Entrevista “Soc així” de El 9 nou
10 gener 2011 per Núria López
La seva cançó.
Sin miedo, de Rosana
Una pel·lícula.
Philadelphia, de Jonathan Demme.
Un llibre.
La petita història dels humans, del meu amic Jordi Casanova.
Un restaurant.
Sens dubte l’Hostal de Rama, m’hi sento com a casa, jeje!
El seu plat preferit.
La paella que fa el meu pare.
Qui cuina a casa seva.
Va repartit.
Una beguda.
Per treure la set l’aigua.
L’últim viatge que ha fet.
A Mallorca, a visitar família i de passada els companys de Valldemossa.
El millor lloc del Ripollès.
Fontalba, tinc grans records d’infantesa, pujar allà dalt em fa sentir feliç.
I de Catalunya?
Un lloc que m’agrada molt és la platja de l’Amadrava a Roses.
I del món?
El millor lloc del món per mi està al costat de la llar de foc de casa els pares.
Un lloc on no portaria mai ningú.
A un centre comercial el primer dia de rebaixes.
Amb quin altre alcalde del Ripollès aniria a sopar?
Acostumo a sopar amb l’Alcalde de Sant Joan de les Abadesses, hi ha dies que fins hi tot compto les hores! Je, je!
Amb qui no es prendria mai una cervesa?
Home, mai, mai… diguem que no em vindria massa de gust amb algú que jo sàpiga que em vol mal.
Per a què serveix la TV?
Per entretenir i saber quin és el tema del dia.
Un programa de TV.
Els dibuixos de “Phineas y Ferb”
I de ràdio?
Abans escoltava molt “Tal com Som” de Jordi Sacristan a la COM.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un perfum.
A quina hora es lleva?
Quan no puc dormir fins més tard, a les 8.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Rentar-me la cara i les dents.
A quin cantó del llit dorm?
Al dret, tot i que tinc tendència a ocupar l’esquerra. Je, je!
Una paraula que li agradi.
Vida.
Quin cotxe té?
Un Toyota Corola
L’última vegada que va anar a missa?
Malauradament fa 5 dies, a un enterrament.
Un insult.
Burricàs
Una olor.
La dels llençols acabats de canviar.
Una mania.
Vigilar que la roba no faci mala olor.
Un personatge històric.
Joan Maragall.
Un hobby.
Des de no fa massa, el món 2.0.
Un lema.
Per exigir, primer s’ha de complir.
Què la treu de polleguera?
La mediocritat.
Què li fa riure?
Quan hi ha bon ambient qualsevol comentari enginyós.
I plorar?
El que m’emociona.
Quin esport practica?
Havia jugat molt a bàsquet. Ara molt esporàdicament vaig a la piscina, camino, esquio …
Vostè és una fanàtica del Barça, és clar.
No tant clar… de futbol sóc del Barça, però no fanàtica i de bàsquet sempre amb la Penya.
Quins idiomes parla?
Català, castellà i em puc defensar en anglès.
Quants cops es renta les dents al dia?
Un mínim de dos.
Quin és el seu pitjor malson?
Una guerra.
Què hi té a la tauleta de nit?
Un llum.
L’últim partit polític que ha votat.
El PSC, l’últim que no l’únic que he votat a la meva vida.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia a la terra?
Intentar estar amb les persones que més estimo.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
L’experiència de posar en marxa la revista de la Facultat de Dret a la UdG que es deia “Del Dret i del Revès”, va ser genial.
I què no repetiria?
Diguem que no repetiria, no haver fet més coses, crec que amb 20 anys una persona té un potencial impressionant.
La camisa, per fora o per dins?
Depèn del lloc i el moment.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Si puc la torno.
Quant costa una barra de pà?
Cada vegada més, una barra gran diria que 1,45.