De cap a peus

El diafragma toràcic és el principal múscul de la respiració, a l’agafar aire (inspiració) es contrau i baixa, i al treure l’aire (expiració) es relaxa i puja. Durant els exercicis de Gimnàstica Abdominal Hipopressiva el farem treballar molt i necessitem que estigui prou flexible. 

És un múscul que sovint té certa tensió ja que, a part de la respiració també és un múscul que participa en el manteniment de la nostra postura i que reacciona davant les emocions. Per exemple, aquell nus a l’estómac quan ens posem una mica nerviosos en realitat és un augment de tensió del diafragma.

Abans de fer una sessió d’exercicis hipopressius el millor que podem fer és relaxar-lo amb respiracions profundes i amb un senzill massatge.

Massatge utilitzant un pessic de pell

 No anirem directament a tocar el diafragma sinó que agafarem un pessic de pell a sobre de les costelles i el farem moure, des del centre del cos cap als costats.

Agafem aquest pessic de pell com si volguéssim desenganxar la pell de les costelles que hi ha a sota.

Si notem que costa respirem lentament i esperem que vagi afluixant el teixit.

 

 Massatge amb la mà planera

Intentarem posar la mà dreta a sota de les costelles del costat esquerre ( i al revés per l’altre costat). Fent un moviment molt lent i suau. Començant des del centre (a prop de l’estèrnum) i desplaçant la mà cap al lateral.

Primer treballem un costat i després l’altre. Sempre respirant suaument i sense provocar dolor. L’altra mà serveix d’ajuda obrint una miqueta les costelles. 

Massatge amb els dits

Amb les mans com unes urpes fem que els dits entrin per sota les costelles, intentant obrir la caixa toràcica molt suaument.

Intentem respirar lentament mentre les mans mantenen les costelles una mica obertes.

Com sempre, sense provocar dolor en cap moment. 

Després d’aquests passos tan senzills el diafragma està més preparat per començar a fer els exercicis de Gimnàstica Abdominal Hipopressiva.

Cal tenir en compte que aquest massatge és molt recomanable quan ens notem que ens costa respirar, quan tenim una petita molèstia a la boca de l’estómac (aquell “nus” que dèiem) i fins i tot, quan ens notem una mica neguitosos per alguna situació una mica angoixant.