He viscut més de mitja vida a Girona. Hi vaig néixer i torno a ser-hi. Petita i bella, tot i que un pèl grisa per al meu gust, és la meva ciutat. Vaig passar la infància en allò que llavors es coneixia com a “centre”, en un dels carrers paral·lels a la Gran Via de Jaume I. Ara el terme engloba força més tros, però jo continuo visquent al centre, al de fa 33 anys. He provat de viure en d’altres punts de la ciutat, però enlloc com a casa, i en aquest cas, casa meva és el centre. Visc al centre. Té les seves avantatges i els seus inconvenients. De primer: l’escola del meu fill és al costat de casa, la meva feina també, tinc la majoria de serveis a prop. De segon: hi vivim molts al centre i la convivència entre gent de molta mena no sempre és fàcil, i el centre sempre sol ser lloc de trobada per a celebracions, etc., cosa que de vegades genera molèsties als veïns. Per ara em compensa. Visc al centre i, de moment puc dir-ho… visca el centre!
Cal dir que sóc una ciutadana exigent, i que m’agrada expressar-me quan veig coses que em semblen estranyes o injustes. Per compensar, també m’expresso per elogiar les coses que m’agraden. Aquí ho anireu veient…