La ministra de cultura Ángeles González-Sinde ha fracassat en el seu altre intent de posar barreres a internet. El seu objectiu és posar fi a les descarregues a la xarxa i diu que està avalada pel president dels Estats Units, Barack Obama, i Georges Bush, que es van lamentar de l’augment de la pirateria a internet en l’Estat espanyol. Si el model que ens proposa la ministra és el dels nord-americans, esverats i alarmats per les filtracions de Wikileakes, que treu a la llum totes les seves mesquineses, val més que la llei Sinde no prosperi, perquè potser al darrere de tot plegat no hi ha simplement un intent de protegir el drets d’alguns autors si no el d’establir normes i, d’aquesta manera, posar límits a la llibertat d’expressió a la xarxa tot i que, després, amb un acte fariseisme, tots plegats condemnin la censura que practiquen governs com el de la Xina o Cuba a internet.
Arxiu de la categoria: General
Nadal
Entre moltes de les felicitacions nadalenques que he rebut aquest dies, la majoria digitals, m’ha sobtat la del grup d’ateus de Catalunya. Aquesta diada té un sentit de pau, solidaritat, germanor i tot allò que transgredim tots plegats al llarg de l’any, i va molt més enllà d’una festa religiosa. És el dia que es viu amb família i amics, en què teòricament es pensa en els altres, en els més necessitats i més desvalguts. Les ONG aprofiten per apel·lar a la responsabilitat dels seus donants, es posen en marxa tot tipus d’iniciatives solidàries, es fa La marató de TV3, ens juguem els quartos a la rifa i ens gastem tot allò que tenim i més en regals, obsequis i àpats. Després de Reis tot continuarà igual i, fins al Nadal que ve, no ens recordarem més ni de vells amics, ni de parents, ni d’indigents, ni d’ONG, ni d’aportacions solidàries. Malgrat tot, avui, com diu la cançó de Pau Riba, tots estarem pendents de veure “què ens portaran a taula”.
Ni arrelats ni reagrupats
Els immigrants que hagin estat sancionats per comportaments incívics no podran accedir al permís de residència permanent. La seva petició d’arrelament serà desestimada. Tampoc podran, aquests immigrants sancionats, aspirar al reagrupament familiar. No podran portar la seva família aquí. Això és el que reclamen alguns ajuntaments com el de Salt i també el de l’Hospitalet, que han aprovat mocions per tenir més control sobre les polítiques d’immigració als seus municipis. Pretenen que els seus informes siguin escoltats per les subdelegacions del govern estatal a l’hora d’atorgar el permís de residència o d’acceptar el reagrupament familiar. La mesura s’ha intentat explicar molt bé per evitar que s’entengui com una política xenòfoba. Des d’aquests ajuntaments es diu que no es poden premiar actituds reiterades d’incivisme. Sobta, però, el fet que alguns d’aquests ajuntaments fa uns mesos defensessin polítiques més obertes i es neguessin a castigar els forasters incívics d’una manera tan dura. Temo que la proximitat de les eleccions municipals sigui el detonant que hagi reobert el debat de la immigració.
El baixador del TGV
Foto / Manel Lladó
L’alcalde de Figueres i l’alcaldessa de Vilafant van ser ahir les màximes autoritats que van assistir a un fet històric: el pas del tren que ha trencat l’aïllament de l’Estat espanyol de la resta d’Europa. El fet ha passat pràcticament desapercebut en els mitjans de comunicació espanyols. El poc interès per aquesta línia internacional de l’alta velocitat i la manca de visió europeista d’Espanya va quedar ahir palesa. Just el dia abans, a València els reis presidien en un gran acte institucional la inauguració del nou TAV que uneix la capital del regne i València. Tot plegat, una mostra del model d’estat que tenim. Tot allò que té com a centre d’atenció Madrid, és important i hi aboquen esforços, diners i tot l’aparell propagandístic, encara que sigui una simple línia regional. Mentrestant, a Figueres, el TGV internacional te tractament de baixador, també pel govern català.
