El concert Bojos per l’Empordà amb què Salvem l’Empordà va homenatjar Lluís Llach va ser una carta d’amor i alhora un reconeixement pel suport del cantant a totes les lluites i reivindicacions de Salvem. Podria dir que va ser un acte entranyable i alhora una bogeria de quatre hores, que van aguantar com només ho podem fer aquells que estan tocats per l’Empordà. Perquè s’ha d’estar ben boig per lluitar com ho fa aquesta gent des de fa vuit anys perquè no s’acabi de trinxar el territori. No són gent, com se’ls acusa, instal·lada en la «cultura del no», sinó que sempre argumenten la seva reivindicació. Quan diuen «no» és per dir que «no d’aquesta manera». Però s’ha d’estar boig per defensar el medi, quan tots els partits ja preparen les seves maquinàries electorals i, segons els indicadors de l’Idescat sobre medi ambient, la sensibilitat mediambiental dels gironins està per sota de la mitjana catalana.
Arxiu diari: 3 juny 2010
El gran germà
Fa pocs dies va participar en una jornada a Girona Esther Mitjans, la directora de l’Agència de Protecció de Dades, un organisme que ha de vetllar perquè no violin la nostra intimitat i per garantir la privacitat de les nostres dades personals. Curiosament aquesta mateixa setmana l’Ajuntament de Palamós ha instal·lat cinc càmeres al carrer, a l’entorn de La Gorga, per posar fi a les bretolades. Per la seva banda l’Ajuntament de Figueres, després d’una onada de robatoris, ja fa dies va anunciar que posarà càmeres a la via pública per garantir la seguretat dels ciutadans. Quin dret ha de prevaler? El de la seguretat o el que tinc com a ciutadà lliure de mantenir la meva privacitat i de circular sense que ningú em controli ni enregistri els meus moviments al carrer? Jo ja he triat. Si us plau no em protegeixin més. En nom de la seguretat ja s’han fet i s’estan fent prou bestieses i s’han violat massa drets individuals i col·lectius.