort,  a l’anunci de l’alto el foc d’ETA,  va demanar als Estats francès i espanyol de fer un pas endavant per aprofitar aquesta oportunitat histὁrica. 

De la mateixa manera l’esquerra abertzale,  en el terreny politic intern al reialme d’Espanya,  acaba de declarar un nou partit – SORTU – els principis del qual sὀn en coherència total amb els seus plantejaments internacionals i en conformitat absoluta amb la llei de partits.  La pilota  és ara de la banda d’Espanya.   Allà les forces que tenen interès al manteniment de la violència fan tot el possible per impedir la legalitzaciὀ del nou partit.  Cal que un cop més no es pugui veure que els independentistes radicals representen una fracciὀ important de l’electorat basc.   .  Hem de desitjar que triomfi el seny, la justἰcia,  la raὀ i la democràcia

 Acabi de canviar el tἰtol d’aquest blog.   Vull explicar el perquè del primer que era : « Del Rossellὀ estant ».   Més endavant explicaré el motiu del canvi i el significat de l’actual.

« Del Rossellὀ estant » pot semblar una banalitat que no mereixi comentari.   Ho creieu pas !  Ah ! les qüestions de noms d’aquest complicat paἰs nostre !   Vaig ser,  ara fa més de tres decennis,   un dels promotors  de la denominaciὀ de « Catalunya-Nord » per a designar les terres catalanes de l’Estat francès.  La rauxa de la joventut ens havia portat a l’afirmacio més rotunda de la unitat de la pàtria..  La millor manera de fer-ho era d’adoptar aquesta terminologia internacional per a designar nacions mig-partides.  Com ho havien fet els bascos que eren  un exemple i un mirall.  Aleshores només fèiem servir el bonic i entranyable nom de « Rossellὀ » per designar la comarca, comarca que es confon amb la plana.  El seny i l’experiència,   privilegis de l’edat, em porten a matisar aquesta posiciὁ i rescatar el nom de Rossellὁ com a sinὁnim de Catalunya Nord.   Quan anexionàren les nostres terres els francesos les van batejar « Province réputée étrangère du Roussillon ».  Donàren al conjunt el nom afrancesat d’una part d’aquest.  Aquesta metonἰmia tenia  precedents en la nostra prὁpia histὁria catalana amb els comtats de Rossellὀ i Cerdanya.    Aixἰ és que el comtat del  Rossellὀ, a més de la comarca epὁnima incloïa el Vallespir i el Conflent i que la comarca del Capcir també feia part del comtat de Cerdanya.. .    Recordem que aquests comtats mantengueren en el sἰ de la monarquia catalano-aragonesa, és a dir fins a l’annexiὀ pel reialme de França, una fesomia prὁpia amb institucions particulars, fet que expressava la titulatura dels comtes-reis.

Crec que aquesta fesomia pròpia les evolucions posteriors a l’annexio la van accentuar.  De manera esquemàtica podem dir que la societat sud-catalana s’ha anat construint la major part del temps d’esquena a l’Estat copsat com a cos estranger al paἰs.  Al revés la societat nord-catalana s’ha integrat a l’Estat .  Un primer pas per l’integracio a França fou realitzat per la noblesa.  Amb la creacio, a Paris, per Mazzarino, del Col.legi de les Quatre Nacions,  els fills de la noblesa pogueren beneficiar  d’una ensenyança privilegiada.  Al moment de la Revolució francesa a finals del segle XVIII la pagesia benestant i la burgesia foren afrancesades per la compra de Bens nacionals, és a dir la compra a baix preu  de les possessions eclesiàstiques i dels emigrats.  França per aquests aprofitats era la garantia de la conservació de l’espoli.  Esdevengueren de cop i volta més francesos que els francesos.  El poble, ell, tingué d’esperar un segle,  a finals del XIX, la creació de l’escola primària,publica, gratuïta, laica, monolingüe francesa, obligatòria.  A partir d’aqui l’hemorràgia regular del nostre camp trobava en la funció administrativa –sovint colonial- un exutori que completava la funció assimilacionista de l’escola.  Calgué esperar un segle més, la televisió monolingua francesa, per mor que fos emportat l’ultim reducte de la llengua : la llar.

Qui volgui actuar sobre aquesta realitat nacional per reconstruir l’unitat del país ha de tenir present a l’esperit aquestes evolucions divergents dels catalans d’un ban i de l’altre de la frontera estatal.

El Rosselló fou part individualitzada de Catalunya.  Tornarà a ser-ne si tenim la intel.ligència de partir de les realitats respectives, sense fer volar coloms.