Records d’abans de la C-17
7 febrer 2011 per NĂşria LĂłpez
Dissabte vaig anar a Barcelona en cotxe. Vam sortir de CampdevĂ nol sobre les 8:45h i uns minuts abans de les 10 ja havĂem de triar si entomĂ vem l’entrada a Barcelona per la Meridiana o bĂ© per la Ronda.
Tornant, ja no anava de copilot, érem un més al cotxe, i la sensació d’un viatge en el que et passegen, em va fer veure allò que no havia vist fins llavors, tot i haver fet el mateix recorregut centenars de vegades.
Des del seient de darrera estant i just en el moment en que les pantalles acĂşstiques de la carretera ja no et deixen veure la ciutat des de dalt, vaig caure en el fet que, en realitat, l’autovia quan es va construir devia complir com a primera funciĂł la de ser variant, talment com la de Ripoll que tantĂssimes vegades he recorregut.
Aleshores, me’n vaig adonar de com d’important va esser la seva construcció, doncs fins aquell moment tot el trà nsit havia de passar per dins de les ciutats i pobles que recorre l’actual C-17.
I capficada en aquest pensament envio un tweet: “Pujant per la C-17 m’imagino com devia ser pujar fins el Ripollès des de BCN abans que existĂs l’autovia… Tota una aventura, segur!”
I d’un petit comentari fet pĂşblic, un senzill pensament de menys de 140 carĂ cters, va fer que diverses persones compartĂssim records, records que jo per edat no puc tenir, però que en part he viscut a travĂ©s de les vivències dels demĂ©s.
El primer missatge de @jcomajoan, Josep Comajoan, periodista de El 9 nou, de Calldetenes, em deia: “Jo vaig fer tota la carrera anant i tornant cada dia de Vic a Bellaterra i això sol ja era una aventura. Imagina el Ripollès.”
Contesto des de @NuriaLopezR: “Ostres! I d’això quant fa? Creia que l’autovia era mĂ©s vella! Es passava per dins dels pobles?” RĂ pida resposta @jcomajoan: “L’autovia va arribar a Vic el 1992. Jo vaig començar la carrera el 1985. I sĂ, pe dins de Tona, Hostalets, Aiguafreda i Figaró”.
Se suma a la conversa @airuelal, Antoni Iruela, metge de capçalera i fins fa poc responsable de CATSALUT de la Catalunya central. Ell viu a Taradell i ens posa en situació rà pidament en explicar-nos que: “jo pujava quan era petit de Badalona a Ripollamb el simca 1000 del pare i parà vem al Figaró, trigà vem més de 2 hores!”.
Records de fa temps per més d’un, en @carlesbanus, Carles Banús de Tavènoles ens advertia: “ostres!! M’esteu fent sentir “grandet”; jo també he conduït per dins d’aquestes poblacions per anar a BCN”.
I un ripollès, @ftriola, Francesc Triola, també periodista a la COMRADIO, deia “Quan jo estudiava passà vem per dins de cada poble i fèiem la collada de Tarradellas. L’autovia de l’Ametlla era el més nou!!”
“L’autovia de l’ametlla tenia tres carrils, un en cada sentit i un per avançar… ja us podeu imaginar…” ens explicava en Ferran Miquel de Sant Joan de les Abadesses a travĂ©s de @ElReixac.
No em vaig poder estar, “@ElReixac @ftriola i quanta estona estĂ veu des de Ripoll? Devia ser llarg, llarg…” I fent memòria en @ftriola recordava que “des que tinc us de raĂł la gent diu que triga una hora llarga… però realment s’acostava mes a dues.”
El xofer que em passejava, un bon amic, em va fer el favor de deixar-me a Vic, per aprofitar el que quedava de dissabte per anar al cinema i a la sortida, la tornada fins a casa, de Vic a Campdevà nol, va durar poc més de 15 minuts.
A la C-17 li queda poc per ser una autovia fins Ripoll. Llavors haurem guanyat no sols en comoditat, sinĂł tambĂ© en seguretat, qualitat de vida i amb majors oportunitats per a la comarca. El cert Ă©s que l’evoluciĂł d’aquesta carretera ha modificat i continuarĂ canviant la vida de les persones que vivim al territori, ho ha fet sempre…
I no m’he pogut estar de comentar, tambĂ© via twitter, que dissabte al vespre no hi treballava ningĂş. Potser pensareu que Ă©s normal que un dissabte al vespre no es treballi en una obra aixĂ, com em va contestar l’@ignasisaga, podria ser que tothom estiguĂ©s seguint el millor Barça de la història.
Però la realitat Ă©s que fins fa uns mesos el que ens sorprenia era la velocitat que portaven les obres i les hores de feina que s’hi dedicaven. El llavors Conseller de PTOP, augurava la possible obertura de l’autovia fins Ripoll per Setmana Santa.Â
Però a la vista dels fets em preocupa que les prioritats del nou govern, “els millors” es fan dir, quina pedanteria!, no suposin el millor per a la nostra comarca, una comarca massa que temps oblidada i a la que no podem deixar que torni a caure en l’oblit.
*Dedico aquest post als que l’heu inspirat i formeu part del relat, grà cies!