Carrier IQ el Big Brother dels dispositius mobils.

Quin embolic s’ha generat aquesta setmana al transcendir als mitjans l’existència d’aquesta aplicació, instal · lada “de sèrie” en milions de dispositius smartphone a tot el món. Un escàndol sense precedents que esquitxa la majoria d’operadores.

El passat mes d’octubre, l’investigador de Connecticut Trevor Eckhart descobria aquesta aplicació. Posteriorment Trevor va gravar un vídeo demostrant com es realitzava la captura de dades.

Però, què és Carrier IQ?

En teoria es tractaria d’una eina de diagnòstic instal · lada en la majoria de dispositius smartphone que recopila informació sobre l’activitat de l’usuari al dispositiu i fins i tot pot registrar pulsacions de teclat, textos en missatges curts i enviar aquesta informació a tercers.

Inicialment aquesta aplicació tenia la finalitat de recopilar informació dels usuaris que permetes a les operadores millorar la qualitat del servei cap als seus clients

Quins dispositius tenen instal · lada aquesta aplicació?

Sembla que afectaria ni més ni menys que a 150 milions de dispositius. La majoria de dispositius Android (sembla que se salven els Samsung Gallaxy i algun més), també en dispositius Apple (IOS amb versions anteriors a la 5) encara que en aquest cas sembla que només s’activa quan el terminal està en mode diagnòstic. Pel que sembla els dispositius de RIM, blackberry i els de Microsoft no incorporen aquesta funcionalitat (a Alt1040 no sembla que estigui això tan clar).

¿Puc conèixer la seva existència?

SI, hi ha alguna eines de diagnòstic gratuïta que et permetrà conèixer l’existència d’aquesta aplicació al teu terminal.

Voodoo Carrier IQ Detector (android). L’he provat en els meus dispositius Samsung Gallaxy S i en el meu tablet Gallaxy Tab (No he trobat rastre de l’aplicació). Gratuïta i descarregable des del Android Market. S’instal · la i desinstal · la com qualsevol aplicació.
És factible desactivar l’enviament d’informació des de dispositius Apple seguint aquestes instruccions.

¿Puc desinstal · la?

NO, si més no de forma senzilla, Carrier IQ no pot ser ni detingut ni desinstal · lar sense reinstal · lar el sistema operatiu del terminal. I això és molt greu.

¿Com funciona?

Us deixo el vídeo de Trevor perquè veieu com es realitza la captura de dades

[youtube]T17XQI_AYNo[/youtube]

Quina crisi per la pròpia companyia CARRIER IQ el CEO Larry Lenhart ha sortit al pas amb un vídeo a Youtube explicant el propòsit d’aquest programa. En aquest sentit, caldria dirigir la mirada cap a les operadores i fabricants que són els que decideixen en última instància sobre les aplicacions que “de sèrie” s’instal · len sobre el sistema operatiu en els dispositius.

[youtube]ofHr8Lv5cNk[/youtube]

Us deixo també un vídeo que explica com funciona Carrier IQ i el propòsit per al qual va esser creat.

[youtube]0KRsBkOEXhI[/youtube]

¿On queda en tot això la protecció de dades?
Com deia un professor meu, tecnologia del segle XXI per a lleis del segle XX.
Definitivament la normativa i el control van molt per darrere dels avenços tecnològics. Sincerament fa por que puguis ser monitoritzat d’aquesta manera i amb tota seguretat, és ja factible identificar usuaris individuals i això és … … … … .. perillós.

Publicat dins de Tech, tecnologia mobil | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Carrier IQ el Big Brother dels dispositius mobils.

Jo sóc el meu #perfil ?

@mferres va iniciar un diumenge d’agost, un interessant debat a twitter sota el hashtag #perfilstwitter [cat]. En post posterior, desvela que un article a The Chronicle of Higher Education, el professor Christian Brady explicava que posseïa dos perfils a Twitter, un en funció del càrrec que posseeix a la Universitat i un segon per ús personal i d’investigació, que la va fer cavil·lar… (el debat complet es troba recollit en el següent tweetdoc [cat]). I és que arran del debat, s’aboquen diferents opinions a favor de la unicitat del perfil digital o bé de la seva multiplicitat a Twitter:
  • Que la dimensió digital és una part més, integrada a l’individu, pel que no té gaire sentit separar-la.
  • En els perfils polítics (com en d’altres més o menys mediàtics) la igualtat “perfil professional-perfil personal” atorga credibilitat al seu missatge profesional.
  • Els casos de multilingüisme de marques, són causa de multiperfils, ben compresos, ja que responen a una única personalitat.

