El bunyol de la C-31

Foto/ Roger casero

Foto/ Roger casero

Tradicionalment, a l’Empordà, aquests dies de Setmana Santa, gairebé a cada casa es fan brunyols, i dic brunyol amb «r» perquè és com els hem anomenat, pastat, fet i menjat tota la vida els empordanesos. Per cert, algunes famílies tenen el sa costum de menjar-se’ls amb llonganissa, si no ho han provat mai, aprofitin aquests dies per fer-ho, val la pena. Els lingüistes em diuen que la paraula brunyol s’entén com una derivació localista de bunyol, que és tal com s’escriu al diccionari fent referència a una preparació fregida feta de pasta de farina, ous, llet i aigua…. (no els dono la recepta perquè a cada casa és diferent). També es defineix bunyol com «una cosa o treball mal fet» i és en aquest sentit que crec que la Generalitat no podia haver triat millors dates per obrir al trànsit la carretera C-31 entre la Tallada i Torroella de Fluvià, que és un colossal bunyol.

Peatges

La vaga de treballadors d’Abertis ha servit per demostrar que es pot circular amb més fluïdesa per les autopistes. Una constatació que no deu haver agradat gens als responsables d’Abertis, que de ben segur cercaran fórmules perquè sense necessitat d’aixecar la barrera, no és produeixin retencions als punts de pagament. Aquesta és una vaga atípica que s’ ha vist amb simpatia, perquè en comptes de perjudicar, ha beneficiat els usuaris, que s’han estalviat de pagar. La rialla dels conductors als vaguistes no ha estat precisament de solidaritat, ja que la majoria pensava que si la solució és aixecar barreres, potser valdria la pena que el conflicte s’allargui. Els qui no s’han adonat que això era una vaga han estat els conductors procedents de diferents punts de l’Estat que aquests dies han vingut a Catalunya. Per ells, la situació era normal, al seu territori no han hagut de pagar mai un peatge.