Aquesta setmana teníem el Carles Rossinyol, alcaldable de Convergència i Unió (CiU) per Sabadell en partida doble, primer de tot a l’esdeveniment de la Xarxa Onion de dimecres a les 18h i després el dijous, en un sopar amb empresaris sabadellencs. Tot un plaer i una lliçó per part seva d’escoltar i també de transmetre les seves idees.
Llicenciat en dret, actualment és el Director dels serveis jurídics de la Sindicatura de Comptes (SCC) i alcaldable per CiU a Sabadell. Però de seguida remarca que està convençut que el coneixement, la formació i els valors són el futur, i treballa perquè així es materialitzi en el present. Potser per això, si tornés enrera aprofitaria molt més tots els anys d’estudiant, especialment pel que fa als idiomes, però també de ben segur en moltes d’altres coses.
Diu que la vida està plena de petits èxits i fracassos, no acostuma a tenir la sensació de fracàs absolut. Més aviat, davant d’una cosa que busca i no ho ha pogut assolir encara, mira què pot canviar per apropar-s’hi més i més fins a arribar-hi. No hi ha res impossible, tot està per fer. En la mateixa línea, la seva primera victòria de cada dia és posar-me en peus i, a partir d’aquí, no parar de marcar-me objectius i intentar aconseguir-los. Les petites victòries de la vida que l’omplen.
Afirmen els que el coneixen que tracta bé a les persones que l’envolten i hi confia, i ell creu que és el millor encert que es pot transmetre. Això sí, també considera que les virtuts de treballar, les ganes, la passió per fer les coses són molt més importants que la memòria. Potser va trigar en descobrir-ho degut a una formació com la seva on es valora en excés la memòria. Però n’ha sabut extreure conclusions i redreçar el rumb. Dels errors se n’aprèn.
No hi ha una persona en concret que l’hagi servit com a font d’inspiració, tothom tenim virtuts i defectes i, per tant, em costa molt agafar una persona com a model. Prefereix determinades actituds o aptituds de diverses persones del seu entorn, com per exemple la intel·ligència, la constància, l’empatia, la bonhomia, etc… De fet, tots tenim part d’aquells que ens envolten, a qui triem i ens modelen amb allò que n’extreiem. Potser és millor que fixar-nos en referents desconeguts dels que desconeixem una gran part de la seva història.
Matiner, ja que és el seu millor moment del dia, gaudeix navegant en veler per qualsevol lloc, els seus petits paradisos personals on escapar-se. Des del mar, somia amb un món on les petiteses del dia a dia estiguin resoltes i que ens puguem dedicar a conèixer molt més l’univers que ens envolta. Una fita ambiciosa i propera alhora.
Força i sort!
Diego Bartolomé – Xarxa Onion