L’assumpte de l’identitat no es nou en les Xarxes Socials. Des de la problemàtica etiqueta dels amics a Facebook per qui mirava amb recel la plataforma, fins avui dia, probablement més adults en l’ús de les mateixes, la identitat digital és encara molt sensible a un efecte halo com marca Toni Martin Avila en el seu post El Efecto Halo en el entorno digital.

I volia incidir en situacions que se observen quan treballes en les Xarxes Socials:

  • Ja no és tan estrany en empreses amb forta presència en entorns digitals, que puntualitzin la comunicació personal de qui els pot representar, de manera que es donen casos i no només de Community Managers  (no són els únics que poden / solen representar una empresa, però això ja és motiu d’un altre post) , on els Facebook i Twitter personals, es troben no només sota condicions de contracte sinó també sota la compte de resultats de l’empresa. La coherència persona-professió o la seva representativitat no passen en absolut desapercebudes. La gerència n’és plenament conscient de la seva visibilitat.
  • Hi ha perfils personals, que tenen un segon perfil digital per seguir els esdeveniments futbolístics. O bé segons perfiles eròtics: la passió esportiva, la sexual o també de puntuals hobbys “nínxol” produeix perfils. Àmbits personals que poden ser polèmics socialment o entrar en conflicte per idoneïtat amb la representativitatprofessional, igual que a la vida real, es vinculen a un altre àmbit digital, amb els seus cercles de seguidorsconcrets que comparteixen la mateixa passió. ¿Política de pseudònims? Potser es tracti d’una política de credibilitat i de lideratge.

Aquest desdoblament de perfils digitals pot ser el que Toni Martin Avila en el seu post, denomina en tractar la sociabilitat digital de marques o persones, com una forma de oferir “la seva imatge bella digital, i que els usuaris que la segueixen, els seus fans, followers puguin veure-hi altres qualitats que en molts dels casos no corresponen amb la realitat“. Potser el millor per a tots aquells que són conscients de la seva responsabilitat social, sigui separar les seves diferents facetes que no es corresponen amb el seu rutinari: segmentar. No puc estar més d’acord quan apunta que l’efecte halo en l’entorn digital demostra el poc que sabem sobre allò que influència la nostra avaluació de les persones i del món, tot i que creiem fer judicis de valor objectius, i el poc tolerants que ens podem mostrar a canviar la nostra manera de pensar.

Repassant el debat, recordo la quantitat de persones que sé que disposen de doble perfil (i triple i quàdruple…) en les diferents xarxes socials però sobretot a Twitter: els qui segmenten absolutament les seves diferents facetes molt conscients de la seva visibilitat i que no els limita la seva entusiasta sociabilitat també digital.

Però el tema no acaba aquí, aquesta setmana d’octubre, en Condenados a gustar (en Facebook), condenados a seguir (en Twitter) publicat a El País per Karelia Vazquez (més de 3000 re-tweets), afegeix el tema dels conflictes de la nova enginyeria social respecte a educació, a protocol digital, i si tenim desenvolupada una vida analògica multidigital, no només en diverses plataformes sinó en diversos perfils, no està de més observar la múltiple cura (enginyeria) a tenir en compte i a observar. Però tot acaba o bé es fomenta més quan coneixes que El amor y la comprensión, son las bases del liderazgo (per @MontsePenarroya).

Publicat dins de Web 2.0 | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Jo sóc el meu #perfil ?

Samsung Gallaxy Tab 10.1 Una setmana d’us

Després d’una setmana d’ús amb aquesta tablet, estic segur que el dispositiu serà de gran ajuda, tant en l’àmbit personal com en el professional.

He decidit eliminar el meu bloc de notes definitivament gràcies a les possibilitats que em brinda aquest dispositiu.
Encara no controlo bé els mètodes d’entrada. El que si tinc clar de moment és que l’escritura manual està descartada a causa de la pantalla capacitiva.
El dispositiu compta amb diversos tipus de teclat, incloent Swype. Aquest últim permet escriure fent traços sobre el teclat i recomanant paraules a mesura que escrius.

Quant al input de dades m’ha sorprès molt la possibilitat de realitzar-los usant la veu. En un ambient sense gaire soroll el nivell de reconeixement és més que acceptable i permet realitzar dictats en qualsevol tipus d’aplicació.

Sobre les aplicacions que més faig servir:

Pulse.
La forma de gestionar els feed rss és absolutament genial.

