Avui us explicaré la història d’en Pau, un nen de tres anys que viu a un poblet de l’alt Penedès. Com tots els nens de tres anys en Pau és plè de vida.
El passat 11 d’agost de 2010 els metges li van diagnosticar un càncer pel qual se li ha de fer una part del tractament a Barcelona i l’altra, la que augmentarà les possibilitats de curació d’un 30% a un 60% li han de fer a un hospital de Nova York.
La família, com la majoria de families del nostre país, no disposava dels diners per fer front a aquesta despesa però no es va rendir. Els seus pares van veure internet com una plataforma que podia fer arribar la seva historia a milers de llars i van confiar en la bondat de les persones.
El 27 de setembre van obrir un blog on explicaven la seva història i facilitaven dos números de compte on es podien fer els donatius. La història va córrer com la pòlvora de mur en mur de milers de persones a Facebook i a Twitter, l’altra gran xarxa social es retwittejava de perfil en perfil (és a dir, la gent compartia la informació). La continuitat de la informació, la transparència, les fotografies d’en Pau amb els seus pares i la proximitat del llenguatge en els posts que es publicaven al blog van aconseguit crear la connexió emocional necessària que duia el lector a fer la transferència en aquell mateix moment.
Deu dies i 60.733 visites al blog més tard, anunciaven que ja han reunit tots els diners que la familia necessita per fer el tractament. Bones notícies, no només per a la familia i per a tots als que hi ha col·laborat, si no que també és una bona notícia per a tota la societat: junts podem canviar el món.
