Des de passsat diumenge s’està donant quelcom que semblava impensable en els països occidentals. Una revolució de baix a dalt, una revolució social. El motius particulars son difusos. Hi ha una gran multiplicitat de crits. Diumenge a Madrid va passar quelcom que ningú esperava: prohibir una “manifestació” o concentració com la que s’estava donant va ser el conat d’incendi d’un enorme moviment social que ha esdevingut contagiat a altres ciutats.
Aquest vídeo resumeix el va passar diumenge > Clic per veure’l.
Internet ha sigut el vehicle per portar missatges d’organització. Després de mesos preparant el 15M, amb el desallotjament de l’acampada, en només 2 dies ha sigut possible organitzar, mitjançant Internet, una movilització encara més gran dimecres. I és que, mai en la història fins ara, hi havia un mitjà per on qualsevol persona hi pugui fer còrrer els seus missatges d’una manera tant ràpida i en temps real. Hi el canvi no radica en la pròpia Internet, sino en la manera com l’utilitzem, amb l’objectiu amb què l’utilitzem, i amb els mitjans.
He trobat un excel.lent resum de l’utilització de les xarxes per difondre i esperonar a la gent a la mobilització en el Blog de Roberto Carreras. Ell explica:
- El Hahstag o etiqueta de seguiment de converses utilitzat durant la manifestació ( #15mani) va estar entre els “Trending Topic” mundials en Twitter. Si fas clic aquí veuràs la cerca i comprovar l’impacte que està tenint encara avui.
- La pàgina de Facebook DemocracialRealYa ja té (en el moment d’escriure aquestes línies) més de 167.100 seguidors.
- El canal de DemocraciaRealYa a YouTube amb milers de reproduccions i vídeos amb el hashtag #15mani.
- S’han publicat milers de fotografies a través de Twitter, només cal realizar una cerca amb el hashtag #15mani a Twitpic), o els centenars de fotografies publicades a Flickr també amb el tag #15mani.
Enrique Dans, reputat expert en les tecnologies d’internet, explica en el seu blog les claus per entendre la #spanishrevolution: Segons Dans,
- La unió de PP, PSOE i CIU per aprovar, per la força, la llei Sinde, una llei que estava en contra del que suposa l’ideari de llibertat a la xarxa en benefici d’uns pocs models econòmics caducats.
- Els problemes estructurals, d’atur, de crisi econòmica multinivell, la corrupció declarada de polítics sense dimissions, el 40% de taxa d’atur entre joves….
- En les manifestacions hi havia moltíssims crits. Cada persona tenia un motiu per queixar-se… i hi havia joves, grans, empresaris, juvilats, aturats, inmigrants… i el motiu que els unia a tots era la desafecció i la voluntat d’actuació.
- La fantàstica organització feta per JuventudSinFuturo primer o DemocraciaRealYA despréss, van ser capaces de fer una gran feina de mobilització.
- Moltíssimes persones eren creadores de contingut, usuaris de la internet dels serveis, altaveus dels missatges, i esperonadors per a tot aquell qui creiés en el moviment i volgués organitzar actes semblants a la seva ciutat. No hi havia un líder clar, sino multiplicitat de líders, capaços de influenciar les seves respectives “audiències” als canals 2.0
Crec que estem davant del que serà un principi de quelcom que encara no preveiem a on acavarà. Els partits (sobretot els d’esquerres) van intentar posicionar-se davant del moviment , i en van sortir amb la cua entre cames. El que succeirà només es sabrà observant el que anirà esdevenint.
Estem vivint la nova forma de revolució social que han viscut els països àrabs?