Feia prop de quaranta anys que no havia pas tornat a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja. Aleshores hi havia anat com a contrabandista polític. Érem tres, pel camí de la Muga, duent propaganda subversiva als companys del PSAN. Teniem les motxil.les ben plenes.
Hi he tornat fa uns dies amb sis amics del Grup excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans. Aquí també vam emplenar les motxil.les. Però aquest cop duiem material de construcció : teules i taulons, entre altres.
Vam portar així el nostre « gra de sorra » a les obres de rehabilitació de l’antic refugi que es troba a tocant de la capella. Fa quaranta anys el refugi encara s’aguantava : haviem pogut amagar el « material » sota una llitera. Ara el teulat s’ha esfondrat.
Amb gran encert tres entitats excursionistes, la abans esmentada, Terra Aspre de Montagut, el Centre excursionista de Banyoles i la ja esmentada han constituït una associació federativa amb l’objectiu de rehabilitar el refugi. Són els Amics de Sant Aniol d’Aguja. Tenen web amb tota la informació pertinent i una adreça a la xarxa : [email protected]
Amb gran sentit de l’humor han anomenat « helicoptering » les diades de transport a peu del material. Cal dir que tampoc els matxos ho podrien fer degut a un passage força estret i a dos ponts penjants sobre el torrent.. A partir del final de la pista la caminada és d’uns 90 mns.Els bastaixos benèvols tant poden ser de les entitats respectives com exteriors. Aquestes poden també participar financerament a l’operació amb donatius de 10 euros com a minim.

« Helicoptering » és una mena de pam de nas a un mitjà de transport financerament inassequible. I aquest és l’aspecte potser més interessant de tot plegat. La crisi facilita la solidaritat, solucions alternatives, no contaminants, gratuïtes on la « paga » és la felicitat d’haver participat, en un ambient d’amistat, a una obra col.lectiva. A l’operació de Sant Aniol hi ha qualcom de l’esperit dels qui antanys aixequeren els humils ermites i capelletes de les nostres muntanyes, l’esperit d’un món alliberat de l’imperi dels diners. La sortida de la crisi passa per un canvi de civilització. L’operació de Sant Aniol és en el bon camí, en tots els sentits de la paraula. Les properes « jornades » seran el Dissabte 9 de març, el Diumenge 7 d’abril i el Dissabte 13 d’abril i el famós aplec, dit « dels francesos » perquè hi solen participar els de St Llorenç, es farà el 13 de maig.

Un Canigó nevat i resplendent amb la fina i freda llum d’un dia d’hivern assolellat va presidir avui els actes inicials de la 44a Renovacio de la Flama de la llengua a Prada de Conflent. Val la pena recordar com aixo es va engegar.
Fa uns 45 anys un grapat de joves excursionistes de Catalunya-Sud decidiren celebrar el centenari del naixement de Pompeu Fabra amb uns actes memorables. Vingueren a Prada de Conflent on, el 1948, s’havia mort el seny ordenador de la nostra llengua. Es recolliren sobre la seva tumba i allà encengueren una flama que dugueren a peu fins a Montserrat. Amb el pare abat i uns quants monjos la flama del fanal fou comunicada a una llàntia que havia de cremar per sempre més, com a manifest simbòlic del fet que la repressió franquista no podria acabar amb la parla de tota la nostra gent. Inspirats per aquest màgnific acte de fe en la pervivència de la llengua, més enllà de la maltempsada, tingueren l’idea de demanar a l’aleshores « Federacion » de les entitats excursionistes de Catalunya que aquesta confiès, any rere any, a una o altra entitat aplegada en el seu sí, la tasca de renovar aquesta flama. I durant tots aquells anys no ha fallat mai.
L’any passat fins i tot fou una entitat valenciana el Centre Excursionista de Castelló que fou mestre d’obra de la manifestació. S’esqueia el 80è aniversari de les Normes famoses amb les quals els valencians acceptaven l’aportació fabriana amb unes quantes adaptacions a les particularitats del valencià.
Enguany és l’Agrupacio Excursionista « Catalunya » de Barcelona l’encarregada dels actes. Aquesta entitat celebra aixi el seu primer segle d’existència puix que fou creada l’any 1912.
Una important comitiva de l’entitat era present amb el seu president Josep Tapias. També era present a l’acte un dels valorosos caminaires de 1968, Jordi Mir. Ell no ha faltat mai i durant tots aquests anys va procurar que el compromis inicial no es perdès. Es l’home de la continuitat de la manifestacio. Aquesta responsabilitat recau avui sobre Miquel Casals com a coordinador de la Flama de la llengua. Enfi moltes entitats rosselloneses eren representades a l’acte : entre altres, Antony Glory pel GPRENC ; Enric Balaguer pel Casal d’Arrià ; Jordi Taurinyà pel Casal del Conflent ; Gerard Thorent per la Bressola ; Elisabeth Porqueres per Arrels. Desprès de l’acte de renovacio de la Flama els participants foren rebuts a la Casa de la vila per la regidora de cultura en l’absència del Batlle, Sr Jean Castex. Camí fent entre el cementiri i l’ajuntament pogueren admirar la Casa de la Universitat Catalana d’Estiu que hauria de ser inaugurada molt aviat.
La Flama ben renovada serà a Montgat, Pineda i Santa Susanna el 6 de Febrer. Dissabte vinent arribarà a Barcelona per terra, a peu i a cavall, i per mar amb caiac i lendemà serà a l’Unió de Federacions esportives de Catalunya. Dos dies més tard serà presentada al Parlament de Catalunya. D’aqui 15 dies la duran al Tossal del Rei. I enfi d’aqui tres setmanes acabarà aquest bonic recorregut a Montserrat. Entre temps dues conferències notables a Barcelona a càrrec de dos excellents historiadors J.M. Soler i Sabater parlarà el 13 de Febrer de la persecucio de la llengua catalana des de 1714 fins avui dia i Agusti Alcoberro tractarà, ell, de l’endemà de l’11 de setembre. Tots els detalls del programa poden ser consultats a la xarxa a l’adreça de l’Agrupacio.
Hom veu que amb una tal empenta jovenivola aquesta entitat enceta com cal el seu segon centenari.
En un moment on tornamai des de Madrid intenten posar traves a la recuperacio lingüística i cultural del pais actes aixi ens animen a pensar que un cop més fracassaran. La reconquesta no la podran aturar ni els de Paris.