Internet per a rics, Internet per a pobres
27 abril 2009 per Germà Capdevila
Alguna vegada us heu preguntat a on s’emmagatzemen els gigabytes dels nostres comptes de Gmail? O les 15 hores de vídeo que cada minut els usuaris pujen a YouTube?
Doncs en les anomenades “server farms” o granges de servidors. Són enormes naus amb centenars de milers de servidors i discs durs (a les fotos, dues granges de Google). Als EUA hi ha desenes de pobles post-industrials que han revifat gràcies als llocs de treball que creen aquestes instal·lacions.
Aquestes granges de servidors no tenen res de virtual, ans al contrari, costen molts diners i consumeixen una gran quantitat d’energia. Quan l’alegria del creixement econòmic desenfrenat també s’havia encomanat a Silicon Valley, les estrelles del sector (Google, YouTube, Yahoo, Facebook…) treballaven per fer realitat el somni d’una aldea global virtual, sense fronteres, en la que tots els usuaris erem iguals i podiem compartir i accedir a tots els continguts.
El somni s’ha acabat.
Entre el 45 i el 55 per cent del tràfic de les webs esmentades es genera en “països emergents” com ara Brasil, Turquia, Indonèsia o l’Ìndia. El problema és que la rentabilitat publicitària d’aquest tràfic és molt baixa, o gairebé nul·la, i Google, Facebook, MySpace i totes les altres, encara és hora que trobin l’equilibri entre l’enorme cost de funcionament i els minsos ingresos publicitaris.
La crisi fa aflorar les misèries, també en el món d’Internet. El primer pas l’ha fet Veoh, un portal per compartir vídeos a l’estil YouTube, que ha anunciat que bloquejarà l’accès als usuaris d’Àfrica, Asia, Amèrica Llatina i Europa de l’Est. I no n’amaga els motius: “Creo en les comunicacions lliures i gratuïtes”, va declarar al New York Times Dmitry Shapiro, president de la companyia, “però aquesta gent té tanta gana de continguts que seuen als cibercafès i miren vídeos durant hores i hores. El problema és que mengen amplada de banda, però és molt difícil derivar-ne beneficis”.
Obert el meló, la resta s’hi apunta a la retallada. MySpace està provant una versió reduida (MySpace Lite) per als seus usuaris de l’Índia, amb menys continguts i imatges i vídeos de menys resolució, la qual cosa redueix el consum d’amplada de banda i l’espai d’allotjament. YouTube està testant una tecnologia que redueix la resolució dels vídeos en cas de pics elevats d’accès des dels països en desenvolupament, i no descarta eliminar l’accés a l’alta definició fora dels EUA i Europa.
Facebook està considerant baixar la qualitat de les fotos i els vídeos en aquestes regions, en un esforç per reduir despeses. 70 per cent dels seus usuaris són de fora dels EUA i els seus sevidors han d’allotjar l’increïble quantitat de gigabytes que representen els 850 milions de fotografies i els 8 milions de vídeos que es carreguen cada mes.
Amb la crisi, als pobres no els quedarà ni Internet.
