Ara que ja és oficial ja ho puc dir. Ja tinc parella pel Sant Jordi a Blogville! Ja sé a quin “veí” he de regalar el llibre. Però ell no ho sap. Ni jo sé quin serà el cavaller que m’obsequiarà amb una rosa virtual.
Quin misteri! Quina emoció! Ara hauria de deixar anar alguna pista al meu veí catosfèric, a qui he contret el deure moral de fer un regal per la diada de Catalunya, per tal que pugui reconèixer-se, o s’hi acosti… Ostres. Provem-ho: tot i que estem paret per paret a l’edifici, geogràficament estem força distanciats; però lo meu sant veí volta molt iCanta i conta tot el que veu i tot el que viu i generalment hi dóna un final feliç, de vegades ben poètic.
El dia 23 hauré de penjar el meu regal aquí i dir-li al meu cavaller que la seva princesa sóc jo, si no ho ha endevinat abans. Hauré de començar a pensar en una idea original…
11 nois i 22 noies. Molt mal repartida la participació… O no: ens toquen dues roses a cadascuna 🙂
