Avui al GEiEG estàvem de celebració: han afegit un moble d’armariets a Sant Ponç! Sempre que es fan coses bé està bé agraïr-ho. I ho hem fet. Una colla de mares que portem els nens a natació feia temps que veníem reclamant una acció en aquest sentit. Per tant, en aquest sentit: gràcies. La necessitat de més armariets on guardar les bosses, roba i efectes personals diversos mentre som a la piscina -al vestuari no es poden deixar perquè els roben- era ja molt i molt evident. Sempre he pensat que el GEiEG no creix al mateix ritme que ho fa el nombre de socis amb què compta. S’han multiplicat d’uns anys ençà i l’entitat no ha respost. No prou. No encara. S’han fet millores, no dic pas que no. Vaig veure fotos molt xules de noves instal·lacions a Sant Narcís. Molt bé. Però l’entitat continua sense anar al ritme que caldria per donar un correcte servei a tots els usuaris. Jo als set anys ja era sòcia del GEiEG. Ara a casa som usuaris de les instal·lacions de Sant Ponç, únicament. El meu fill és a la secció de natació des de fa tres anys. Jo hi nedo per lliure sempre que puc. Problemes que trobo a Sant Ponç: massa sovint l’aigua de la piscina és freda; hi ha reiterats problemes amb la calefacció i la caldera; l’organització dels vestuaris és força caòtica, i estan en força mal estat; hi ha dies en què coincidim centenars d’usuaris en una mateixa franja horària, una quantitat de gent que, és molt evident, les instal·lacions no estan preparades per sostenir. Ja no parlo de carrils on nedar: molts dies ens trobem 7 i 8 persones nedant a ritmes diferents en un mateix carril, mentre un parell de persones juguen amb els nens al carril del costat. És una qüestió de mala organització. Tot i que de vegades el que passa és que falta espai. No demano pas una altra piscina. Sóc conscient que no seria aquesta la prioritat. D’altra banda hi ha una colla de pares i usuaris que varen engegar una campanya de recollida de signatures per demanar a l’entitat que estudiés la possibilitat d’apostar per un altre sistema de manteniment de l’aigua que no fos el clor, ja que hi ha estudis que demostren que aquest és perillós per a la salut. L’octubre passat les varen lliurar però l’entitat no ha respost ni que sí ni que no, ni que gràcies ni que ni parlar-ne. Res. És una preocupació dels socis. S’hauria d’atendre la qüestió, penso. D’altra banda cal dir que les possibilitats que tenim de fer altres esports a Sant Ponç els pares que hi portem els fills -tres vegades per setmana com a mínim-, mentre ells entrenen, és nul·la. No només no coindideixen en horaris sinó que a més s’han de pagar a part. A part de la quota de soci i de la de l’entrenament que donen als nostres fills. En caldria tota una altra si, posem per cas, volguéssim fer únicament bicicleta estàtica mentre ells neden. Perquè resulta que per poder fer bicicleta estàtica cal contractar l’anomenat paquet Fitness sencer, que inclou GAC i no sé quines altres activitats dirigides, a les quals no podrem assistir per problemes horaris.
He fet arribar opinions personals en més d’una ocasió al president de l’entitat, a través de correus electrònics privats que, d’entrada, no llegeix ell. No és possible fer una proposta/suggeriment públicament a l’entitat. Trobo que s’haurien de plantejar canviar aquest sistema, que contribueix a donar una imatge d’hermetisme i poca accessibilitat, gens en sintonia amb el moment actual en què la cerca d’una COMUNICACIÓ EFECTIVA és la prioritat en qualsevol empresa, organització, entitat, etc, que busqui l’èxit. Els ho proposo públicament des d’aquí. De fet penso que haurien de començar per aquí. Penso que comptar amb les aportacions dels usuaris és la millor manera amb què una entitat pot millorar i créixer. Facilitar aquestes aportacions seria un bon començament per tal que entre tots fóssim constructius. No hi ha un canal comunicatiu directe entre el GEiEG i l’usuari. Òbrint-lo. Estic convençudíssima que El Grup hi sortiria guanyant en tots els sentits.
Tot el que he plantejat aquí no són queixes, no se m’ofenguin senyors del GEiEG. Són coses que, com a sòcia i usuària habitual de les instal·lacions esportives, penso que he de posar en coneixement de l’entitat per tal que, si vol millorar, les pugui tenir en compte. En definitiva, és d’això que es tracta. O hauria de ser-ho.
Potser sóc la seva sòcia més pesada però, han pensat que potser un dia estaran contents d’haver-me conegut?