Més #fenomenConsti

Aquesta setmana hi ha hagut baralles i aldarulls i ha intervingut la policia. Se’ls ha vist poc -gairebé gens- per la plaça. Avui han tornat.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Més #fenomenConsti

La plaça de la Constitució

Aquí comença una sèrie de testimonis gràfics que he captat, capto i captaré sobre la realitat diària a la plaça Constitució de Girona. Que valori, opini i jutgi cadascú.

M’expresso d’altres maneres sobre això a Twitter #fenomenConsti

Publicat dins de Girona | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a La plaça de la Constitució

Ja tinc cavaller Jordi

Ara que ja és oficial ja ho puc dir. Ja tinc parella pel Sant Jordi a Blogville! Ja sé a quin “veí” he de regalar el llibre. Però ell no ho sap. Ni jo sé quin serà el cavaller que m’obsequiarà amb una rosa virtual.

Quin misteri! Quina emoció! Ara hauria de deixar anar alguna pista al meu veí catosfèric, a qui he contret el deure moral de fer un regal per la diada de Catalunya, per tal que pugui reconèixer-se, o s’hi acosti… Ostres. Provem-ho: tot i que estem paret per paret a l’edifici, geogràficament estem força distanciats; però lo meu sant veí volta molt iCanta i conta tot el que veu i tot el que viu i generalment hi dóna un final feliç, de vegades ben poètic.

El dia 23 hauré de penjar el meu regal aquí i dir-li al meu cavaller que la seva princesa sóc jo, si no ho ha endevinat abans. Hauré de començar a pensar en una idea original…

11 nois i 22 noies. Molt mal repartida la participació… O no: ens toquen dues roses a cadascuna 🙂

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Ja tinc cavaller Jordi

Per si de cas

Potser ens hauríem de tancar amb pany i clau a casa i no sortir-ne mai més, per si de cas.

Últimament la meva àvia tot el dia repeteix la mateixa cançoneta: “tened mucho cuidado con los niños que los roban y los venden”. Sempre contundent, ella. Ara és aquesta. Fa uns mesos era una altra, i tornarà a canviar. És veritat, coses com aquesta passen. Però no són habituals. És igual, la meva àvia, clara previsora, és fundadora de la filosofia del PerSiDeCas. Si penséssim com ella ens tancaríem a casa amb pany i clau per sempre. Per si de cas.

Ara hauríem de deixar de prendre cafè Nespresso, per si de cas. Es diu -això sempre m’ha fet molta gràcia- que les càpsules deixen alumini al cafè i que prendre’n pot resultar cancerígen. Val. Fora cafè d’aquest. Una meva companya de feina diu que quan escalfa menjar al microones no li senta bé. Vaja, no escalfem res al microones, per si de cas. Ara es porta la gimnàstica abdominal hipopressiva perquè, es diu, les abdominals tradicionals són fatals per a la musculatura -que algú li comenti a l’Aznar, per si de cas. Doncs apa, deixem de fer -ehem- abdominals tradicionals, per si de cas. La meva mare diu que el suavitzant de la roba és molt perjudicial per a les pells atòpiques -tan típiques a casa-, doncs fora suavitzant de la bugada, per si de cas. Tinc un conegut que cada dos per tres envia correus electrònics massius alertant sobre productes alimentaris que són perniciosos per a la salut. La majoria els prenc. No sé, potser hauria de deixar de menjar, per si de cas.

També passa que hi ha contradiccions. Llegeixes en un lloc que hi ha estudis que confirmen que prendre tal quantitat de tal cosa al dia resulta beneficiós per a la salut. I llavors llegeixes -si llegeixes sovint pot passar- que hi ha altres estudis -a saber la fiabilitat de tots ells- que demostren el contrari.

Què fem??? Cap a casa i a viure de pa -que no sigui de farina de blat que diuen que és de mal païr- i aigua -vigila no sigui de l’aixeta que segur que té una concentració de flúor massa elevada-??

Jo sóc més aviat del parer que, si no n’abusem, res no ens pot fer molt mal. No li digueu a la meva àvia, per si de cas. Em consideraria una heretge…

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Per si de cas

Què hi farem a la plaça Constitució?

Ho vaig trobar molt greu. Jo, que des que hi visc he adreçat diverses queixes a l’Ajuntament, que hi he dedicat uns quants apunts en diferents mitjans, que me’n queixo obertament i públicament sempre que en tinc ocasió… i va i el susto me l’emporto precisament jo?!