Permet organitzar fins a 5 pantalles de feeds amb 12 fonts diferents, personalitzar l’ordre de les fonts arrossegant i deixant anar i llegir els titulars, acompanyats d’imatges. És possible compartir qualsevol notícia en xarxes socials com Facebook, twitter, Google + o enviar aquesta per email.

eBook
No havia experimentat encara la lectura de ePUBs o PDF en un dispositiu tablet. Una passada les possibilitats que et permet el dispositiu relacionades amb usabilitat com moviments gestuals per passar pàgines, ampliar textos, etc.
Ara només queda connectar amb una botiga online per baixar-me alguna novela de tant en tant.
D’entrada tots els pdfs que tenia pendents de llegir en el meu portàtil els he transferit al Tablet ja que la lectura en el dispositiu és molt millor i més puc subratllar, pintar, canviar mides de font, accedir a url ‘s des de qualsevol hiperenllaç, etc.

Keepasdroid
Per mantenir les múltiples contrasenyes que ús diàriament per motius de seguretat. Simplement copiant l’arxiu de la meva aplicació d’escriptori al tablet i tinc a la meva disposició totes les meves credencials.

Polaris office

Imprescindible per generar arxius ofimàtics o obrir-los des d’altres fonts com Microsoft Office
Ve instal.lat de sèrie al dispositiu.
Per prendre notes curtes el sistema compta amb dues aplicacions de sèrie, notes i llapis de nota (aquesta última permet utilitzar traços i realitzar dibuixos)

Ubersocial o Hootsuite
Perfectes per gestionar els meus comptes de twitter. encara no he decidit amb qual em quedo. Ubersocial el tinc instal lat en la meva Blackberry i en el meu portàtil gestiono amb Hootsuite. Crec que em decantar per aquest últim per al tablet.

Evernote

Ideal per a guardar qualsevol tipus d’informació que tinguem a la vista en pantalla. Ja ho estava fent servir en lloc de Microsoft OneNote en el meu portàtil i tinc ara totes les meves notes al meu abast des del tablet: Molt útil i recomanable sens dubte.

Navegador
El ús de forma contínua per accedir a moltes aplicacions com si es tractés d’un dispositiu d’escriptori. El fet de tenir el tablet disponible en pocs segon fa que en moltes ocasions navegui des del dispositiu. A més del chrome que porta de sèrie he instal lat Mozilla per android per accedir a certes aplicacions no compatibles. Unit al navegador, la visualització de vídeos en alta definició des del dispositiu via YouTube o altres plataformes m’ha deixat al.lucinat.

Pel que fa a durada de bateria, donant-li cert ús diàriament em dura més de dos dies, activant l’estalvi de bateria. Entenc que amb certs ajustos addicionals, pot durar més

Pel que fa a les comunicacions gestiona perfectament les connexions wifi, sent molt fàcil configurar. Quant no disposes de connexió internet canvia a 3g automàticament pel que tinc la connectivitat assegurada en tot moment.

Les meves impressions sobre Android Honeycomb: de moment són molt bones. El sistema operatiu és molt estable, intuïtiu i ràpid sobre aquest dispositiu.

Publicat dins de Tech, tecnologia mobil | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Samsung Gallaxy Tab 10.1 Una setmana d’us

Comencem de nou: ara #inPyrenees !

Dir que un blogtrip és un viatge organitzat al que s’hi convida a un sèrie de bloggers triats en funció de la seva influència en determinades comunitats de viatgers, és explicar-se molt justet. La millor definició d’un blogtrip potser sigui la de Tirso Maldonado. Indica que és una acció de comunicació promoguda per organitzacions de promoció de un destí (DMO) en el que participen influenciadors multicanal que utilitzen les tecnologies socials per arribar a un major nombre de persones. Sé que molta gent dubte d’aquest concepte. Sempre hi ha qui creu que no poden ser gaire sincers quan a tot se’ls convida. Aquest és un concepte equivocat dels bloggers i dels blogtrips. Aquesta sèrie de bloggers en concret, els influenciadors, necessiten ser creïbles perquè la seva comunitat continuï creient en ells. La seva credibilitat és la que els fa estar dins del ventall de possibilitats que alimenta la seva feina, el seu modus vivendi. No representen a un medi de comunicació encara que col·laborin per ell: és representen a ells mateixos. Ostenten una gran credibilitat com a viatgers experimentats que són, és més, són reconeguts com a rellevants per influenciar en qualsevol fase d’un viatge, tenen la capacitat d’impactar en un segment de mercat molt concret.

