La baixada del nombre de diputats de Convergència i Unió no ha pas de fer perdre de vista el fet essencial : sumant els vots obtinguts pels partits favorables a l’autodeterminació hom constata que una ampla majoria dels votants de la CAC s’ha decantat a favor de la consulta per l’Estat propi.
D’acord sobre el tema de la consulta, els partits catalans del Parlament dificilment es posaran d’acord sobre la gestió d’una crisis que va per llarg. Entre els eco-comunistes d’Iniciativa o de la CUP i els liberals de Convergència hi ha un abisme en el terreny social. A la llarga la fractura social resultant de les dificultats econòmiques i financeres i de la feblesa del govern pot fer que el referèndum d’autodeterminació no sigui ni possible ni desitjable.
A més tot fa pensar que l’Espanya Una Grande i Libre del Sr Rajoy posarà tots els entrebancs possibles per mor que la Comunitat Autonoma de Catalunya s’enfonsi encara més. L’Estat català és sense cap dubte el millor instrument per fer front a la crisis. La CAC el pitjor.
La conclusió : ara la consulta és possible, necessària i es pot guanyar. Més s’esperarà per a fer-la més difícil serà que s’organitzi i, si es fa, menys probabilitats hi haurà que es guanyi. És ara o mai..

Era el dia de Tots Sants, fa dues setmanes. Aurore Martin, independentista basca de passaport francès era detinguda per la « gendarmerie » en una carretera, prop de Pau.. El “procureur” general (fiscal) decidia l’entrega immediata a la policia espanyola. L’engarjolaven a la presó madrilenya de Soto del Real on es troba encara avui. La justícia espanyola li retreu la seva participació a Batasuna i més precisament el fet d’haver participat a una reunió pública a Euzkadi-Sud. Però Batasuna és un partit legal a França ! Tant el President de la República francesa com el seu ministre de l’Interior pretenen que la detenció d’aquesta responsable política fou absolutament fortuïta. Afegeixen que el procediment seguit va ser automàtic degut a l’existència de l’Ordre de detenció europea dictat per les autoritats espanyoles fa dos anys. Mentides ! No hi ha ningú a Euzkadi Nord que dongui fe al caràcter fortuït de l’arrestació (cf. per exemple el setmanari ENBATA) ja que el dia on es va realitzar tothom havia notat un desplegament excepcional de policies i gendarmes a tot arreu.

Tots els elegits socialistes d’Iparralde han protestat contra aquest procediment. Molts pensen que es tracta d’una provocació del ministre per fomentar accions violentes que li permetrien de justificar la seva oposició a la creació d’una col.lectivitat territorial específica per Euzkadi nord.

Últimament Manuel Valls feia bondat a Madrid. Hi feia gala de la seva espanyolitat. Declarava que la reivindicació majoritària dels bascos d’Euzkadi Nord de veure’s reconeguts per una col.lectivitat pròpia no podia prosperar mentres ETA no entreguès les armes. Tot fa pensar que hom vulgui fer tot el possible per reactivar la guerra civil al País Basc. Aquesta política criminal va a l’encontre del desig de pau expressat per tota la societat basca. S’allunya del tot del camí per la pau dibuixat per la Conferència internacional d’Aiete amb personalitats rellevants de tot el món.

En tot cas és un senyal més del que serà la política de l’Estat francès quan es tractarà de l’admissió de l’Estat català a la Unió europea. Temi que el fet que l’actual ministre de l’interior francès hagi nascut a Barcelona sigui més aviat un entrebanc que un ajut. Com tots els al.logens vol, a tot moment, demostrar la seva francitud. Rosegat per l’ambició està fent la política que correspon a la d’un país envellit, fredeluc, malaltis, poruc. Ostenta un jacobino-bonapartisme que l’hauria de dur, es pensa, fins al cim de l’estat francès. N’hem tingut de l’estil del Valls al Rosselló. Un, entre altres, que es deia Sagarra. Havia nascut del ban de Lleida. Va fer aquí sense miraments la política afrancesadora de Louis XIV. Ha deixat una expressió popular. Per parlar d’un home despietat i cruel hom diu encara : « És de la pell d’en Sagarra ». Demà potser direm « com un Valls a Paris » per parlar dels botiflers up to date..

Era el dia de Tots Sants, fa dues setmanes. Aurore Martin, independentista basca de passaport francès era detinguda per la « gendarmerie » en una carretera, prop de Pau.. El “procureur” general (fiscal) decidia l’entrega immediata a la policia espanyola. L’engarjolaven a la presó madrilenya de Soto del Real on es troba encara avui. La justícia espanyola li retreu la seva participació a Batasuna i més precisament el fet d’haver participat a una reunió pública a Euzkadi-Sud. Però Batasuna és un partit legal a França ! Tant el President de la República francesa com el seu ministre de l’Interior pretenen que la detenció d’aquesta responsable política fou absolutament fortuïta. Afegeixen que el procediment seguit va ser automàtic degut a l’existència de l’Ordre de detenció europea dictat per les autoritats espanyoles fa dos anys. Mentides ! No hi ha ningú a Euzkadi Nord que dongui fe al caràcter fortuït de l’arrestació (cf. per exemple el setmanari ENBATA) ja que el dia on es va realitzar tothom havia notat un desplegament excepcional de policies i gendarmes a tot arreu.

