Girona 30

Falta valentia a l’Ajuntament de Girona, per afrontar a fons els problemes de mobilitat i pacificació del trànsit. És cert que es fan gestos i passes per millorar la convivència a l’espai públic, amb l’ampliació de la xarxa de carrils bici, o amb la implantació, des de fa pocs dies, d’una ordenança que regularà la circulació dels patinets elèctrics i altres andròmines amb motor que circulen sense cap control per la ciutat. La nova ordenança prohibeix als patinets d’anar per les voreres i només podran circular per vies ciclistes i per la calçada de vies amb prioritat per a vianants. També és cert que s’han fet apostes importants com la Girocleta, el carril bici sota les vies del tren o la reforma del carrer de la Creu, amb espai per als ciclistes. No es pot negar la bona voluntat per millorar la mobilitat, com ho demostra l’adhesió del consistori a l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025. Però queden curts. Per què la Girocleta no s’ha ampliat a altres municipis de l’àrea urbana de Girona, com Salt o Sarrià de Ter? Per què no es resolen algunes deficiències de la infraestructura ciclista, com són la falta de connexió d’alguns carrils bici o la conflictivitat vianant-ciclista-cotxe en alguns trams, o les voltes innecessàries que obliguen a fer alguns carrils bici. Tots aquests aspectes són millorables i en alguns casos ja s’hi està treballant.

Però cal saber quan s’afrontarà el problema de fons i el més important de la mobilitat urbana. Primer es van fixar en les bicicletes, ara en els patinets, però no se sap quan es limitarà l’ús dels cotxes, per convertir Girona en una ciutat que sigui més pensada per als ciutadans. Per no parlar que cal incentivar l’ús del transport públic. El model de ciutat del segle XX està esgotat i demana canvis importants i valents. Cal situar les persones al centre de la planificació urbana i aconseguir una mobilitat sostenible, més segura i saludable. No cal anar gaire lluny per veure com capitals catalanes com Lleida i Tarragona ja són “ciutats 30”. Què espera Girona per limitar a 30 quilòmetres per hora la velocitat a tot el nucli urbà? Una mesura que ha de ser un primer pas per afrontar el problema i anar reduint la circulació del vehicle privat, fins a gairebé eliminar-lo. Girona és una ciutat en què cada dia entren o surten aproximadament uns 160.000 vehicles, i això és absolutament insostenible, i no respon al model de ciutat habitable i saludable.

Article publicat a la Galeria d' El Punt Avui el 4 de desembre 2020

Garbet i la Mirandola

El rei de l’Aràbia Saudita, Salman Bin Abdelaziz, va intentar que es privatitzés, durant els dies que feia vacances, una platja pública al sud de França. D’aquesta manera, el rei i la cort que l’acompanya, unes quatre-centes persones, podien gaudir privadament de la platja de la Mirandola, prop de Valàuria, a la regió dels Alps Marítims, en la glamurosa Costa Blava, no gaire lluny de Cannes. L’anunci d’aquesta privatització va provocar una revolta entre veïns i banyistes de la zona que apel·laven a l’esperit i els principis republicans, i reivindicaven com a públic aquest espai

Platja de Garbet

Platja de Garbet

del front marítim. Els francesos, que van posar fi als privilegis monàrquics amb una revolució i amb l’ajuda de l’enginy promogut pel doctor Guillotin, no estaven disposats a acceptar que un rei estranger privatitzés, encara que fos només uns dies, una part de la seva costa.

Al regne d’Espanya tenim la platja de Garbet, al terme municipal de Colera, on no hi estiueja cap rei ni xeic àrab. A prop, i sense afectar la platja, des de fa molts anys, només hi ha la residència d’estiu de la família Suqué-Mateu, un xalet enmig d’una propietat esplèndida, envoltada d’una vinya vora el mar que dóna nom al vi Finca Garbet, un dels millors negres del Grup Peralada i de la DO Empordà.

Una altra cosa és la platja en si, una de les més populars de la comarca, fins a la qual durant molts anys es podia arribar en tren, fins que Renfe va decidir eliminar el baixador. Després comptava amb una àmplia zona d’aparcament gratuït, un càmping i un petit restaurant. Tot era compatible amb els banyistes. Ara, després d’una operació de l’Incasòl, que va eliminar el càmping, s’ha reordenat, amb un ampli aparcament de peatge –3 euros– i un restaurant que cada temporada que passa va creixent i creixent, ocupant més espai de la franja marítima; fins i tot s’hi ha instal·lat una zona chill-out, un embarcador amb Zodiac inclosa per recollir clients a les embarcacions que hi fondegen, i un barquer a sou que fa fora les altres barques. La progressiva privatització de Garbet és més pròpia d’una república bananera que no pas d’una monarquia parlamentària. Si no s’hi posa remei, Garbet serà un espai reservat als clients d’un restaurant –no assequible per a totes les butxaques– que s’ha anat apoderant de bona part de la platja, fent mobbing a les famílies de banyistes de tota la vida.

*Article publicat a la secció LA GALERIA de l'edició gironina d'El Punt Avui el dia 6 d'agost 2015.