La meva finestra

Dissabte vaig anar a Barcelona en cotxe. Vam sortir de Campdevànol sobre les 8:45h i uns minuts abans de les 10 ja havíem de triar si entomàvem l’entrada a Barcelona per la Meridiana o bé per la Ronda.

Tornant, ja no anava de copilot, érem un més al cotxe, i la sensació d’un viatge en el que et passegen, em va fer veure allò que no havia vist fins llavors, tot i haver fet el mateix recorregut centenars de vegades.

Des del seient de darrera estant i just en el moment en que les pantalles acústiques de la carretera ja no et deixen veure la ciutat des de dalt, vaig caure en el fet que, en realitat, l’autovia quan es va construir devia complir com a primera funció la de ser variant, talment com la de Ripoll que tantíssimes vegades he recorregut.

Aleshores, me’n vaig adonar de com d’important va esser la seva construcció, doncs fins aquell moment tot el trànsit havia de passar per dins de les ciutats i pobles que recorre l’actual C-17.

I capficada en aquest pensament envio un tweet: “Pujant per la C-17 m’imagino com devia ser pujar fins el Ripollès des de BCN abans que existís l’autovia… Tota una aventura, segur!”

I d’un petit comentari fet públic, un senzill pensament de menys de 140 caràcters, va fer que diverses persones compartíssim records, records que jo per edat no puc tenir, però que en part he viscut a través de les vivències dels demés.

El primer missatge de @jcomajoan, Josep Comajoan, periodista de El 9 nou, de Calldetenes, em deia: “Jo vaig fer tota la carrera anant i tornant cada dia de Vic a Bellaterra i això sol ja era una aventura. Imagina el Ripollès.”

Contesto des de @NuriaLopezR: “Ostres! I d’això quant fa? Creia que l’autovia era més vella! Es passava per dins dels pobles?” Ràpida resposta @jcomajoan: “L’autovia va arribar a Vic el 1992. Jo vaig començar la carrera el 1985. I sí, pe dins de Tona, Hostalets, Aiguafreda i Figaró”.

Se suma a la conversa @airuelal, Antoni Iruela, metge de capçalera i fins fa poc responsable de CATSALUT de la Catalunya central. Ell viu a Taradell i ens posa en situació ràpidament en explicar-nos que: “jo pujava quan era petit de Badalona a Ripollamb el simca 1000 del pare i paràvem al Figaró, trigàvem més de 2 hores!”.

Records de fa temps per més d’un, en @carlesbanus, Carles Banús de Tavènoles ens advertia: “ostres!! M’esteu fent sentir “grandet”; jo també he conduït per dins d’aquestes poblacions per anar a BCN”.

I un ripollès, @ftriola, Francesc Triola, també periodista a la COMRADIO, deia “Quan jo estudiava passàvem per dins de cada poble i fèiem la collada de Tarradellas. L’autovia de l’Ametlla era el més nou!!”

“L’autovia de l’ametlla tenia tres carrils, un en cada sentit i un per avançar… ja us podeu imaginar…” ens explicava en Ferran Miquel de Sant Joan de les Abadesses a través de @ElReixac.

No em vaig poder estar, “@ElReixac @ftriola i quanta estona estàveu des de Ripoll? Devia ser llarg, llarg…” I fent memòria en @ftriola recordava que “des que tinc us de raó la gent diu que triga una hora llarga… però realment s’acostava mes a dues.”

El xofer que em passejava, un bon amic, em va fer el favor de deixar-me a Vic, per aprofitar el que quedava de dissabte per anar al cinema i a la sortida, la tornada fins a casa, de Vic a Campdevànol, va durar poc més de 15 minuts.

A la C-17 li queda poc per ser una autovia fins Ripoll. Llavors haurem guanyat no sols en comoditat, sinó també en seguretat, qualitat de vida i amb majors oportunitats per a la comarca.  El cert és que l’evolució d’aquesta carretera ha modificat i continuarà canviant la vida de les persones que vivim al territori, ho ha fet sempre…

I no m’he pogut estar de comentar, també via twitter, que dissabte al vespre no hi treballava ningú. Potser pensareu que és normal que un dissabte al vespre no es treballi en una obra així, com em va contestar l’@ignasisaga, podria ser que tothom estigués seguint el millor Barça de la història.

Però la realitat és que fins fa uns mesos el que ens sorprenia era la velocitat que portaven les obres i les hores de feina que s’hi dedicaven. El llavors Conseller de PTOP, augurava la possible obertura de l’autovia fins Ripoll per Setmana Santa. 

Però a la vista dels fets em preocupa que les prioritats del nou govern, “els millors” es fan dir, quina pedanteria!, no suposin el millor per a la nostra comarca, una comarca massa que temps oblidada i a la que no podem deixar que torni a caure en l’oblit.

*Dedico aquest post als que l’heu inspirat i formeu part del relat, gràcies!