Aquest gener, el Mecanisme d’Estabilitat Financera Europea (EFSM) començarà les seues emissions d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros de deute a cinc, set i deu anys fins a completar un cicle de 60.000 milions (17.500 es consumiran en el dèficit irlandès ), que passaran a formar part del Fons Europeu per a l’Estabilitat Financera (EFSF) ─al costat de 250.000 milions que aporta l’FMI o Fons Monetari Internacional i 440.000 milions en garanties procedents dels 16 estats que manegen la moneda comunitària.
I és aquí és on els analistes estan ficant el dit. Perquè el comportament públic de l’euroregió és literalment ditiràmbic:
“Al principi, la Unió Europea va recomanar a les autoritats gregues que no acceptaren l’ajuda de l’FMI”, diu Charles Wyplosz, director del Centre Internacional d’Estudis Monetaris i Bancaris. “El Banc Central Europeu va prometre facilitar fins a 10.000 milions d’euros”, recorda Wyplosz, “però, el Fons va haver de fer-se’n càrrec amb una suma deu vegades major, el que va demostrar la pobra capacitat d’anàlisi dels polítics europeus. Pitjor encara, ni tan sols se li va poder dir rescat financer a l’operació, perquè el Tractat de Lisboa no contempla cap clàusula referent a això …”
Són 750.000 milions d’euros suficients per frenar la fugida de la inversió exterior que patim els bons perifèrics europeus? Els economistes de Citigroup opinen que no, perquè el EFSF hauria de cobrir Grècia, Portugal, Irlanda, Itàlia i Bèlgica, el deute de les quals, pel que fa al producte interior brut, és més gran que el d’Espanya, que també inclouen en el paquet de candidats al rescat.
La base del superfons europeu hauria d’ampliar-se a 1,7 bilions d’euros, el que detindria als especuladors contra l’euro i contra la capacitat d’extreure crèdit dels estats perifèrics. La mesura aniria acompanyada d’un procés de reestructuració del sector bancari i de la seua recapitalització general, perquè l’actual situació d’independència fiscal dels països afectats únicament afavoreix el contagi de la crisi.
Fins i tot des de les firmes d’execució d’ordres en els mercats financers regulars i alternatius, com ara Knight Capital, s’exhorta a la Comissió Europea perquè engreixe la mida del EFSF:
Brian Yelvington indica que “750.000 milions és una xifra completament inadeqüada per a les necessitats de la perifèria de la Unió Monetària Europea. Amb un fons tan exigu, l’espectre de rebaixes en el bescanvi de valors sobirans apareixerà tard o d’hora en les discussions amb els inversors, i el cost del crèdit es dispararà encara més “. El problema és, en paraules de Yelvington, que “la zona euro no pot sobreviure si no es coordina per imprimir moneda i recaptar taxes sense barreres estatals que valguin”.
O siga, més Europa i menys escuses.
*Discutim-ho també a la pàgina Facebook de l’Economàtrix. I podeu accedir ací al meu reportatge sobre les darreres advertències a l’eurozona de la indústria financera de Londres i Wall Street.