“Personalment, la meua intenció és la de quedar-me a un costat de la taula de joc a menys que els mercats mostren algun tipus de signe positiu, més enllà del repunt oficial”.
Si l’opinió de Herb Briggs, un petit inversor privat, és compartida en el parquet per més actors dels que el govern britànic sospita, l’esforç per ampliar la versatilitat dels fons de pensions s’haurà fet en va. L’experiment, d’altra banda, llançarà un missatge tèrbol a la resta dels indecisos membres de la Unió Europea: les reformes del sistema de jubilacions són electoralment perilloses, i econòmicament fútils.
El ministre d’Economia, George Osborne, ha obert la caixa de les pensions de Pandora. Vol esborrar del mapa de les pensions britàniques l’obligació de contractar una renda vitalícia als deu anys de la jubilació forçosa ─que en l’actualitat és de 65 anys i ho seguirà sent fins 2018, quan passarà a ser de 66, tan sols un any menys que a l’Estat espanyol des de 2013 ─. Les anualitats, a dia d’avui, procedeixen obligatòriament del fons de pensió personal, el que impedeix que el capital reservat per al retir es destine a qualsevol altre producte financer.
“Això equival”, diu l’especialista en finances personals Billy Burrows, “a afirmar que els fons de pensions, una vegada que el titular arriba als 75 anys d’edat, podran romandre com una inversió més dins del seu portafoli privat o moure’s a la recerca de majors percentatges de rendibilitat “.
La revisió esbossada pel govern de Downing Street, a més, pretén afegir 300.000 lliures esterlines al límit de capital lliure d’impostos estalviat al llarg de la vida per al dia després d’abandonar l’activitat laboral. Així, la nova quantitat, exempta de càrregues fiscals, serà de 1,8 milions de lliures o 2,15 milions d’euros.
L’altra clau per copsar la profunditat del gir és aquesta: com que les companyies han de pagar un 3% al fons de pensió laboral dels seus empleats, després dels canvis en la regulació, les aportacions creixeran al ritme de l’índex de preus al consum en comptes de l’índex de preus al detall. Que quina és la diferència? Doncs que la petita i mitjana empresa estalviarà fins 92.000 milions d’euros durant els propers 15 anys, una bombona d’oxigen inestimable en els temps que corren. I que els treballadors, que aporten el 4%, estalvien 715 euros anuals que engreixen la seua butxaca.
Pa per avui i fam per la jubilació?
“Aquesta flexibilitat extra”, explica Joan Segars, de l’Associació Nacional de Fons de Pensions, “és una fulla de doble tall”.
Per reanimar l’economia, sembla que haurem de superar la por a manejar-la.
*Si voleu accedir al meu report de desembre sobre l’economia del Regne Unit, podeu clicar ací. L’article original de la reforma de les pensions del govern de David Cameron és ací.