Les claus de la Unió Europea

La presidència de la UE es fa el suec

Suècia ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, des de l’1 de juliol. Una presidència que ha començat sense pena ni glòria i que per la línea que segueix arribarà al desembre igual. Després al gener del 2010 agafarà el relleu l’Estat espanyol, que probablement tampoc farà res., encara que ho dissimularan amb focs artificials. Els europeus tastaran el xarop de les promeses de Zapatero que ho curen tot. De moment, per la inactivitat i pel poc que es prodiga, se li escau a l’actual presidència de la UE allò de que es fan el suec.

 Fotovoltaica

La producció d’energia fotovoltaica ( la dels pannells solars) a Europa només arriba a l’1% del total europeu. I això perquè no hi ha cap interès de les autoritats comunitàries ni locals per incentivar aquest tipus d’energia. L’aposta com sabem és de grans línies com la MAT o els grans aerogeneradors o molins, que com sabem ens trinxen el territori. Segons un estudi de de l’Associació Europea de productors de fotovoltaica (Epia), si les autoritats afavorissin aquest tipus d’energia, la producció de fotovoltaica podria representar el 12% de l’energia europea al 2020 i esdevenir rendible. Només cal voluntat política.

El Tractat de Lisboa i el Parlament Europeu

Si el tractat de Lisboa entra en vigor, el Parlament Europeu tindrà 18 diputats més. Els europeus que van votar (pocs) van escollir 736 eurodiputats, tal com estableix el Tractat de Niça, actualment en vigor. Si finalment els irlandesos ratifiquen el Tractat de Lisboa, quan ho facin canviarà la composició del Parlament d’Estrasburg. Dotze estats membres guanyaran d’un a quatre diputats. La pregunta és, d’on sortiran aquests diputats? Qui els triarà si ja s’han fet les eleccions i no es tornen a convocar fins d’aquí a 5 anys? Alguns d’aquest 12 països ja no van tenir en compta el juny, però que passarà amb aquells que no ho van preveure?