Comença el solstici d’estiu i a partir d’ara oblidarem les nevades que han marcat aquest hivern i parlarem de la calor i les altes temperatures. En teoria, amb el canvi d’estació meteorològica, canviem de roba, d’hàbits, d’alimentació i mirem al calendari quants dies falten per gaudir de les vacances. I ho celebrem la nit de la revetlla de Sant Joan. És el moment en que s’arraconen els problemes i escoltem allò de «ja en parlarem després de l’estiu». Abans, però, s’han de deixar els deures fets. Hores abans de començar oficialment l’estiu, s’ha celebrat la quarta onada de consultes sobre la independència i aquesta setmana el Tribunal Constitucional encara ens pot aixafar la revetlla si finalment es decideix a emetre la nefasta sentència contra l’Estatut. Els partits polítics aprofitaran per enllestir la maquinària electoral per obsequiar-nos passat l’estiu amb una allau de promeses i crítiques als adversaris, i els sindicats faran els preparatius per la vaga general convocada per al dia 29 de setembre. I alguns ajuntaments dedicaran els darrers plens abans de vacances a aprovar mocions per regular l’ús del burca i el nicab, caient així en el parany que els ha parat el PP. Però a l’estiu, no patiu, perquè tota cuca viu.
Arxiu diari: 22 juny 2010
Qui la fa, la paga
La polèmica sobre els insults que el tertulià d’Intereconomía Eduardo Garcia Serrano va proferir contra la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, assenyadament ha passat gairebé desapercebuda a Catalunya i no ha merescut grans titulars. No es tracta de fer publicitat d’una cadena de televisió amb una tendència política molt marcada que té poca incidència a casa nostra, però resulta que el tema sí que ha estat molt comentat en els mitjans de comunicació estatals, més interessats en aquesta mena de controvèrsies. La gravetat de les injúries amb publicitat va fer que la consellera es querellés contra la cadena de televisió, i tot seguit el tertulià va demanar perdó. Ara es pretén que Marina Geli retiri la denúncia perquè l’home s’ha penedit cristianament de la seva falta. Les coses, però, no funcionen així, en el món real qui la fa, la paga, o almenys això és el que tots esperem. També d’en Fèlix Millet.