‘A cada porc li arriba el seu sant Martí’ és un refrany fet per a l’ús del pagès, no de la cort de marrans i verros. Tracy Alloway i Izabela Kaminska ho han descobert aquesta setmana, probablement amb més pesantor del que han expressat en aquesta entrada del blog Alphaville, quan dijous van publicar un rumor. Després d’haver dit el nom dels PIGS a les economies perifèriques europees en tantes ocasions que no podríem comptar amb les nostres peungles, Alphaville o AV, ha caigut de morros a la safa.
Confrontats amb l’evidència que la garrotada contra la salut de l’economia espanyola, expressada en estadístiques, no només era falsa sinó malintencionada, els balbotejos de l’equip d’AV a la web del diari Financial Times són del tot insuficients:
“hem eliminat el post original… perquè havíem començat fins i tot a qüestionar els motius polítics de la font anònima”.
Permeteu-me recordar que, per definició pròpia, el rumor sempre és fals. I que el periodisme en general i el periodisme financer en particular, cal trobar-lo exactament en el lloc oposat al rumor. Abans que us endinseu en l’espiral del tifó i us passe els enllaços, però, vet ací uns extractes d’un reportatge meu sobre AV i Financial Times que Prensa Ibérica va imprimir ara fa sis mesos, on vaig alertar sobre la naturalesa de la bèstia i la seua capacitat d’errar. El problema apareix quan no es mantenen els estàndars de qualitat amb l’excusa que Internet és una forma de fer periodisme; i no, és tan sols una plataforma.
“El 2006, Financial Times va revelar davant d’una audiència global una arma que es demostraria mortífera contra els seus competidors: es tracta de la divisió de blogs Alphaville.
“En les seues files es troben els periodistes i els reporters amb els millors contactes en el món de les finances que es puga imaginar i són, sens dubte, un dels motius pels quals Wall Street Journal ha retrocedit en la seva expansió pel planeta del capital… Els seus autors escriuen amb un estil addictiu, i amb molta, molta rapidesa. Potser massa”.
Damian Tambini, professor de London School of Economics, dirigeix el projecte Polis, un observatori del periodisme financer. El seu informe, ja el 2008, assenyalava que
“els codis de conducta de les redaccions financeres tendeixen a fixar-se en els conflictes particulars d’interessos, però obliden aspectes més amplis com les conseqüències de donar ressò a la informació que prové de fons anònimes de dins el món dels negocis i el seu impacte en els moviments dels mercats.
“Els nous serveis de notícies sobre finances a Internet representen un repte molt preocupant, perquè ningú sap del cert com aplicar les normes professionals i ètiques”.
* El meu reportatge complet és ací. El rumor aixecat per Alphaville és ací en la seua versió original, i la contestació de l’economista José Carlos Díez al seu blog per Cinco Días es ací.