Revista de Ferrocarrils

La Vanguardia d’avui, 16 de gener, explica que un nou servei ferroviari connectarà El Maresme amb Girona. La informació és tan certa que ahir, uns operaris, instal·laven les màquines expenedores de bitllets de Rodalies de Catalunya a l’estació de Girona. És segur que la nova relació tindrà una molt bona acollida entre els que fan servir el tren. També, entre els que fan servir el cotxe a desgrat, pel preu del combustible i per la perillositat de la carretera N-II. Un abonament mensual entre Blanes i Girona val 76,30€, un preu que no té competidor. El temps de viatge per ferrocarril entre ambdues ciutats, d’uns quaranta minuts, també és molt competitiu.

De tota manera la notícia que publica el diari conté errors que posen en dubte el rigor de l’autor, Fede Cedó. Al text, a més d’anunciar el nou servei, s’hi descriuen les freqüències horàries actuals i els temps de transbordament a Maçanet. Lamentablement, el periodista no ha fet el que hauria d’haver fet: no ha comprovat el funcionament del servei de què informa. I el servei no funciona, o no ho fa tan bé com dóna a entendre la notícia que ens presenta que, en última instància, no sembla feta per servir al lector, sinó per penjar una medalla al Departament de Territori i Sostenibilitat. Sí que és cert que el darrer canvi d’horaris en la línia del Maresme fet possible que el transbordament a Maçanet sigui molt més favorable que abans, però només sobre el paper, perquè la realitat ha demostrat que els horaris són, en molts casos, un paper mullat.

Perquè passa molt sovint que, en la relació Girona-Maçanet-Blanes, el transbordament de quatre minuts (no de sis, si-us-plau, llegeixi bé els horaris, senyor Cedó) queda dinamitat pel retard sistemàtic del tren regional, que arriba a Maçanet quan el tren del Maresme acaba de marxar. I això si és que ha marxat, perquè un dia rere l’altre es pot veure els viatgers que baixen d’un tren i que corren per l’andana com desesperats, a la captura d’un altre tren que amenaça de tancar-los les portes als nassos i anar-se’n sense ells.

I si marxa cal esperar una hora, tota una hora!… i no sabria com explicar-los la ràbia que fa.