De croissants, telèfons mòbils i empoderament

A començaments de la setmana passada vaig assisitir a la  seu de la UNESCO de Paris a la  Mobile Learning Week 2013, esdeveniment que va comptar amb la participació de més de 700 delegats d’ arreu del món, i que té com objectiu explorar l’aprenentatge mòbil i la seva contribució única i significativa per tal d’ augmentar l’accés a l’educació, la qualitat i la igualtat, premises ja recollides en la Declaració mundial de 1990 The World Declaration on Education for All (EFA). La Mobile Learning Week de 2013 es va centrar en tres grans focus, tots ells relacionats amb objectius que tenen a veure amb l’aprenentatge mòbil o mlearning: 1.la millora dels nivells d’alfabetització d’adults i joves i augment de les oportunitats de lectura. 2. la millora de la qualitat de l’educació i com les tecnologies mòbils poden donar suport als mestres i el seu desenvolupament professional. 3. L’assoliment de la paritat de gènere i la igualtat en l’educació i com les tecnologies mòbils poden empoderar i facil·litar l’accés equitatiu a una educació bàsica de bona qualitat per a tots i totes, i més en particular per les dones i les nenes. Un resum de les ponències i experiències presentades es pot trobar aquí.

Per als professionals que fa temps treballem en aquest àmbit, el fet que una institució de tanta rellevància mundial creï tota una línia de recerca i de polítiques educatives al voltant d’ aquest concepte –UNESCO Mobile Learning Publications–  esdevé realment important i ens anima a seguir el camí començat des de fa uns anys, quan el Mobile Learning no era massa conegut. Personalment crec que avui en dia seria un error no introduir el potencial de les tecnologies mòbils, les mateixes que portem a la butxaca, a l’ educació i també en la formació tan inicial com continuada del professorat. A casa nostra, i ja a les portes de la celebració del Mobile World Congress aquesta setmana a Barcelona, destacar una inciativa pionera duta a terme des del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Mobile Learning Awards 2013, convocat conjuntament amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital (GSMA i la MWC) i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona que volen impulsar l’ús educatiu dels mòbils entre els joves catalans. Esperem que la iniciativa no quedi aquí i que aquesta només sigui el començament d’ una llarga amistat.

Imatge: Mar Camacho

De congressos top, experiències personals i veus que no es senten

Aquesta setmana s’ha celebrat amb gran èxit d’ assistència i impacte el Mobile World Congress, el macro-event més important de telefonia mòbil i punt de referència obligat per a tots aquells i aquelles que treballem al voltant dels mòbils. Tot i que el Mobile és essencialment adreçat a les empreses vam tenir la gran sort de poder assistir-hi i d’ escoltar algunes de les veus considerades més importants d’ aquest àmbit. Podeu accedir als continguts de les Keynotes des del web del congrés i també fent una ullada a aquest resum elaborat per Ticbeat. D’ altra banda, i com ja és habitual en aquests events, es pot segir el fil dels comentaris dels assistents i seguidors via Twitter mitjançant els hashtags #MWC12 i la seva pàgina al Facebook.

El passeig pel Mobile Congress va ser això, bàsicament veure com les grans cases presenten les seves novetats, els desenvolupadors/es miren de vendre el seus productes i les petites empreses intenten fer-se un forat en un món absolutament dominat pels grans gegants però on les bones idees també són premiades. Guanyar visibilitat, generar oportunitas de negoci i posicionar-se en el mercat internacional són objectius clau de la seva participació al congrés. L’App Planet funciona com un aparador on les empreses desenvolupadores de tot el món presenten les seves últimes novetats. De la sumptuositat d’ alguns stands, el merxandising, els cocktails, les recepcions, les festes … es podria afirmar que en aquest sector la crisi econòmica no s’hi ha fet del tot palesa.