Parlo de la matinada de diumenge. Tornàvem tard a casa. Varem aparcar en una zona de càrrega i descàrrega de la plaça Constitució, a quarts de tres. Travessant la plaça encara comentàvem la jugada quan de sobte varem sentir un soroll i varem veure com una cosa es desplomava darrera nostre. Ens acabaven de llençar una bossa d’escombraries plena d’aigua!! A nosaltres: no hi havia ningú més a la plaça. Vam mirar enlaire cap al bloc de pisos que teníem just darrera. Cap rastre de la persona llençadora. Cap manera de detectar de quin pis provenia el regalet. Mare meva! Amb la de coses que aguantem els veïns dia i nit en aquella plaça, m’han de llençar a mi, precisament a mi, la bossa d’aigua??!! Per fortuna no em va esquitxar ni una gota. Però em vaig indignar d’allò més. Puc assegurar que només parlàvem. Ni música, ni crits i res més enllà de paraules i riallades tot travessant la plaça. Que ni tan sols ens varem quedar a fer-la petar a sota de casa de qui fos! Senyor o senyora llençador/a, coi, la bossa li ha de tirar als adolescents que criden canten i foten l’animal les nits dels dijous a la Consti, si de cas! O als alcohòlics que desbarren per la plaça de dia! O als que s’hi passegen en skate! O als que hi juguen a futbol de matinada. He de ser justament jo, que porto ja un parell d’anys queixant-me de tot això, qui pagui pels qui el/la molesten? Per favor!

Està clara la sensibilitat dels veïns de la plaça… D’aquesta plaça on visc. Aquesta que les CUP van rebatejar amb el nom de Plaça Ovidi Montllor. El mateixos que ara proposen fer-hi una pista de patinatge i donar-li més usos, tipus concerts a l’estiu, etc. perquè consideren que els gironins no socialitzem prou al centre.

La persona llençabossesdescombrariaplenesdaiguadematinada va deixar clar la matinada de diumenge que n’està ben tipa de gent que socialitza a la plaça. I els de les CUP volen dinamitzar-la més… no hi viu ningú d’aquesta formació allà a la meva plaça, oi?

La gent socialitza allà on vol. Ho tria. Si no per què pensen que hi ha tanta gent al Parc del Migdia? I per què en una banda del parc més que no pas a l’altra si, de fet, a l’altra el parc infantil és molt millor? La gent hi socialitza perquè és un parc. D’acord. I la Devesa? També és un parc. Molt més gran. Perquè no hi socialitza la gent en aquell parc? La Constitució no és un parc. No està pensada com a tal. I la gent no la triarà per socialitzar, per coses que s’hi facin. I ja que hi som, deixeu-me dir que concerts no se n’hi haurien de poder fer. Algú s’ha parat a analitzar l’acústia d’aquest lloc? Patètica! De debò. Quan de nit travessa la plaça una dona amb talons, sembla que s’estigui passejant per dins de casa meva… i de la dels meus veïns, de la dels de l’altre bloc, etc.  Senyors membres de les CUP, quan vulguin, poden passar a comprovar-ho.

El que fa falta per a aquesta plaça és un projecte amb cara i ulls. S’ha de repensar. PErò en un altre sentit. És lletja des del primer dia. Poc funcional. Poc atractiva. Freda a l’hivern. Un infern a l’estiu. Per la pedra. Cal una reforma. Però ha de ser positiva per a tots. Pensem-hi bé. Aquesta plaça és en el cor d’aquesta nostra ciutat…

Publicat dins de General, Girona | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Què hi farem a la plaça Constitució?

defensem bé la llengua?

Com és que permetem aquesta retolació?

Siiiii, molt bonic… Elevem a la categoria d’heroi el tècnic del Girona, Raül Agné, per haver-se negat a oferir una roda de premsa a Osca si no podia expressar-se en català. I a en Quim Monzó per haver titulat el seu article sobre això a La Vanguardia: “Visca Catalunya Lliure!“. Signem manifestos en defensa del català i de la immersió lingüística a les escoles. Tenim una Associació de Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC) i un Observatori de la Llengua Catalana (OLC). Protestem i ens concentrem contra les imposicions dels tribunals. Exigim l’emissió de TV3 al País Valencià. Volem les xarxes socials en català. Sortim al carrer cada cop que sentim amenaçada la supervivència de la nostra llengua. Ens aprenem les cançons dels grups catalans de moda, i dels que no. Ens encanta l’anunci d’Estrella Damm perquè destaca una pila de coses per les quals ens sentim orgullosos de ser qui som. Ens emocionem cada cop que un jugador del nostre Barça s’expressa en català, quan un film fet a casa guanya estatuetes. Plorem les defuncions de poetes, escriptors, polítics, periodistes, etc., clars defensors en vida de la nostra llengua. Fem de la llengua un dels pilars fonamentals per pensar-nos independents…

I tot això està molt bé però… com és que permetem tan tranquil·lament aquesta retolació? Aquesta gent estan fent negoci a casa nostra eh?!