El proper dilluns 26 de setembre 2011, comença el BlogTrip #inPyrenees . Després dels bons resultats de l’ #inCostabrava , on, en una setmana els tweets, vídeos i cròniques dels bloggers van recollir 17 milions de comentaris i va ser TrendingTopic quatre cops a la prestigiosa llista de viatges a Twitter, Wanderlisting, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona engega una nova acció de promoció del territori amb la participació de 10 bloggers internacionals: són Annie Bennet (@anniebennett i @TelegraphTravel) del Regne Unit , Abigail King (@insidetravellab) també del Regne Unit, Julie Collazo (@MatadorNetWork@collazoprojects), Kathryn Marie Halverson (@NatGeoTraveler) -editora de la revista National Geographic– , Rich Whitaker (@BrilliantTips) dels Estats Units, Lea Hajner d’Austràlia (@TripWolf i @TripWolf_de), Nelly Huang (@Wildjunket) -col·laboradora de la guia Lonely Planet– de Singapur; Ivonne Zagermann d’Alemanya (@justTravelous), i la seva coordinadora (l’única espanyola) Arantxa Ros (@ArantxaR), de Tenerife (Illes Canaries). Entre els seus blocs i enllaços a Facebook i Twitter sumen un total de 594.969 seguidors. Tots es passejaran a frenètic toc de tweet pel Pirineu de Girona: la Garrotxa, la Cerdanya, el Ripollès i arribant fins el Cap de Creus, el dilluns 3 d’octubre.

Darrera d’un blogtrip hi ha tota una feina d’equip de moltes persones. Es comença destriant els bloggers, visitant els seus perfils, el perfil de les comunitats on interactuen, es valora el pes d’aquesta comunitat dins la difusió del destí, es crea una balança adequada d’influenciadors en diferents àrees… Es comença a solapar l’organització del viatge i de les experiències en sí, el calendari i l’horari, s’organitzen els trajectes, qui els acompanya, com, on s’allotgen, on dinen, on sopen, quines estones tindran per escriure i garantir que hi hagi possibilitat de cobertura d’internet arreu…

Durant el blogtrip, la tasca es diversifica. No només és in situ, darrera, seguint per pantalla, hi ha algú que escorta l’esdeveniment. Abans s’ha seleccionat quina serà la tecnologia que seguirà i monitoritzarà l’esdeveniment. Controla les puntes d’atenció, la conversa que és genera, atén les diferents manifestacions de reputació de l’event que puguin sorgir (bé siguin de sentiment positiu com negatiu), genera estadístiques diàriament varies vegades al dia, està en contacte permanent amb els organitzadors-guies, atén possibles converses paral·leles que s’hi generin, valora els hashtags que es van creant o els existents i per acabar, fa una valoració del rastreig de l’esdeveniment.

Potser no sabeu que tant al blogtrip #inCostaBrava com en el #inPyrenees, els bloggers no saben exactament on van. Cada nit se’ls hi explica l’horari de punt de trobada del matí i quatre recomanacions del tipus “porteu el banyador a punt” o bé “preneu roba d’abric”, o bé “esmorzeu fort que demà probablement dinarem una mica més tard”, “demà serà un dia més tranquil que pas avui”…  s’intenta que passin la mateixa experiència que un turista i no només per això sino a més pel fet que, sí,  se’ls acompanya, però deixant que el blogger faci una immersió del destí al seu aire.

Us puc assegurar que hi han moments apassionants a seguir un BlogTrip d’aquestes característiques. Si esteu a Foursquare i seguiu a Visit Costa Brava, els podreu anar seguint en les seves geolocalitzacions. A Twitter podeu seguir la llista Bloggers #inPyrenees que tant hi és a @CostaBrava com a @VisitCostaBrava, o també seguir el hashtag #inPyrenees. I a Facebook és pujaran continguts tant a la plana de Costa Brava Pirineu de Girona com a la plana Visit Costa Brava.

Publicat dins de General, Web 2.0 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Comencem de nou: ara #inPyrenees !

A internet no hi ha “duros a quatre peles”. Estafes online

Ja fa algun temps que volia dedicar una entrada a estafes a Internet. A continuació algunes de les més conegudes i que molts de vosaltres haureu experimentat, segurament.

Abans de res comentar que hem DESCONFIAR sempre d’aquelles coses que semblin fàcils d’aconseguir tant en el món offline com online.

