Facen les apostes… contra l’euro

I si la Unió Monetària Europea resistís al final els atacs dels especuladors? El dubte s’està obrint pas entre les hordes d’inversors que, des de la plaça financera de la City de Londres, aposten contra l’euro i el nostre sistema bancari. S’hi agafaran el dits si gosen aprofitar l’ocasió que Moody’s els ofereix en plata d’argent? Ah, decisions, decisions. Quins temps tant interessants, els que vivim!

“En un mercat financer en el qual els governs i els bancs centrals exerceixen cada dia més gran influència”, m’explica un gestor de fons d’especulació, “si t’arrisques a apostar a la baixa contra valors del Tresor, cal tenir un olfacte molt fi i ser capaç d’endevinar les decisions dels estats. ¿Ajudarà la intervenció de les administracions a revifar l’economia a llarg termini? això és qüestionable. Però per als inversors creatius, el consell més simple és que evitin enfrontar-se als governs centrals, perquè poden sortir escaldats”.

A l’altra banda de l’Atlàntic, alguns analistes coincideixen que les vendes en curt contra l’euro són un error, perquè si no es compleixen els vaticinis de la caiguda de la seua cotització, els inversors hi cremaran les seues butxaques.

“Amb uns mercats tan volàtils com els actuals”, diu Andrew Moravcsik, director d’estudis sobre la la Unió Europea a Princeton, “els pessimistes creuen que no existeix el ressort polític que impediria als especuladors que trenquin l’eurozona. Però obliden que els països membres de la Unió Europea han demostrat amb insistència que sempre troben solucions comuns, no per motius sentimentals cap al mite d’Europa, sinó perquè és la regió amb el grup d’economies més interdependents del planeta”.

En efecte, la banca alemanya ha comprat deute sobirà espanyol i irlandès equivalent al 12% del producte interior brut (PIB) d’Alemanya, la banca britànica ha comprat valors sobirans espanyols equivalents al 5,7% del PIB del Regne Unit, i la francesa, al 8,6% del PIB de França. D’acord amb les xifres del Banc de Pagaments Internacionals, més del 70% dels préstecs a països de la Unió Europea provenen del capital dels seus propis veïns.

Tot això, és clar, converteix la banca europea en víctima propiciatòria. No és estrany que, després de la nota negativa que l’agència de qualificació de risc Moody’s ha adherit recentment als bons d’Espanya, l’índex borsari FTSE 100 rellisqués el dimecres passat més de nou punts de cop, sota el pes d’una banca que va obtenir els pitjors resultats entre els sectors europeus cotitzats.

Sota les noves regulacions comunitàries, que requereixen una major quantitat de capital disponible, la banca europea es veurà obligada a extreure prop de 1,1 bilions d’euros dels mercats abans de 2019, així que mantingueu-vos atents: la batalla per la supervivència de l’euro serà llarga…

*Podeu accedir al meu article complet sobre el canvi temporal en l’activitat dels fons d’inversió en relació a l’euro ací.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mercats i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.