Finalment Europa
L’Estat espanyol va entrar a la CEE el 1986, tot i que des d’un punt de vista ferroviari ha mantingut pràcticament l’aïllament de la resta d’Europa des del 1848, en què va començar a funcionar el ferrocarril entre Barcelona i Mataró. El problema era l’ample de via ibèric que es va fer seguint el patró dels anomenats sis peus castellans o el posterior ample de Renfe, que no es va adaptar mai a l’ample de via europeu. No hi ha una raó de consens del per què s’ha mantingut l’aïllament ferroviari –a excepció del tren Talgo. Hi ha la llegenda d’una estratègia militar per evitar una invasió, o l’argumentació tècnica pel tipus de locomotores de vapor que s’utilitzaven a l’Estat espanyol. El fet és que durant anys hem patit un Estat autàrquic amb un sistema viari radial cap a i des de Madrid (que encara persisteix). Malgrat tot, aquest diumenge finalment ens obrirem a Europa
Bones festes
Les polítiques socials que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que potenciaria han estat les primeres i pràcticament les úniques víctimes de les mesures per afrontar la crisi. La resposta que ha donat el govern d’esquerres a les exigències dels mercats i als seus socis europeus ha estat aprimar el sistema de pensions, impulsar una reforma laboral que té com a objectiu la flexibilització i l’abaratiment dels sous i la reducció de la despesa pública, inclosos els aspectes socials. Unes mesures qualificades de poc valentes per CiU i pel PP, que reclamen més duresa en la desregulació del mercat laboral, deslegitimant els sindicats i els convenis col·lectius. De fet, moltes empreses que ja havien rebaixat salaris, ja han eliminat o reduït a la mínima expressió els lots de Nadal. Bones festes!
World News
Veient aquest cap de setmana passat com els estanquers de la Catalunya Nord es manifestaven a la Jonquera perquè han perdut clientela perquè el preu del tabac a l’Estat espanyol és més baix, pensava si veurem algun dia les prostitutes de Perpinyà manifestar-se al Pertús en contra del macrobordell i els altres locals que s’han obert a la Jonquera i que els han fet perdre clientela. És clar que a l’Estat francès oficialment no s’exerceix aquella prostitució que pintava Toulouse-Lautrec. Ara els artistes hauran de venir a casa nostra per retratar un món, que ja ha assolit fama internacional, després que s’obrís el prostíbul més gran d’Europa a la Jonquera; almenys això és el que es desprèn del reportatge Spain, the Word capital of prostitution, que publicava diumenge el diari britànic The Independent en la seva secció World News.
Revolta
Sempre he defensat i continuaré defensant el dret de vaga, malgrat que sovint l’exercici d’aquest dret pugui col·lidir amb altres drets dels ciutadans. És precisament per aquest motiu que estic absolutament indignat amb el que han fet els controladors. La seva aturada sobtada, no ha estat ni vaga encoberta, ni vaga salvatge, ni res que s’hi assembli. Ha estat clarament una revolta, pensada, meditada i calculada per provocar el major dany possible al màxim de ciutadans. L’objectiu d’aquest col·lectiu de funcionaris era sembrar el caos, i conscients que tenen la paella pel mànec s’han valgut de la seva situació privilegiada per aturar el funcionament d’un país. No sóc partidari de les teories de la conspiració, però no entenc com el PP ho ha aprofitat per fer soroll –en comptes de mostrar lleialtat institucional com han fet CiU i ERC–, si és que no estaven al corrent de tot plegat.
Proteccionisme
De la política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera, se’n diu proteccionisme. És un sistema més propi dels règims autàrquics que no pas de les democràcies occidentals i encara menys dels països membres de la UE. De fet, el proteccionisme suposa tot el contrari dels principis europeus –en les relacions entre els estats membres–. Recorden allò de lliure circulació de persones, capitals i mercaderies? Dilluns, els diputats francesos debatran a l’Assemblée Nationale una proposta contrària a l’esperit de la Unió i demanaran de continuar limitant l’entrada de tabac a la frontera. Clar que a l’Estat espanyol es continuarà venent més barat mentre es prediquen i es fan lleis per limitar el consum del tabac. Tot plegat, un exercici de cinisme, dels uns i dels altres
Extrapolar
Extrapolar és allò que es fa després d’unes eleccions. Segons el diccionari, vol dir “prolongar una sèrie estadística introduint un nou terme a continuació dels ja existents”, també es defineix com generalitzar a partir de dades fragmentàries. En aquest cas, els partits polítics extrapolen o generalitzen els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya a les pròximes municipals del mes de maig. És un exercici interessant, fins i tot divertit, però sovint no es correspon gaire amb la realitat. En cada municipi hi ha factors personals i de gestió que en molts casos tenen poc o gens a veure amb els partits polítics. Però si féssim l’extrapolació del 28-N a l’Ajuntament de Girona, Carles Puigdemont seria l’alcalde amb majoria absoluta, i així podríem anar repassant municipis. Potser no té res a veure una cosa amb l’altra, però des de diumenge i amb vista al maig hi ha moltes corredisses.