Iniciem ara el torn dels partits més petits, amb els que no hem pogut fer jornada. Però obrim aquest fòrum no només a en Pau, de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), sinó també a tots els candidats per Sabadell que vulguin respondre a un petit qüestionari. Gràcies, Pau, per la teva predisposició.
En Pau es defineix con un català de 28 anys, militant de l’esquerra independentista i llicenciat en astrofísica. Actualment, compagina diverses feines amb un màster d’antropologia, sempre formant-se per a ser millor.
Afirma amb raó que la vida està plena de petits fracassos que ens ajuden a millorar, aprendre i encarar nous reptes, el fracàs absolut no existeix. El que possiblement més l’ha marcat ha estat la incapacitat de donar continuïtat professional a la meva formació acadèmica inicial. L’astrofísica no es caracteritza per tenir un ventall molt ampli de sortides, però sí dóna unes capacitats. Aquesta frustració li va fer adonar que sovint hi ha aspectes importants de les nostres vides que no podem controlar. I no val la pena escarrassar-s’hi. Com que el seu millor encert és no caure mai en el pessimisme ni la resignació, d’aquest fet en va treure bones experiències laborals (el Taulí d’entre elles), finestres al món, viatges, i l’apropament a l’antropologia i a la política.
La seva primera victòria, amb 22 anys, quan va coordinar un equip de voluntaris que participava en la reconstrucció de 40 cases a Thap Tawan, una comunitat moken del sud de Tailàndia greument afectada pel tsunami del 2004, que a més rebia amenaces dels especuladors que els volien fer fora perquè el subsòl és ric en minerals. Ell va contribuir a que recuperessin la dignitat, una feina molt satisfactòria. De fet, durant bona part de la seva vida l’han acompanyat les ganes de canviar les coses i de contribuir a fer una societat més justa i més lliure. Potser per això, els seus millors moments del dia són aquells en els quals les alegries i les petites victòries em fan sentir a gust amb la vida que duc. I quants més, millor.
El seus errors més grans inclouen ofendre i fer enfadar a persones que m’estimo amb paraules mal dites; fer broma de coses massa serioses; capficar-me amb alguns problemes i oblidar-me dels que tenen les persones que m’envolten… Però creu que, en definitiva, es tracta de convertir els errors en encerts, ell luita perquè així sigui. Per contra, el seu encert principal és buscar el que més el satisfa i omple com a persona, independentment de si és allò “que toca” segons les convencions socials.
L’han inspirat moltes persones que intenten lluitar per un món més lliure i més just, des de figures conegudes mundialment fins d’altres, els que més, que fan feina de formiga des de l’entorn més proper arreu del món. Totes són imprescindibles, conclou.
Una persona que ha viatjat a més de 55 països defineix el seu lloc ideal per a escapar-se com allà on ha gaudit de bona companyia, on ha conegut a gent fascinant, sigui al Berguedà o a la Costa Brava, en una tranquil·la illa del sud-est asiàtic o a una acollidora comunitat dels Andes, a les muntanyes glaçades d’Uganda o al Kurdistan ocupat per l’Iraq.
M’agrada molt això que ve: si tornés enrera, reviuria tots aquells moments, bons i dolents, que el pas dels anys ens entafora al fons de la memòria, i sense canviar res, tornaria al present molt més ric, valorant encara més la vida que he viscut. Però com que no es pot, només mira el passat per a entendre el present i encarar més encertadament el futur. Només si sabem d’on venim, podrem anar a un lloc millor.
I somia, somia amb una ciutat viva, activa, integradora i econòmica i ecològicament viable. I la somio en uns Països Catalans cohesionats, socialment justos i igualitaris, i plenament independents en un món de pobles lliures.
Força i sort!
Diego Bartolomé – Xarxa Onion