Revista de Ferrocarrils

Uns amics es troben per sopar i parlar de trens. M’afegeixo al grup. Reunir-se al voltant d’una taula per parlar de trens és com fer-ho per parlar de futbol. Mentre s’espera que arribin els entrants es critica l’àrbitre per tot el que fa malament. En el primer plat la concurrència l’emprèn amb l’entrenador per les alineacions incorrectes. En el segon, tots estan contra els jugadors pel seu baix rendiment i, a les postres, encara que l’equip vagi bé, mai no se’l considera prou lluny del que ve al darrera com per estar content. Substitueixi’s els jugadors, l’entrenador o l’àrbitre per la RENFE, l’ADIF o el TGV i es veurà que, si fa o no fa, el raonament és el mateix. Es diria que no es troba plaer en parlar de les aficions si no fan patir.

De vegades, però, hi ha determinades circumstàncies que furguen en la ferida, que justifiquen el patiment. La passada nit era una d’aquestes ocasions, perquè les notícies del dia parlaven d’una taula rodona organitzada pel RACC en què es va opinar del futur de la Diagonal i de la possibilitat de fer-ne passar un tramvia pel seu tram central. Dels participants en aquest fòrum que des del Periódico ha estat batejat com el Senat de la Diagonal, n’hi havia tres que, com si diguéssim, vestien la samarreta de l’equip contrari. Eren Joan Antoni Solans, Josep Antoni Acebillo i Oriol Bohigas, tres ariets que han demostrat tenir bona punteria per desballestar la defensa de l’equip Ferrocarrils.

I va ser fent i desfent els arguments dels uns i dels altres com vam anar engrapant les amanides, l’escudella i la carn d’olla. Amb la claredat de pensament que proporcionen la cervesa i el vi, els comensals vam arribar als cafès amb l’absoluta certesa que la inspiració del Dream Team en què militaven Solans, Acebillo i Bohigas va conduir els seguidors que en confiaven al desastre, al desastre ferroviari en què s’ha convertit la ciutat de Barcelona. Mentre ens gratàvem la butxaca per satisfer el compte, algú va dir: “com en el futbol, ara el més fàcil és culpar-ne els de Madrid.”