SCAM

Gràcies a un error teclejant una URL fa uns dies vaig arribar a un lloc web força “curiós”. Estava teclejant www.youtube.com i en realitat vaig escriure www.youyube.com.
La finestra que em va aparèixer va ser aquesta:

El primer que un pensa és que es troba efectivament a Youtube (fixeu-vos en com fan servir el logo amb el look and feel de YT) i que per alguna raó s’està llançant una enquesta absolutament relacionada amb vídeos i que acaba en la presa de dades ( telèfon mòbil i correu electrònic) de l’usuari “confiat” per participar en un “sorteig” de tres importants regals.

Si us fixeu no obstant en la URL, aquesta és http://videorewardcentral.com/?sov=12004 i evidentment això té molt poc a veure amb Youtube. Per tant NO és youtube el que realitza aquesta “enquesta”. si a més intenteu esbrinar qui està darrere d’aquest lloc web us perdreu en un embull d’enllaços que apunten d’un lloc a un altre.

Però … “¿esto què é lo que é?” (Com diria Carlos Herrera d’Onda Cero)

Doncs això és SCAM (estafa en anglès). En aquest cas és un lloc web que s’aprofita dels errors al teclejar la URL per intentar “caçar” a usuaris desprevinguts.

Buscant a la xarxa referències sobre aquest lloc trobareu http://www.tu.tv/videos/ganar-dinero-con-youyube#mce_temp_url# , vídeos explicatius del fàcil que és guanyar una pasta sense esforç a la xarxa i altres referències més properes a la realitat si busqueu “Youyube estafa” en Taringa o Youtube scam Youyube.

ESTAFES PER EMAIL – estafa de l’estampeta

Aquesta mateixa setmana rebia dues d’aquests estafes. Alguna d’elles bastant treballada per fer caure a més d’un confiat.

El primer d’ells un email d’aquest tipus:

Hi
[email protected] [[email protected]]
Enviat el: diumenge, agost 7, 2011 07:41
Per:
Salvador Vilalta Blanco
Hey are you doing good? I just wanted to share this with you, I had a good week last week! Check it out http://x.co/YgWe “George Washington was first in war, first in peace – and the first to have his birthday Juggler to make a long weekend.” – Ashley Cooper

En aquest cas l’enllaç ens porta a una web dinàmica que personalitza alguns continguts en funció de la ubicació de l’usuari receptor del correu electrònic i fins i tot cita a personatges coneguts (Jessica Parker en aquest cas) per donar més potència al missatge:

Com podreu comprovar un altre exemple que juga amb la “cobdícia” (un potent detonant de l’acció) per caçar l’incaut. Si us fixeu sota del “presumpte” reportatge veureu imatges de persones molt felices amb el taló guanyat treballant des de casa. De manual!

Un altre exemple, aquest si molt conegut que també juga amb la cobdícia de l’incaut, el de l’herència o la donación també conegut com “Timo Nigerià o estafa 419”:

Donació de Mairena Assumpció,
Mairena Assumpció, Mairena [[email protected]]
Enviat el: dissabte, agost 6, 2011 0:20
Donació de Mairena Assumpció, Benvolgut en Crist, Et salutació en nom del nostre senyor Jesús Crist nostre Senyor que sóc senyora Mairena Assumpció, de República de kuwait jo em caso amb Sr Rodolfo Assumpció per qui va treballar amb l’ambaixada kuwait de Ivory Coast en nou anys abans que ell va morir en 12/01/2004.Nos van casar per onze anys sense un nen. Ell va morir després d’una breu malaltia que va durar per només quatre dies. Abans de la seva mort érem tots dos una altra vegada nascut cristià. Com que la seva mort que decidia no casar altra vegada o no aconseguir a un nen fora de la meva llar contra el qual la bíblia está.Cuando meu últim marit era viu ell va dipositar la suma de $ 2,500 milions de dòlars dels EUA en estat unida atlantique banc Abidjan Costa d’Ivori, Àfrica Occidental. Actualment, aquests diners encara és al banc. Recentment, el meu metge em va dir que no durarà per als pròxims vuit mesos a causa del problema del cáncer.El que em disturb és més la meva malaltia del moviment. Sabent la meva condició decidia donar aquest fons a una organització de la caritat – … … … [… segueix]
Poc cal dir sobre aquesta estafa però milers de persones i milions d’euros han “caigut” en ella en molts països del món.

PESCA O PHISHING

Aquesta forma de frau aquesta també molt usada i hi cauen múltiples incauts.Està fonamentada en la suplantació d’identitat d’una companyia (habitualment financera) i en la sol licitud de dades confidenciales a l’usuari per fer un ús fraudulent de comptes bancaris o targetes de crèdit.