Tots els elegits socialistes d’Iparralde han protestat contra aquest procediment. Molts pensen que es tracta d’una provocació del ministre per fomentar accions violentes que li permetrien de justificar la seva oposició a la creació d’una col.lectivitat territorial específica per Euzkadi nord.

Últimament Manuel Valls feia bondat a Madrid. Hi feia gala de la seva espanyolitat. Declarava que la reivindicació majoritària dels bascos d’Euzkadi Nord de veure’s reconeguts per una col.lectivitat pròpia no podia prosperar mentres ETA no entreguès les armes. Tot fa pensar que hom vulgui fer tot el possible per reactivar la guerra civil al País Basc. Aquesta política criminal va a l’encontre del desig de pau expressat per tota la societat basca. S’allunya del tot del camí per la pau dibuixat per la Conferència internacional d’Aiete amb personalitats rellevants de tot el món.

En tot cas és un senyal més del que serà la política de l’Estat francès quan es tractarà de l’admissió de l’Estat català a la Unió europea. Temi que el fet que l’actual ministre de l’interior francès hagi nascut a Barcelona sigui més aviat un entrebanc que un ajut. Com tots els al.logens vol, a tot moment, demostrar la seva francitud. Rosegat per l’ambició està fent la política que correspon a la d’un país envellit, fredeluc, malaltis, poruc. Ostenta un jacobino-bonapartisme que l’hauria de dur, es pensa, fins al cim de l’estat francès. N’hem tingut de l’estil del Valls al Rosselló. Un, entre altres, que es deia Sagarra. Havia nascut del ban de Lleida. Va fer aquí sense miraments la política afrancesadora de Louis XIV. Ha deixat una expressió popular. Per parlar d’un home despietat i cruel hom diu encara : « És de la pell d’en Sagarra ». Demà potser direm « com un Valls a Paris » per parlar dels botiflers up to date..

Es necessari recordar que el Ministre de l’Interior francès, un tal Manuel Valls és nascut a Barcelona

Sobre el programa de CDC pel 25 XI

Ràdio-Arrels, la ràdio nord-catalana, ha iniciat una sèrie d’entrevistes a personalitats polítiques representatives de les forces que estan en campanya electoral al Principat Ahir tocava a CDC. Jordi Vera, President de Convergència al Rosselló, resumia en tres punts el programa del seu partit :
1) reivindicació de l’Estat propi
2) referèndum d’autodeterminació
3 creació d’estructures d’Estat.
Anem per pams.
1)“Estat propi”? noti que enlloc surt la paraula independència. Un estat propi pot ser perfectament un Estat federat a dintre d’una Espanya federal. Solució que finalment podria acceptar el PSOE-PSC : ells ja ho són de federats i sabem prou bé el que això vol dir….
2)Referèndum d’autodeterminació ? D’acord ! Però, amb quina pregunta? Exemple d’ambiguïtat mantinguda : « Voleu que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa ? » Això es pot interpretar com : « Voleu que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió europea ? ». Recordem que l’ampliació de la Unió requereix la unanimitat dels Estats membres. És evident que França i Espanya vetaran l’admissió de Catalunya. I aleshores què ? Tot Europa pressionarà Espanya per mor que accepti una fórmula federal. Els independentistes serem collonats un cop més : tindrem potser Estat propi però no la independència. La sola pregunta clara seria : « Voleu que la comunitat autonoma de Catalunya esdevingui un Estat independent ?».
3)Creació d’estructures d’Estat ? No sé gaire el que vol dir. Això és el paper d’una Assemblea Constituent elegida un cop proclamada la independència. Només un Estat pot decidir sobiranament de les seves estructures. No veig manera de posar el carro adavant dels bous.
Que em perdoni l’amic Jordi, però el programa del seu partit no em sembla prou clar i català.

S’acaba de celebrar a Prada de Conflent el trenta sisè Aplec Excursionista dels Països Catalans. M’havien demanat de fer el parlament de cloenda de l’Aplec. Havia preparat aquesta intervenció. Com que m’he deixat el paper a la butxaca, no és ben bé el que he dit. Però l’esperit, sí.

Amics muntanyencs,

Hem viscut junts tres dies magnífics. Heu vist això com es va posar d’etiqueta el Canigó per nos rebre amb el seu blanc mantell. I per aquests dies tan intensos hem d’agrair tots els qui amb la llur benèvola dedicació ho han fet possible. Tot aquest eixam de voluntaris al voltant de l’Antoni i de la Maryse Glory, els del G.P.RENC, els del Casal del Conflent, els de Caminem, entre altres.