I com passa sovint, al voltant d’ aquests grans esdeveniments es generen activitats paral·lel·les força interessants, les més interessants diria jo, com les trobades amb persones de fora a qui coneixem, les converses espontànies que sorgeixen a la xarxa i acaben al voltant d’un cafè, les desvirtualitzacions… En resum, aquelles petites coses que personalitzen l’ event, que l’ enriqueixen i el fan especial únicament per a nosaltres. Personalment em van impactar dos factors: d’una banda l’ escassa presència de dones, tant a les ponències com en els altres àmbits com l’assistència, el networking, les trobades paral·lel·les… Realment observant el públic des de les escales que condueixen a Montjuïc el paisatge era dominat per una marea de tratjos foscos. I si no hi vam sentir veus femenines tampoc vam  percebre un altra tipus de veu: la dels professionals de l’ educació que també tenen molt a dir dins aquest àmbit en tant que els dispositius mòbils estan reconfigurant el panorama no només social sinó també educatiu.  Només hi van haver dues ponències relacionades amb l’ educació i cap d’ elles en un marc horari central. Tot i ser conscient que el Mobile Congress és un esdeveniment adreçat a les empreses- hi vaig trobar a faltar algun stream que promogués iniciatives que afavoreixin la trasnferència entre les universitats i també la formació professional o la secundària amb empreses i institucions, ja sigui mitjançant concursos d’ apps o premis a idees, que promoguin les habilitats emprenedores dels nostres joves i que els animin a endinsar-se en aquest món. Un esdeveniment de cabdal importància com aquest i un país que l’hostatja amb tant caliu i que vol avançar cap a una economia basada en el coneixement han de veure com integrar aquestes veus en futures edicions.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/cpoyatos/5791320785/

De mòbils, menors i un univers d’aplicacions a explorar

La setmana passada es va presentar a Madrid en el marc de la Jornada Smartphones y Menores, organitzada conjuntament per Orange i la la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio l’ estudi sobre hàbits segurs en l’ús d’ smartphones (o telèfons intel·ligents) per part de nens i adolescents a l’ Estat Espanyol, que teniu disponible aquí. És del tot innegable que el creixement en l’ús de smartphones o telèfons intel·ligents a nivell mundial és imparable. Així, algunes previsions apunten que el 2015, podrien existir en el món més de 1.000 milions d’ smartphones, també s’assegura que el nombre d’usuaris/es que navegaran des de terminals mòbils podria superar el que ho fan des dels ordinadors personals. Una de les conclusions de la jornada va ser que cada vegada és més normal que el primer mòbil d’un nen o nena  sigui un smartphone, amb tot el que això comporta. És per això que les companyies de telefonia, conscients d’ aquest creixement han començat a impulsar accions per tal de sensibilitzar a pares i mares  sobre els riscs i oportunitats al voltant de l’ús que els menors fan del seu mòbil, acció que també hauria de tenir continuïtat des de les institucions educatives pertinents.

La realitat és que encara hi ha un gran nombre d’ institucions que prohibeixen l’ús dels dispositius mòbils a les aules. En aquest sentit destacar, tot i que n’hem parlat en alguna altra ocasió, la iniciativa: BYOT (Bring Your Own Technology to class) que capgira aquesta inèrcia de prohibicions i permet i promou que l’ alumnat dugui els seus dispositius a l’ aula per a fer-ne ús i assolir objectius d’ aprenentatge. Alguns exemples, suggerits entre altres en l’ article 10 Unique Lesson Ideas for BYOD and BYOT a càrrec de Sarah Cargill són la utilització de les càmeres dels dispositius i les eines d’ enregistrament de veu per a la creació de narracions digitals, per la creació i participació en canals mitjanánt el  Podcasting, l’ ús d’ eines com Wiffitti per promoure el debat actiu i la interacció a l’ aula, l’utilització de codis QR per dur a terme activitats de descoberta i síntesi … i moltes més. I finalment destacar, tot i que això ja formarà part d’una propera entrada, l’ irrupció en el panorama educatiu de les nombroses aplicacions educatives o “edapps” per a dispositius mòbils que caldrà també tenir força present en un futur força immediat.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/duaneschoon

De prohibicions desaforades i un futur mes mòbil que mai

La setmana passada va saltar a la premsa la notícia de la creació -fruit de la col·laboració entre el MIT i Google- del  MIT Center for Mobile Learning,  institució que neix amb idea de fer recerca i investigar sobre com transformar l’aprenentatge i l’educació a través de la innovació a partir de l’ús dels dispositius mòbils. Un dels eixos de treball del nou centre es centrarà en l’estudi i ampliació de l’aplicació Inventor per a Android, que Google ha anunciat recentment. Aquesta aplicació de codi obert incorpora un sistema de programació que facilita als i les alumnes crear aplicacions mòbils per a telèfons intel·ligents. Amb aquesta iniciativa -i com és ja habitual en el MIT es connecta la recerca en Tecnologia Educativa amb la llarga trajectòria del MIT pel que fa a la creació i suport de programari de codi obert.