Solen estar camuflats en correus electrònics que demanen confirmació de determinades dades i posteriorment un enllaç que sol obrir una pàgina web idèntica a la del nostre banc on l’usuari introdueix les seves credencials. Fins i tot en alguns casos algun usuari ha introduït TOTES les coordenades de la seva targeta de claus de banca electrònica (s’ha de ser una mica bèstia per a això).

Altres tipus de frau

Robatoris d’identitat, les subhastes o compra-vendes fraudulentes, keyloggers(capturanpulsaciones de teclat i amb aquestes les nostres credencials), troians bancaris (substitueixen pàgines web reals per altres malicioses), pharming (funciona sobre la resolució de noms redirigint URL reals a altres que no ho són), SMshing (similar al phising però mitjançant SMS ‘s).

En aquest últim cas introduir el nostre número de mòbil pot implicar la “subscripció” immediata a un sistema de descàrrega de continguts obligatoris diari o que la nostra operadora ens enviï advertències de subscripció a aquests serveis i ens carregui un import per cada missatge que ens envieu.

Com ens protegim davant de tot això?

Algunes recomanacions podrien ser:

  • Mai rebre un correu electrònic no sol.licitat. És millor eliminar-lo en el servidor abans de rebre’l a la nostra aplicació de correu electrònic. Aquests correus infectats amb virus poden executar codi maliciós fins i tot sense obrir un fitxer adjunt sospitós.
  • Sempre mantenir el fitxer de signatures i la suite de seguretat actualitzats a la última versió disponible.
  • Utilitzar contrasenyes robustes i evitar escriure-les en fitxers situats a l’ordinador.
  • Mai facilitar dades personals fora d’entorns segurs i fonts de total confiança.
  • Els regals i promocions fàcils d’obtenir poden amagar grans amenaces.
  • Tenir sempre actius els tallafocs, bé del sistema operatiu o de la pròpia suite de seguretat.
  • La recerca d’aplicaciones i / o claus d’activació no legals és la porta d’entrada preferida de molts virus i / o malware.
  • Desconfia quan detectis activitat sospitosa en el teu equip.
  • Fer còpies de seguretat periòdiques que permetin recuperar dades en cas d’infecció.

Enllaços d’interès:

Guàrdia Civil-Consells de seguretat

INTECO – Centre de Resposta a Incidents de Seguretat

Publicat dins de Seguretat, Tech | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a A internet no hi ha “duros a quatre peles”. Estafes online

NFC- Near Field Communication, totes les teves targetes en el teu dispositiu mòbil

Volia amb aquesta entrada aprofundir sobre NFC, tecnologia disruptiva (encara que no nova) que estan icorporant a tots els nous terminals mòbils i que aviat podrem gaudir en el mercat.

Però, què és NFC?
Wikipedia defineix NFC com: acrònim de Near Field Communication (NFC), una tecnologia de comunicació sense fils, de curt abast (entre 10 i 20 cm) i alta freqüència que permet l’intercanvi de dades entre dispositius a menys de 10cm. Podríem definir-lo en català com Comunicació de proximitat.

Com funciona NFC?
Perquè funcioni NFC cal que el dispositiu incorpori un xip el qual es comunica amb altres dispositius o amb etiquetes RFID.

Aquesta tecnologia pot funcionar en dues modalitats:

  • Activa: els dos dispositius estan proveïts de xip NFC
  • Passiva: un sol dispositiu actiu interactuant amb un element passiu

Continua llegint

Publicat dins de Tech, tecnologia mobil | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a NFC- Near Field Communication, totes les teves targetes en el teu dispositiu mòbil

Llistes Twitter: també la ràtio de la teva reputació

La que sol ser la principal raó a l’hora d’organitzar llistes en Twitter, és perquè quan comencen a acumular-se els followings, no us és possible seguir les seves actualitzacions. És a dir que la informació que emeten els que segueixes, només és possible localitzar-la al moment en què et connectes a Twitter, de manera que perds una part important del complet ús horari que alguns twitters arriben a tenir. Si t’organitzes i crees o segueixes llistes a Twitter, estaràs actualitzat permanentment en pocs moments del dia, gestionant eficientment el teu temps, als que segueixes, la informació, la teva reputació en línia i també el teu SEO. Millora la nostra experiència a Twitter. L’ús eficient de Twitter cada vegada és més comú entre els usuaris, ja que cada vegada es troben més acostumats a interactuar. Corres el risc de quedar enrere en molt poc temps sense utilitzar llistes.

