Planeta Països Catalans

Dia 44. Aquest divendres les sales de cinema de tot Catalunya reben tres pel·lícules dirigides per catalans que es van presentar durant la darrera i exitosa edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Són The Frost, de Ferran Audí; Carriers (Infectados), dels germans Àlex i David Pastor; i Orphan,de Jaume Collet-Serra. El cinema de fantasia i terror en català està, doncs, d’enhorabona. Podeu trobar més informació d’aquestes estrenes avui a Cultura21.cat i a l’apartat de les estrenes de cinema de www.elpunt.cat.

Dia 43. Avui, l’edició en línia de Tortosa d’El Punt publica una notícia a l’entorn de l’aparició d’una nova editorial en línia, de nom Petròpolis, que dirigeix Jaume Llambrich, un blocaire de l’Ametlla de Mar (Terres de l’Ebre). L’editorial, que no té afany de lucre, vol contribuir a la difusió de la literatura a la xarxa i disposa d’una col·lecció de relats de ciència-ficció. A banda de poder-ho llegir on line, o descarregar-se l’exemplar en PDF, l’internauta disposa de l’opció de comprar el llibre, que s’imprimeix sota demanda.  Els editors obren tres línies de publicació: una pròpiament de ciència-ficció, terror i fantasia; una segona de nous autors i una tercera d’escriptors clàssics. Pel que fa al gènere fantàstic, el primer llibre publicat porta per títol Relats curts de ciència-ficció, el qual recull les aportacions dels participants al Concurs de relats curts de ciència-ficció promoguts pel bloc Hespèria (del mateix editor de Petròpolis), convocat el setembre de 2008. La característica dels relats és que tots tenen un màxim de 140 caràcters, la mateixa llargada que un missatge de Twitter. La il·lustració de la coberta és de Kurai Sawada.

Dia 43. Avui, l’edició en línia de Tortosa d’El Punt publica una

Dia 42. Publica El Punt que l’Ajuntament de Lleida s’ha ofert per col·laborar en la producció de la versió cinematogràfica del Mecanoscrit del segon origen, que dirigirà Bigas Luna. L’alcalde s’ha trobat amb el periodista de Vila-sana Carles Porta, autor entre altres del llibre Tor, la muntanya maleïda. De moment, la productora Antàrtida ja ha filmat un teaser, un petit tast d’imatges, a l’entorn dels estanys d’Ivars i Vila-sana i a les instal·lacions esportives de l’INEF de Lleida, segons explica al diari el periodista David Marín.

Dia 41. Avui publico a El Punt una entrevista amb Antoni Munné-Jordà en la seva doble qualitat d’escriptor i de president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. En aquesta entrevista fem un repàs conjunt a la situació actual de la ciència-ficció en català. Munné-Jordà reconeix que hi ha poca presència del català en la ciència-ficció però amb tot valora la feina feta durant aquests anys a la SCCFF, malgrat que l’entitat no ha aconseguit el seu objectiu final (hi ha molt de camí per fer, no cal desanimar-se!!). També explica que no s’identifica amb els fans de les sagues galàctiques que es disfressen de personatges de les sèries i pel·lícules, i conclou que un cert «freakisme» ha perjudicat la imatge de la ciència-ficció com una disciplina humanística i seriosa en el camp de la literatura i la creació artística. L’entrevista sencera la podeu llegir en aquest enllaç.

Dia 40. L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten des d’avui a la biblioteca de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), situada al Carrer Ricart, 2-4, l’exposició Ciència-ficció: una mirada al futur. La mostra repassa les característiques destacades de la ciència-ficció i, especialment, els temes recurrents als seus llibres: els viatges a l’espai, els extraterrestres o els robots. L’exposició, comissariada per Miquel Barceló, recull des dels autors clàssics del gènere, com Orwell, Asimov o Clarke, fins al ciberpunk, mostrant les claus d’aquest univers narratiu, que despertarà múltiples complicitats al visitant. Tal com ja vaig explicar el seu dia, la mostra va encetar el seu camí a Mataró el març passat i ja ha passat per la Biblioteca de Can Casacuberta a Badalona.

