Tornar, enguany, avancem una mica la nostra Marxa per a permetre la participació a la gran i decisiva manifestació de l’11 de setembre a la Meridiana a Barcelona. D’entrada donem emotius agraïments al poble conflentès de Taurinyà i al seu batlle, Sr Bernard Loupien, per la seva hospitalitat. Com cada any dediquem la nostra Marxa a personalitats del país que, per la seva exemplaritat, nos poden ajudar en el costerut camí cap a la Llibertat. Enguany la Federació en defensa de la llengua i de la cultura catalanes ha decidit proposar el poema èpic “Canigó” com a tema comú d’actuació a totes les entitats culturals d’aquí. Això fa que dediquem la Marxa a l’autor de l’obra, l’immortal poeta Jacint Verdaguer. Igualment el món cultural recorda que fa vint anys ha mort, força massa jove, el gran cantautor valencià, Ovidi Montllor. Fill de classe obrera fou un home compromés amb les lluites de tots els damnats de la terra. Fou també un patriota i un immens cantant. Els qui la presenciarem no oblidarem mai la seva màgnifica i generosa actuació al Palau Reial de Perpinyà, als anys 70, en el marc de les Sis Hores de Cançó. Per aquests motius li dediquem també la nostra Marxa. Per 24na vegada, desde la Pica, a sol ixent, volem expressar les nostres inquietuds i esperança en el combat per la Llibertat de la Terra.
Segons estadístiques oficials el “Département des Pyrénées-Orientales” és un dels més pobres de l’hexàgon amb l’ índex d’atur dels més alts. Un estat democràtic i digne constataria el fracàs de la seva multisecular i constant política assimilacionista. Es penediria de la seva actuació. Intentaria reparar els danys causats a la humanitat d’aquesta terra. Nos donaria els mitjans institucionals i financers per recobrar la nostra personalitat i la nostra força col.lectiva Això ens permetria d’abandonar poc a poc el sistema deshonorant d’assistència generalitzada. Però res d’això, tot al contrari. Desprès d’haver-nos sotmés al subcolonialisme de Montpeller ens aboquen ara al de Tolosa. Els nostres polítics a sous, dispensadors de les engrunes assistencials, no diuen ni piu. Com que ens tenen acostumats a llepar les engrunes que cauen de la llur taula, quan convé els tornem a elegir. Ho vam fer, per vergonya nostra, el març passat, amb les eleccions al Consell departamental. N’hi hauria més que prou per desesperar-se si en el marc de la Comunitat Autonoma de Catalunya (en Cacàdia) el país no s’haguès posat en marxa de manera constant, ferma i valenta per la República Catalana. Encoratgem els nostres germans principatins a donar una ampla victòria, en les eleccions del 27 de setembre, a les dues llistes a favor de la independència: “Junts pel Sí” i “Candidatura d’Unitat Popular” (CUP). S’hi estan jogant el llur futur però també el nostre. Pel que fa al País Valencià i a les Illes saludem el fracàs estrepitós del Partido Popular en les eleccions autonòmiques i municipals de la primavera passada. Esperem que els nous poders institucionals recullin els anhels dels ciutadans tant en l’aspecte social com nacional.
Però aquestes conquestes poden ser arreu aniquilades si sem pas capaços de modificar les polítiques europees que corresponen sobretot als interessos de la finança internacional. La dissort de Grècia, demà pot ser la nostra. Com també pot ser nostra la dissort dels immigrants africans, magrebins o orientals que intenten, al perill de la llur vida, arribar a Europa. D’altra banda tot fa pensar que són uns plutòcrates que de fet organitzen el xou mediàtic de la propera Conferència de Paris. No en podem esperar res de bo. La República Catalana no és cap panacea, però, amb la mobilització de tots, serà a Europa un factor de progrès, de solidaritat i de pau. Visca la Terra, visquin els Països Catalans!

Perpinyà el 6 de setembre del 2015

Diada: del Canigó a la Meridiana!

En 1992 es va constituir al Rosselló el Foment 11 de Setembre. Aquesta entitat es proposa, entre altres, d’organitzar cada any una Marxa al Canigó, a partir d’un municipi del peu de la muntanya, per celebrar la Diada a la Pica a la sortida del sol. Això s’ha fet cada any des d’aleshores. Al poble de sortida s’organitza, quan és possible, una recepció a l’ajuntament, i es fa una vetllada convivial al voltant d’un o diversos músics i cantants amb participació de la gent del poble. Es dedica la Marxa a una o diverses personalitats o entitats. L’acte a la Pica consisteix en la lectura d’un Manifest seguit pel cant de l’himne nacional.
.
Enguany la Marxa sortirà del poble conflentès de Taurinyà. Diverses manifestacions hi són previstes el Dimarts 8: a partir de les 15 h visita de l’esglèsia romànica de Sant Fruitós; a les 16 h passejada botànica al voltant del poble sota el guiatge de dos especialistes, Albert Mallol i Ma Àngels Llugany; a les 18 h 30: recepció a l’ajuntament; a les 19 h 30 sopar convivial tret del sarró; a partir de les 20 h 30 vetllada amb diverses actuacions: un esquetx dels Trucaires de la Llitera, músiques i cançons amb Guim Tuson Ganusa ,el conjunt Ambizic, la lectura d’un poema de Jacint Verdaguer: els dos Campanars, epíleg del “Canigó”. La vetllada serà sota la presidència d’honor del gran mestre de música tradicional: Maties Mazarico, veï del poble. Lendemà, Dimecres 9, la Marxa sortirà de Taurinyà a les 7 del matí a destinació del xalet refugi dels Cortalets passant pels orris de Llasseres. La Marxa serà sota el guiatge d’un excursioniste conflentès conegut a tot arreu , el president del GPRENC, Antoni Glory. Lendemà dia 10, si la meteo no ho impedeix, es celebrarà l’acte de preDiada a la Pica a sol ixent. La Marxa es dedica enguany a la memòria de Jacint Verdaguer i d’Ovidi Montllor. Per segona vegada el Foment ha decidit avançar la celebració per a permetre la participació a la manifestació de la Meridiana a Barcelona. (veure: xadica.cat/11desetembre/).

Tot i que a l’Estat francès el dia 11 no és festiu un nombre significatiu de rossellonesos seran presents a Barcelona convocats per la territorial nord-catalana de l’ANC. 5 o 6 autobusos baixaran plens per afegir-se a la gran manifestació amb el punter de color groc. D’altres baixaran pel seu compte amb cotxe o amb tren. L’ingent treball de sensibilització que l’Assemblea ha desenvolupat amb la territorial aquí al llarg de tots aquells anys explica aquesta mobilització. Tots sem conscients que el nostre futur s’està jogant amb les properes eleccions del 27 S. L’èxit de la Diada és un pas decisiu cap a la victòria de les candidatures independentistes. Es també important per mor que els governs, tant al nord com al sud, vegin que, contrariament al que podien pensar, els seus intents per espantar els catalans han fracassat.. I ho és igualment per ensenyar als nostres conciutadans europeus la força del moviment sobiranista.