  • Has observat sota quins títols et trobes llistat? Perquè si estàs tuitejant un contingut per a tu especialitzat, però t’etiqueten sovint a “Humor” potser hi ha alguna cosa a la teva comunicació que haguessis revisar … Les llistes en les que estàs inclòs, et donaran la mesura de com estàs efectuant la teva reputació on line, com et veuen els altres, o què els queda de la comunicació que estàs portant de l’empresa que representes. No fa gaire en una jornada sobre les claus del negoci on line hoteler a l’Espai Armengol de Visual13 a Vilajuïga , comentaven que el sou variable dels directius hotelers ja es calcula per quantitat i qualitat de les opinions en línia de l’establiment. ¿Molt aventurat que quantitat, titularitat i raó de les llistes en què estigui inclòs podrien estar en el conjunt de les raons 2.0 que influeixin en aquest variable?.
  • No només tenir foto, bio i un enllaç formen part de les decisions per seguir o no a un compte de Twitter, les llistes públiques d’aquesta persona o organització, així com en totes les llistes on es troba inclòs, també tenen un pes en aquesta decisió. Respecte a un mateix et donen dos importants paràmetres, com t’estàs posicionant i si la teva tendència és la de influent o la de popular.

Jeff Bullas en “What is your Twitter Reputation?” aporta un interessant dada: la Twitter Reputation Ràtio, que es calcula mitjançant un molt simple càlcul:

Nº de followers / Nº de llistes en las que estàs inclòs

= Twitter Reputation Ratio

Els seus exemples són per meditar perquè, d’una banda, @briansolis amb més de 96.000 followers i inclòs en unes 12.100 llistes, té una ràtio de 7,9 i @ParisHilton que sobrepassa els 4.200.000 followers i inclosa en gairebé 47.400 llistes, té una ràtio de 88,9. Però, prudència, comptes de Twitter que produeixen un gran contingut especialitzat, tenen una mètrica baixa, el que significa que tenen un considerable grau d’influència i respecte entre els seus seguidors. Comptes que responen a continguts populars en el seu sector tindran una mètrica elevada, responent precisament a això, al seu nivell de popularitat. Les llistes de Twitter es converteixen en un altre important factor dins el binomi popular o influent.
Començar a crear o seguir llistes a Twitter vol dir moltes vegades començar a donar-li usos imaginatius. Ja que només pots crear fins a un màxim de 20 llistes al teu compte de Twitter, però pots seguir a les que desitgis sense cap necessitat de seguir al compte titular que ha efectuat la llista, així com incloure un compte de Twitter en una llista efectuada sense haver de seguir-la. I a una mateixa compte la pots incloure en diverses llistes. S’optimitza tot: temps, informació, reputació i també els tus followings. Exemples:

  • El compte Twitter de Google (@google) té dues llistes. Una d’elles és google-on-twitter-15 que engloba tots els comptes oficials de Google. Oblida’t de seguir una a una i també de crear la seva llista …
  • Has mirat les llistes de You Tube (@youtube)?. Estan organitzades per temàtiques. Music és la que compta amb més seguidors (uns 2500), però també trobaràs Media, Sports, Entertaiment, Comedy i altres, però també el seu Staff, els comptes de l’staff de l’empresa YouTube a Twitter.
  • El diari Ara té llista amb les seves seccions, però El País (@el_pais) les seves llistes, les té organitzades per notícies o alguns esports i així pots seguir Terratrèmol Japó, revoltes àrabs, Oscar ‘s 2011, llei sinde, motociclisme, formula 1 … així com també les notícies d’última hora.
  • Els ajuntaments també estan elaborant llistes a Twitter. Els de # Tclab_public postejen com l’Ajuntament de Barcelona permet accedir per llistes a la informació dels seus diferents districtes o a la informació de les seves àrees locals d’art, cultura i turisme, o com el de la localitat de l’Escala recorre al paisanatge, amb la llista dels principals usuaris que estan enamorats del lloc.

L’ús imaginatiu i segmentat de crear llistes en Twitter, a més millora el SEO. Ets un establiment, una empresa, una organització? Efectua llistes perquè els teus clients puguin consultar. Són molt bé indexades a Google i obtenen bones posicions en els resultats de recerca. Els comptes Twitter amb objectius SEO s’han de col·locar a disposició del client perquè també faci comunicació i networking, afavorint la col·laboració. En un hotel, pot ser molt útil tenir llistes dels comptes dels diaris, la d’informació de transports públics, les previsions del temps, la informació del trànsit, de les línies aèries o dels serveis turístics de la zona. I també del seu staff. O bé, posar a disposició les llistes efectuades per altres.

