La meva finestra

Avui he actualitzat el banner del bloc. Ha estat gràcies a Mario. Li vaig demanar que em modifiqués la foto inicial perquè no es veia el Puigmal, ara si es veu i la imatge, en ser del dia que va nevar, trobo que és preciosa.

Mario és un company i un amic, un molt bon amic.

Tot especial ell, amb les seves idees rotundes i la seva extravagància quan es fica a la seva “Jaula de Grillos” (un bloc hiper actiu i hiper seguit, premiat fins i tot).

De sinceritat extrema, Mario és una persona que arriba al cor, una persona d’energia inesgotable i de necessitat contínua de creació i emprenedoria.

El dia que el vaig veure per primera vegada em va captivar el seu somriure, avui em fascina la seva singularitat. És únic, és autèntic, amb les seves virtuts i defectes. És ell sempre, sense complexos, amb naturalitat.

En Mario, en realitat, t’arriba perquè és sentiment en tot allò que fa, a vegades massa em reconeix entre converses reflexives.      

Ell és així. Diu el que pensa i actua com pensa, cosa que no es troba fàcilment avui dia , per això crec que la política necessita de persones com ell. I és que va ser en aquest àmbit on els nostres camins es van creuar, a la Joventut Socialista de Catalunya, des de llavors mai més s’han separat.

Mario és una persona que s’implica i actua en tot moment. L’he vist treballar i la seva energia es contagia. L’he vist parlar i el seu discurs és absolutament clar. L’he vist reivindicar i plantar cara als seus companys quan creia que no s’anava pel bon camí o que ens desviàvem del traçat del socialisme.

L’he vist feliç i l’he vist patir. L’he vist aprenent de la vida en tot moment, perquè està disposat a canviar la vida si cal, per millorar aquesta, com diria ell, “puta sociedad”.

En Mario m’omple com a persona, m’enriqueix en la meva implicació política i és capaç d’obrir la meva finestra molt més perquè des d’ella plegats contemplem les meravelles del món, com ara el Puigmal nevat.

Gràcies Mario, per tot!