Publicat dins de General | Comentaris tancats a defensem bé la llengua?

En primer lloc: la Comunicació. Proposta de millores al GEiEG

Avui al GEiEG estàvem de celebració: han afegit un moble d’armariets a Sant Ponç! Sempre que es fan coses bé està bé agraïr-ho. I ho hem fet. Una colla de mares que portem els nens a natació feia temps que veníem reclamant una acció en aquest sentit. Per tant, en aquest sentit: gràcies. La necessitat de més armariets on guardar les bosses, roba i efectes personals diversos mentre som a la piscina -al vestuari no es poden deixar perquè els roben- era ja molt i molt evident. Sempre he pensat que el GEiEG no creix al mateix ritme que ho fa el nombre de socis amb què compta. S’han multiplicat d’uns anys ençà i l’entitat no ha respost. No prou. No encara. S’han fet millores, no dic pas que no. Vaig veure fotos molt xules de noves instal·lacions a Sant Narcís. Molt bé. Però l’entitat continua sense anar al ritme que caldria per donar un correcte servei a tots els usuaris. Jo als set anys ja era sòcia del GEiEG. Ara a casa som usuaris de les instal·lacions de Sant Ponç, únicament. El meu fill és a la secció de natació des de fa tres anys. Jo hi nedo per lliure sempre que puc. Problemes que trobo a Sant Ponç: massa sovint l’aigua de la piscina és freda; hi ha reiterats problemes amb la calefacció i la caldera; l’organització dels vestuaris és força caòtica, i estan en força mal estat; hi ha dies en què coincidim centenars d’usuaris en una mateixa franja horària, una quantitat de gent que, és molt evident, les instal·lacions no estan preparades per sostenir. Ja no parlo de carrils on nedar: molts dies ens trobem 7 i 8 persones nedant a ritmes diferents en un mateix carril, mentre un parell de persones juguen amb els nens al carril del costat. És una qüestió de mala organització. Tot i que de vegades el que passa és que falta espai. No demano pas una altra piscina. Sóc conscient que no seria aquesta la prioritat. D’altra banda hi ha una colla de pares i usuaris que varen engegar una campanya de recollida de signatures per demanar a l’entitat que estudiés la possibilitat d’apostar per un altre sistema de manteniment de l’aigua que no fos el clor, ja que hi ha estudis que demostren que aquest és perillós per a la salut. L’octubre passat les varen lliurar però l’entitat no ha respost ni que sí ni que no, ni que gràcies ni que ni parlar-ne. Res. És una preocupació dels socis. S’hauria d’atendre la qüestió, penso. D’altra banda cal dir que les possibilitats que tenim de fer altres esports a Sant Ponç els pares que hi portem els fills -tres vegades per setmana com a mínim-, mentre ells entrenen, és nul·la. No només no coindideixen en horaris sinó que a més s’han de pagar a part. A part de la quota de soci i de la de l’entrenament que donen als nostres fills. En caldria tota una altra si, posem per cas, volguéssim fer únicament bicicleta estàtica mentre ells neden. Perquè resulta que per poder fer bicicleta estàtica cal contractar l’anomenat paquet Fitness sencer, que inclou GAC i no sé quines altres activitats dirigides,  a les quals no podrem assistir per problemes horaris.

He fet arribar opinions personals en més d’una ocasió al president de l’entitat, a través de correus electrònics privats que, d’entrada, no llegeix ell. No és possible fer una proposta/suggeriment públicament a l’entitat. Trobo que s’haurien de plantejar canviar aquest sistema, que contribueix a donar una imatge d’hermetisme i poca accessibilitat, gens en sintonia amb el moment actual en què la cerca d’una COMUNICACIÓ EFECTIVA és la prioritat en qualsevol empresa, organització, entitat, etc, que busqui l’èxit. Els ho proposo públicament des d’aquí. De fet penso que haurien de començar per aquí. Penso que comptar amb les aportacions dels usuaris és la millor manera amb què una entitat pot millorar i créixer. Facilitar aquestes aportacions seria un bon començament per tal que entre tots fóssim constructius. No hi ha un canal comunicatiu directe entre el GEiEG i l’usuari. Òbrint-lo. Estic convençudíssima que El Grup hi sortiria guanyant en tots els sentits.

