El nou Blair europista

Tony Blair sembla tenir tots els números per convertir-se en el primer president permanent del Consell europeu. Un nou càrrec que es nomenarà quan entri en vigor el Tractat de Lisboa, que fa pocs dies ha passat l’escull d’Irlanda.

Un visat per Kosova

Tant si Blair és o no president del Consell europeu els ciutadans de Kosova, a partir del 2010 necessitaran un visat especial si pretenen trepitjar sòl de la Unió Europea. Aquesta exigència que ve imposada per motius de seguretat està condicionada al fet que els cinc Estats de la UE que encara no reconeixent la independència de Kosova ho facin. Espanya és un dels pocs governs de la UE que no reconèix el Kosova independent

A la UE es fan el suec

Les claus de la Unió Europea

La presidència de la UE es fa el suec

Suècia ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, des de l’1 de juliol. Una presidència que ha començat sense pena ni glòria i que per la línea que segueix arribarà al desembre igual. Després al gener del 2010 agafarà el relleu l’Estat espanyol, que probablement tampoc farà res., encara que ho dissimularan amb focs artificials. Els europeus tastaran el xarop de les promeses de Zapatero que ho curen tot. De moment, per la inactivitat i pel poc que es prodiga, se li escau a l’actual presidència de la UE allò de que es fan el suec.

 Fotovoltaica

La producció d’energia fotovoltaica ( la dels pannells solars) a Europa només arriba a l’1% del total europeu. I això perquè no hi ha cap interès de les autoritats comunitàries ni locals per incentivar aquest tipus d’energia. L’aposta com sabem és de grans línies com la MAT o els grans aerogeneradors o molins, que com sabem ens trinxen el territori. Segons un estudi de de l’Associació Europea de productors de fotovoltaica (Epia), si les autoritats afavorissin aquest tipus d’energia, la producció de fotovoltaica podria representar el 12% de l’energia europea al 2020 i esdevenir rendible. Només cal voluntat política.

El Tractat de Lisboa i el Parlament Europeu

Si el tractat de Lisboa entra en vigor, el Parlament Europeu tindrà 18 diputats més. Els europeus que van votar (pocs) van escollir 736 eurodiputats, tal com estableix el Tractat de Niça, actualment en vigor. Si finalment els irlandesos ratifiquen el Tractat de Lisboa, quan ho facin canviarà la composició del Parlament d’Estrasburg. Dotze estats membres guanyaran d’un a quatre diputats. La pregunta és, d’on sortiran aquests diputats? Qui els triarà si ja s’han fet les eleccions i no es tornen a convocar fins d’aquí a 5 anys? Alguns d’aquest 12 països ja no van tenir en compta el juny, però que passarà amb aquells que no ho van preveure?

El català a la justícia europea

Ja no hem de patir, ara ja ens podem adreçar en català a totes les institucions europees. He quedat ben tranquil després de saber que els ciutadans es podran adreçar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJCE) en català. De fet, el tribunal de Luxemburg és l’única institució europea que encara no permet que els ciutadans s’hi adrecin per escrit en la llengua pròpia.

Algú sap realment a quants catalans afectarà aquest gran avenç per a la nostra llengua? Quan s’acaba reclamant davant d’aquest tribunal?  Si són els jutges de tots els estats membres els que estan obligats en primera instància a aplicar el dret comunitari als litigis en què actua. Un jutge de Catalunya o de l’Estat espanyol és també jutge un comunitari. Cal recordar com està el català a la justícia a casa nostra?

Com qualsevol altre ordenament jurídic, la Unió Europea  s’ha dotat d’un  sistema judicial propi en el qual, a banda dels jutges de cada país, hi ha el TJCE. La missió del TJCE  és garantir el respecte del dret comunitari, mitjançant la interpretació i l’aplicació de les seves normes. Però perquè una demanda nostra li arribi cal passar abans molts filtres i tot un procediment força complicat. De fet es denuncien sovint els Estats per incompliment d’alguna norma comunitària o les institucions de la UE per no haver respectat la seva pròpia legislació. Ara ja es podrà fer en català!