Com és que permetem aquesta retolació?
Siiiii, molt bonic… Elevem a la categoria d’heroi el tècnic del Girona, Raül Agné, per haver-se negat a oferir una roda de premsa a Osca si no podia expressar-se en català. I a en Quim Monzó per haver titulat el seu article sobre això a La Vanguardia: “Visca Catalunya Lliure!“. Signem manifestos en defensa del català i de la immersió lingüística a les escoles. Tenim una Associació de Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC) i un Observatori de la Llengua Catalana (OLC). Protestem i ens concentrem contra les imposicions dels tribunals. Exigim l’emissió de TV3 al País Valencià. Volem les xarxes socials en català. Sortim al carrer cada cop que sentim amenaçada la supervivència de la nostra llengua. Ens aprenem les cançons dels grups catalans de moda, i dels que no. Ens encanta l’anunci d’Estrella Damm perquè destaca una pila de coses per les quals ens sentim orgullosos de ser qui som. Ens emocionem cada cop que un jugador del nostre Barça s’expressa en català, quan un film fet a casa guanya estatuetes. Plorem les defuncions de poetes, escriptors, polítics, periodistes, etc., clars defensors en vida de la nostra llengua. Fem de la llengua un dels pilars fonamentals per pensar-nos independents…
I tot això està molt bé però… com és que permetem tan tranquil·lament aquesta retolació? Aquesta gent estan fent negoci a casa nostra eh?!