Tot el que he plantejat aquí no són queixes, no se m’ofenguin senyors del GEiEG. Són  coses que, com a sòcia i usuària habitual de les instal·lacions esportives, penso que he de posar en coneixement de l’entitat per tal que, si vol millorar, les pugui tenir en compte. En definitiva, és d’això que es tracta. O hauria de ser-ho.

Potser sóc la seva sòcia més pesada però, han pensat que potser un dia estaran contents d’haver-me conegut?

Publicat dins de General, Girona | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a En primer lloc: la Comunicació. Proposta de millores al GEiEG

Els Reis són els fills

El meu fill Andreu (7 anys) ha deixat aquesta nota sota l’arbre de Nadal perquè la trobin els Reis Mags aquesta nit. Li he proposat que hi posem també galetes i pastes per als Reis i aigua per als camells. M’ha contestat: “l’aigua no cal, o creus que els camells pujaran fins aquí?”.

No faré cap comentari. Seria sobrer.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Els Reis són els fills

Les nostres nadales

La plaça de sota de casa em té acostumada a les sorpreses. Aquests dies m’està obsequiant amb un recital de nadales. Més per força que per ganes, me n’he escoltat unes quantes. Tot plegat m’ha portat a  plantejar-me unes quantes qüestions al voltant d’aquestes cançonetes tan entranyables.

Què deu voler dir : Xarrampim Xarrampia Xarrampó? Existeix el turró de pinyó que se suposa que caga el tió juntament amb el d’avellana? Per què li hem de donar un tall de gall a la tia Pepa? és la Pepa la tia solterona que hi ha a totes les famílies? Llavors és la que té més temps per matar el gall, no? No ens n’hauria de donar un tall ella a nosaltres? Per què amb la llum del fanalet demanem als Tres Reis pau i joia a tots els nens? que no en necessitem d’això, els grans? A mi els Tres Reis de l’Orient no m’han portat mai turrons. Per què diem que en porten a tota la gent? Hi ha algú que vulgui anar a Betlem, ni que sigui amb gallineta i rabadà? I els pobres pastorets, amb només pell i samarra, què hi fan allà a dalt de la muntanya? Heu vist mai gallines amb sabates? per què hem de posar el pobre pollí a dalt del pi? qui és el cara de pebrot? I al pobre dimoni hem de treure-li la cua així patrip-patrap i deixar-lo mig difunt? Si la mare i el fillet estan mig morts de fred per què els volen portar un xiulet, panses i figues, nous i olives, mel i mató? si tenen falta d’abriguet per què la pastora Caterina els porta taronges de la Xina? una manta no faria més el fet? i els àngels anar cantant…

No em posaré ara a qüestionar perquè de nens acceptem que un tronc cagui regals. Perquè plantem un senyor fent caca al mig del bonic pessebre, ni perquè a les cavalcades de la meva ciutat el rei negre i els seus patges són senyors pintats i no negres de debó. Però són coses que també em pregunto. Tampoc no entraré a analitzar la qualitat de les pel·lícules que ens endossen a la tele en aquestes dates. I no criticaré els espanyols villancicos: necessitaria tot un altre bloc.

Publicat dins de Girona | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Les nostres nadales

Comprar peix fresc a Girona és un problema

A casa som poc amics de la carn. El meu fill en menja més que suficient a l’escola i jo gairebé ni la tasto. Per seguir el que entenc per dieta equilibrada hauríem de menjar ou un màxim de dos dies per setmana i peix almenys dos altres dies. Per trobar ous no tinc problemes. Per trobar peix fresc, molts. Hi ha molt poques peixateries a Girona. Al meu barri –Mercadal-, cap. I la majoria obren només als matins. A mi m’és un veritable problema comprar peix fresc a la meva ciutat. Esclar que puc recórrer a les peixateries dels supermercats. Però la idea m’atrau ben poc -tot i que aquesta tarda he anat a la del Mercadona; bé haurem de menjar peix!- i, de fet, al meu barri tampoc no hi ha cap súper que tingui peixateria.

No acabo d’entendre perquè escassegen tant les peixateries a Girona. Ni perquè, les poques que hi ha -incloses les dels mercats- tenen horaris d’obertura que només poden convenir a jubilats i aturats. És un fenomen curiós que dubto que es doni en d’altres ciutats que tinguin, com la nostra, la costa ben a prop.

Com és que no ens arriba peix fresc a les tardes?

Hi ha, entre els gironins, poca demanda de peix?

Com ens ho hem de fer els gironins que als matins treballem per poder seguir una dieta equilibrada?

Publicat dins de Girona | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Comprar peix fresc a Girona és un problema