El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
Articles
Comentaris

Arxiu de la categoria 'ferrocarril'

Sense pietat

Arenys de Mar, primer dia de juliol. A les 23,47 arriba el tren de Barcelona i Ă©s l’últim que passa avui. Un home, que du una bossa a la mĂ , que deu tenir uns cinquanta anys, entra a l’estaciĂł a tota velocitat. Esbufega: «lo pierdo, lo pierdo!». Les mĂ quines que habitualment barren el pas sĂłn […]

Llegir tot l'article »

El tren de la costa

Llegir tot l'article »

Som com el fum d’una espelma

He de trobar un basar xinès i comprar un paraigĂĽes, perquè plou a Barcelona… Sabia que el pronòstic meteorològic ho advertia, que plouria. Fins i tot, dues dones que havien pujat al tren a Santa Susanna ho havien anunciat a so de bombo i platerets: “Pues hace calor, no hace nada de frĂ­o: va a […]

Llegir tot l'article »

Amb tren, camĂ­ de NĂşria

Llegir tot l'article »

Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort

A Jacques Lantier Som a Sant Pol i el tren no arrenca. Tots els viatgers sabem que la lĂ­nia de la costa discorre a tocar de mar. Les onades s’acosten i s’allunyen de la via amb un ritme desigual. Avui, el ritme el marca la rissaga, record del temporal d’ahir. Fa ben bĂ© vint minuts […]

Llegir tot l'article »

He baixat del tren a Caldetes

El tren s’ha aturat a MatarĂł i hi ha pujat una dona molt blanca de pell, cabells rossos i ulls blaus. Du un abric de llana blau marĂ­ llarg fins als peus, del qual nomĂ©s sobresurten, pel coll, un mocador de flors, i, pel baix, unes manoletines de color negre. És alta i tibada com […]

Llegir tot l'article »

En una senzilla fotografia de trens

Plou molt. Em guareixo de la pluja sota el paraigua; em recolzo en la balustrada que emmarca la boca d’entrada a l’estaciĂł dels ferrocates, al davant del Zuric. Mato el temps d’espera amb la mirada. En aquest punt de Barcelona tot circula: els cotxes, la gent i l’aigua. NomĂ©s baden els que seuen a les […]

Llegir tot l'article »

El ferrocarril… Bah! No ens fa cap mica de por

En lluita amb les locomotores dels primers camins de ferro, aquells carros exageraven llurs proporcions i feien gala de llur poder mĂ xim. Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les escales, els braços, les baranes, el tendatge… Amb les estores que cobrien llur baranam i llurs bosses, s’hi hauria pogut vestir el pis […]

Llegir tot l'article »

Sempre de pas

“Está usted de paso?”, va preguntar-me la cambrera, mentre li abonava els set euros del dinar. Com que m’ho preguntava, li vaig dir que passava pel seu poble perquè m’interessava la lĂ­nia del ferrocarril. SĂ­, estava de pas com els trens, que entre Calatayud i Ricla fan la goma al riu JalĂłn. De fet, va […]

Llegir tot l'article »

Els nens d’avui

A la Bea Un gos que corria al costat del nostre tren semblava que havia de perdre la cua entre les potes. La persecuciĂł desigual atorgava a l’animal un aspecte estrafolari, i em distreia del pensament que tenia al cap, la visita que havia de fer a casa d’uns amics, que m’havien convidat a berenar. […]

Llegir tot l'article »

Seg. »