La posada en marxa d’ aquesta iniciativa evidencia una vegada més que l’ m-learning o aprenentatge mòbil no és només una moda o una tendència sinó que constitueix tot un punt d’ inflexió en el panorama educatiu. Així doncs, cal tenir en compte l’ús educatiu dels dispositius mòbils i començar a veure com poden ser introduïts en el procés d’ ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, aquest any començarem un projecte pilot anomenat m-project al voltant de l’ús dels mòbils a l’ educació a la URV. Si parlem de mòbils a l’ aula és habitual sentir que aquests estan totalment prohibits en molts centres educatius i també per moltes raons, tot i que hi ha força iniciatives que ja estan capgirant la tendència i és fàcil començar a trobar professorat que utilitza el mòbil com eina educativa. I no només això, en països com Anglaterra, Canada o els Estats Units, alguns centres educatius animen els seus estudiants a portar la pròpia tecnologia a classe per fer-la servir, d’ això se’n diu BYOT (Bring your Own Technology) per tal d’aprofundir en el potencial que els dispositius tenen pel propi aprenentatge i familiaritzar els i les estudiants amb els seus dispositius, ja que només en coneixen la part més lúdica. En aquest sentit, cal estar a l’ aguait d’ aquestes iniciatives i fer-ne el seguiment dels seus resultats des de les institucions pertinents. Introduir metodologies com el m-learning des de les facultats pot fer que els futurs i futures mestres i professors aprefundeixin més en el concepte i entenguin que els mòbils també poden servir per aprendre. Si ho fan així, quan arribin a les escoles i els centres educatius, molt probablement ja no els prohibiran.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki

Aprenent en una societat mòbil

L’any 2007 va ser el meu primer contacte amb l’Online Educa. Aquest congrés se celebra  anualment a la ciutat alemanya de Berlín i és punt de trobada obligat tant per a professionals com per a empreses que es dediquen a la Tecnologia Educativa. Berlín sempre sorprèn, Berlín ens obre portes… Els equips de recerca presenten els resultats dels seus projectes, les empreses les seves novetats… Tot plegat ens convida a la reflexió i tornem a casa carregats de lectures, de pensaments i  noves idees en les quals treballar. Va ser justament aquell any, quan per primera vegada vaig sentir a parlar  del Mobile Learning, de manera aïllada. En el darrer Online Educa 2010, que va tenir lloc fa quinze dies, Mobile Learning era ja omnipresent i se sentia pertot.

Encara que hi ha moltíssimes definicions, podriem referir-nos a  m-learning com aquell aprenentatge que  proporcionen les aplicacions de la  tecnologia mòbil quan són aplicades a  l’educació i la formació.  Així, les tecnologies mòbils  han canviat  la pròpia naturalesa del coneixement, sobretot en la manera en que es distribueix  i com s’hi accedeix, però també han modificat la manera en que es treballa, és dir, l’aprenentatge esdevé ubicu i pot tenir lloc arreu: en un parc, a casa, en una aula, en un bar…  Així doncs, en aquests temps líquids en que vivim,  l’ús extès de telèfons, reproductors, tablets, consoles i de tot tipus de dispositius mòbils dibuixen un panorama en el qual és possible crear i accedir a noves formes de coneixement, tot i que cal una base conceptual sòlida sobre la qual  fonamentar el seu desplegament. D’altra banda, aquest ús afavoreix la proliferació de nombroses eines socials que permeten diferents tipus d’ interacció i comunicació, la generació i publicació immediata de continguts i l’aparició de noves formes d’expressió, de nous llenguates i narratives. Les possibilitats educatives en aquest camp són nombroses, el nostre repte serà veure si som  capaços de saber traslladar aquest potencial i  enriquir substancialment els processos d’ensenyament i aprenentatge.