El passat dimarts 22, la Virgínia Domínguez, d’Entesa per Sabadell, va participar a l’esdeveniment 55 minuts i 10 preguntes amb .. organitzat per la Xarxa Onion. Com amb tots els polítics que ens responguin al breu qüestionari que els hi enviem, aquí teniu el seu perfil més personal.
La Virgínia, Doctora en antropologia social de 39 anys, es defineix com una persona activista d’esquerres i membre de diferents entitats. Actualment compagina la feina al cos de gestió de la UAB amb l’exercici del càrrec de regidora a l’Ajuntament pel qual serà candidata el 22 de Maig. Compaginar l’exercici professional amb la política local no ha de ser fàcil.
El seu primer fracàs està relacionat amb la música, i encara continua sent una assignatura pendent per quan tingui més temps lliure. Treia boníssimes notes a l’escola, però els estudis de piano al conservatori eren diferents i allà no arribava on ella volia. Va acabar anant a una professora particular per continuar perseguint la seva passió, però a un altre nivell. De ben segur que més endavant s’hi tornarà a posar amb èxit.
Tots els que han fet la tesi saben que acabar-la és un gran descans. Per ella, la victòria que té més present és precisament aquesta, acabar-la amb èxit, malgrat haver-ho de compaginar amb la feina i essent ja mare. Quan es fan les coses amb il·lusió, sempre es troba el temps per arribar allà on volem. Té molt de mèrit.
Relacionat amb el doctorat, el seu error més gran considera que és haver-se matriculat en un doctorat a la mateixa universitat on havia cursat la llicenciatura, sense avaluar d’altres possibilitats. Potser si hagués begut de diferents fonts, la seva trajectòria professional seria més rica i li hauria permès ampliar coneixements i contactes. I és tan important el coneixement com les relacions moltes vegades. I aquí el seu millor encert, escoltar i dialogar, tenir una actitud oberta a aprendre i a crèixer. Mai ens podem aturar.
No hi ha una persona en concret que li hagi inspirat, però li va marcar molt el pas per l’Associació de Veïns de Can Deu, quan tenia setze anys. En una època molt reivindicativa, el bon ambient de treball feia que sorgissin iniciatives força creatives que s’havien de dur a terme amb pocs recursos, com avui es fa en l’anomenada emprenedoria social. Hi ha records que ens marquen per tota la vida. De fet, sempre mira endavant, per això no voldria canviar res del seu passat. L’únic que li queda a dins és potser passar més temps a fora, i a diferents països, no només Anglaterra (Brighton), on va estar sis mesos en acabar la carrera.
Ara ja amb dues filles de cinc i nou anys, el seu millor moment del dia és quan tothom dorm a casa i pot treballar a l’ordinador sense interrupcions. Gaudeix del silenci de la nit, tant com dels llocs tranquils prop de la natura com el Delta de l’Ebre, l’Empordà o Osona, on s’escapa sempre que pot en família.
Ara, somia amb convertir Sabadell en una ciutat amb una bona qualitat de vida, cohesionada socialment i equilibrada territorialment, que preservi els espais del rodal i el patrimoni arquitectònic i cultural. A fer feina, doncs!
Força i sort!
Diego Bartolomé – Xarxa Onion