Aviat uns quants de nosaltres – potser la majoria dels qui estem aquí- tindran l’oportunitat de realitzar vots històrics pel nostre poble. Vull dir els ciutadans europeus de nació catalana que tenen dret de vot a la CAC. A Catalunya Sud, com diem a vegades per fer curt. No dubti pas que aquests vots i la determinació del país tindran com a resultat l’independència d’aquest tros major del nostre poble. No podem dubtar de la vostra fermesa. Massa sovint el nostre país a l’hora de decisions vitals va vacil.lar. Aquesta vegada no. Ho sabem. Ho entenem. No podem quedar europeus de segona classe. No podem dependre sempre de decisions en les quals pobles infinitament més petits que nosaltres participen plenament. No podem quedar sempre, com gossos, sota la taula esperant algunes engrunes. Companys amics, n’estem segurs : aviat el Cap i Casal tornarà a ser la capital d’un país que es llegirà en els mapes de tot el món. No necessitarem pas que uns clubs de futbol o de rugby, per tant magnífics que siguin, compensin les nostres frustracions. Tornarem a ser un poble adult. Podrem enfi aportar la nostra modesta contribució al combat pel respecte de la vida en aquest planeta on ens toca viure.

En aquests moments hem de pensar a tots aquests muntanyencs que van somniar d’aquesta llibertat que tenim ara a l’abast. I que, malauradament no ho podran veure, no ho podran viure Sí, ho sabeu, la muntanya va ser durant decennis una dura i exaltant escola. Un refugi espiritual. A tots aquests qui han mammat al pit generòs de les nostres serralades la llet reconfortant de la bellesa del país. A tots aquests que han caminat per poder ser un dia. Aquest dia tan anhelat és aqui.i els qui tindrem la sort d’ho viure hem de pensar amb ells. Hem posat els nostres passos en els llurs. Amunt i avall atents com ells al nom de cada cosa i de cada lloc. Per ells també serem valents. Per ells també arrencarem la merescuda llibertat.

I és realment una joia de compartir aquesta certesa amb tots vosaltres aquí a Prada, al peu del Canigó. Aquesta muntanya tots la tenim al cor. Muntanya regalada per excel.lència. Muntanya emblemàtica . Tan emblemàtica que, a finals del segle XIII un franciscà, fra Salimbene da Parma, en la seva crònica hi fa pujar el nostre comte rei, Pere el Gran . Hi hauria pujat sol diu el monjo, per a celebrar la victòria contra la croada dels francesos. El fet és que avui a la pica s’encenen els fanals que calaran foc a moltes fogueres del país la nit de St Joan. I és a la Pica, on cada any a l’alba de l’11 de setembre commemorem la Diada. És el terme d’una Marxa Cívica iniciada en un municipi del Conflent o del Vallespir i a vegades de més enllà. I fa vint-i-un anys que el Foment 11 de setembre realitza aquesta Marxa. Hi esteu tots convidats per la de l’any vinent.
I Prada, capital del Conflent, era ben digna de vos rebre en aquest trenta sisè Aplec. És en aquesta comarca d’on va sorgir, diuen els historiadors, la nissaga comtal de Guifrè el Pilòs que va contribuir a forjar la nostra personalitat col.lectiva. Aquí a Prada on desprès de la guerra dita civil i dita espanyola s’establiren tantes i tants patriotes entre altres evidentment Pompeu Fabra, i Pau Casals. Es aquí, al cementiri proper que descansa el seny ordenador de la nostra llengua. .
Pau Casals, català universal per la seva música. Aquest Català universal que va proclamar a tot el món « I am a catalan ». Aviat tindrem allà, a les Nacions Unides, un representant que podrà dir-ho també en nostre nom a tots. Aquí a Prada on un mestre, Ramon Gual, va saber aprofitar algunes escletxes dins l’ensenyament estatal amb una revista pedagògica, Terra Nostra. Ella fou, durant anys, la petita flameta encesa en aquestes terres, que semblaven abandonades de la mà de Déu pel que fa a la catalanitat.. Es aquí on, amb l’empenta de Maig 68, vaig, amb els amics del Grup Cultural de Joventut Catalana, iniciar les Diades de cultura i l’any següent la Universitat Catalana d’Estiu. I és en aquesta ciutat on fa més de vint anys el meu amic Joan Pere le Bihan, va fundar als anys 80 una Bressola modèlica, escola associativa immersiva que està formant els qui demà seran la sal de la terra, una sal que no perdrà mai més la seva sabor. Es aquí d’on cada any surt la Flama de la Llengua, lluminòs i caloròs símbol del nostre tret identitari major.
Amics companys, hem encès moltes fogueres, hem caminat decennis i decennis per poder ser. Ara serem per caminar. Caminar per més justícia i més llibertat al món.
L’any vinent nos retrobarem pel 37tè aplec. Es farà a l’Estat andorrà. Segur que el següent es farà a l’Estat català.. Visca Catalunya, Visquin els Països Catalans.