Acabo de veure aquest video on es critica l’actual sistema d’educació dels Estats Units però que es pot extrapolar a la majoria de paísos desenvolupats, per no dir tots. Explica per què cada vegada es diagnostiquen més casos de dèficit d’atenció en menors i culpa a l’excés d’estímuls que reben les criatures actualment i el contraposa amb l’avorriment que pateixen a classe.
Em quedo amb tres dades:
– Quan més grans són estudiants i, per tant, més recorregut porten dins dels sistema educatiu més els costa pensar de forma divergent, o com ho defineix Eduard de Bono, més problemas tenen per fer servir el pensament lateral.
– Pensar de manera divergent ajuda a trobar solucions creatives a problemes. Vindria a ser el mateix que quan Albert Einstein afirmava que no podem obtenir resultats diferents fent sempre el mateix. Afrontant els problemes sempre amb la mateixa òptica i des de la mateixa perspectiva no trobarem solucions innovadores.
– El treball en equip permet obtenir resultats més positius per a la comunitat.
Que la tele atonta ja fa temps que ho sabem. Hem de contribuir, doncs, a que els nostres fills no deixis de pensar de forma creativa per tal que el dia de demà el seu principal objectiu professional més que guanyar diners sigui ser de profit per a la societat.