Dia 39. Llegeixo al bloc de la Societat Catalana de Ciència-ficció  que demà, a les set de la tarda, tindrà lloc a la Sala d’Àmbit Cultural de El Corte Inglés (Av, Portal de l’Àngel, 19-21, Barcelona) una taula rodona sobre literatura de ciència-ficció i fantasia en català i escrita per dones. Una combinació difícil de trobar. L’acte comptarà amb la presència de: Desiré Rodrigo, sociòloga especialitzada en cyberfeminisme, ciència-ficció i feminisme en general; Jose Lluís Blazquez, periodista; Carme Torras (X Premi Manuel de Pedrolo de Narrativa de ciència-ficció 2007 per La mutació sentimental); Alícia Gili i Sílvia Romero (Premi de Narrativa de Lleida 2006 per Iskander, un viatge a la màgia dels llibres i Lluís Pagès, director de Pagès Editors.

Dia 38. Bones notícies pels afeccionats a la ciència-ficció del nostre país, per Sant Jordi veu la llum una nova publicació d’aquest gènere Catarsi. La revista de les Ter-Cat. El preu de venda al públic serà de 2,5 euros. No se n’ha aclarit la periodicitat ni la distribució. Malgrat que la publicació és presenta com «la primera revista catalana dedicada «íntegrament» a la ciència-ficció, la fantasia i el terror», no és la primera d’aquesta mena que apareix a les llibreries catalanes. Entre els precedents cal citar Lovecraft Magazine, una publicació de consum certament reduït que no va reeixir.  El primer número inclou vuit  relats (un d’ells d’Edgar Allan Poe), un assaig de Sergi Ruiz sobre el tractament de la ciència-ficció a TV3 i una entrevista amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà, una de les persones que més entén de ciència-ficció al nostre país i un dels pocs exponents literaris autòctons. Els relats que es publiquen en aquest primer número s’han triat entre els més de 30 originals que han rebut els promotors de la iniciativa (22 dels quals estaven escrits en català, 4 en castellà i 4 més en anglès) a l’adreça de correu electrònic catarsifazine@gmail.com. Catarsi neix a partir de les Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, terror i fantasia. Les tertúlies se celebren arreu del país i els membres que en formen part s’informen mitjançant aquesta llista de correu.

Dia 37. El diari Avui publica en l’edició d’avui una extensa informació sobre les produccions que el cinema català ha començat a rodar aquest any. Això ens ha permès veure la primera imatge promocional de la pel·lícula Segon origen, dirigida per Bigas Luna i que suposa l’adaptació cinematogràfica del Mecanocrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. La imatge és la d’una desolada Barcelona a l’estil més purament hollywoodià de les grans superproduccions. De fet, aquesta pel·lícula aspira a tenir un finançament milionari, que inclou un possible ajut d’1,7 milions d’euros provinents de la Generalitat. A hores d’ara, i segons explica al diari el director de la productora del film, el periodista lleidatà Carles Porta, tot just estan acabant de tancar els darrers serrells del finançament i esperen poder començar a rodar a finals d’aquest any i acabar el film el 2010. Segons el productor, intentaran ser el màxim de respectuosos amb l’obra de Pedrolo, però l’adaptaran als nous temps. Porta afirma a l’Avui: «la història la protagonitza un nen negre, de qui depèn el futur de la humanitat i, amb la crisi tan forta que vivim, el futur de la humanitat depèn en certa manera d’un home negre, Barack Obama».  Els afeccionats a la ciència-ficció catalana sembla que estem de sort, perquè el cinema del país prepara una segona producció, el film que porta per títol Eva, promogut per l’escola de cinema ESCAC mitjançant la productora Escándalo Films. Eva serà, segons el seu director Kike Maillo, «un melodrama de ciència-ficció». La protagonista serà un robot i la pel·lícula estarà ambientada en una població universitària permanentment nevada. El pressupost del film és important: cinc milions d’euros i l’equip de guionistes que el preparen l’encapçala el reconegut autor i director teatral Sergi Belbel. El rodatge està previst que comenci el darrer trimestre d’aquest any.

Dia 36. El web de cultura Cultura21 informa que el director Bigas Luna portarà al cinema el Mecanoscrit del segon origen una de les obres fonamentals de Manuel de Pedrolo i de les peces més importants de la literatura catalana de ciència-ficció. Fins ara, l’única adaptació que s’havia fet havia estat una sèrie per a la petita pantalla. El film incorpora novetats: portarà per títol Segon origen. El rodatge està previst que comenci a finals d’any i s’espera que es pugui estrenar el 2010. El càsting per a la protagonista femenina es farà a Catalunya, mentre que es buscarà un actor nord-americà per al paper protagonista masculí.

Un enllaç sempre recomanable per visitar és el de la Fundació Pedrolo.