PD1: 20 usos productivos de las listas de twitter, per @manuelgross

PD2: @Alt1040 proposa les 10 listas que todo usuario debería crear.

Publicat dins de Web 2.0 | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Llistes Twitter: també la ràtio de la teva reputació

Els Recursos Humans a les xarxes socials

¿Utilitza xarxes socials per captar i retenir empleats, és possible? Perquè no!

Si una gran part de la població en edat laboral es troba a les xarxes socials, aquestes es tornen en potents mitjans per a cercar, captar, seleccionar i fidelitzar empleats

Ens fiem més del que ens diuen altres iguals a l’hora de confiar en una empresa que dels missatges que la pròpia empresa emet. Aquesta és l’essència de les xarxes socials, sens dubte, el poder de la recomanació.

És important que un candidat ens esculli d’entre les diferents opcions que se li presenten a l’hora d’acceptar una feina. Això permetrà captar i fidelitzar talent

Avantatges:

  • Efecte multiplicador candidats potencials 2n grau. Si tinc gent que segueixi els meus perfils i els meus canals de comunicació 2.0 és probable que amics dels meus amics (fans o followers) em ajudin a difondre el meu missatge.
  • Facilitat a l’hora de publicitar els processos de selecció. Pel mateix efecte viral puc arribar més ràpid i en menys temps al meu públic objectiu
  • Increment efectivitat en selecció.Ús eines no convencionals. Disposo de molta més informació del candidat seguint la seva empremta digital o marca personal que tingui visible a la xarxa
  • Millora imatge de la Companyia: empresa moderna, accessible, propera, transparent.Es tracta de nous canals que hem d’integrar en la nostra estratègia de mitjans en Recursos Humans.
  • Headhunting: xarxes socials professionals. Xarxes com LinkedIn ajudaran a conèixer l ‘”abast” que té un candidat en base al volum i potència de les seves relacions (xarxa de contactes, recomanacions, etc.)
  • Accés a candidats passius que no estiguin en recerca activa d’ocupació. Puc impactar en persones que estiguin empleades i que no estiguin buscant activament un nou lloc de treball assegurant d’aquesta manera ampliar les possibilitats de selecció,

ALGUNS OBJECTIUS d’una estratègia de recursos humans 2.0

  • Branding.
  • Captació talent.
  • Fidelització talent.

Què s’està fent actualment en RRHH?

IBM
Think Place: Generació d’idees. La companyia ha dissenyat una eina tecnològica que permet a més de 400.000 professionals intercanviar coneixements i fomentar la innovació. El projecte va néixer des dels departaments de Recursos Humans, R + D  i tecnologia i permet la generació d’idees i la seva transformació en projectes d’una forma ordenada a la xarxa. Complementa aquesta iniciativa uns esdeveniments que es fan servir per generar idees anomenats JAM.
No es tracta explícitament d’un ús del mitjans socials però si de socialitzar el coneixement usant els recursos humans dins de la companyia mitjançant tecnologia.
Missatgeria instantània, blocs, fòrums, wikis, intranet, bases de dades i altres eines d’intercanvi de coneixement, com l’ús de Second Life (reunions virtuals).

BANESTO
Gugenheim: Es tracta d’un projecte que reinventa la funció de recursos humans. Aquest engloba vuit àrees de treball una d’elles el model de carrera professional (pla de carrera) el qual es planteja de forma ad-hoc.

GPS: Guia de Progressió Professional Sostinguda), un mapa de carreteres digital accessible a tota la plantilla del banc a través de la Intranet. Batejat com a Pla de Carrera 2.0
Aquest permet als empleats conèixer en tot moment en quin lloc es troben en l’organització. Utilitza certes al.legories com: Mapa, comptaquilòmetres (experiència acumulada), formació (combustible), carreteres principals (àrees corporatives), centre de control (Departament RRHH), etc.

ACCIONA

Canal Ocupació : Projecte Re-Acciona, dirigit cap al departament de RRHH amb interacció en blogs, wikis, xarxes socials, twitter. 35.000 empleats actuant, compartint, comentant i opinant
Compte a més amb una comunitat d’aprenentatge (E-Learning)

CAPGEMINI

Canal intern Yammer: Plataforma de Microblogging interna per a empleats. El canal permet que flueixi contingut rel.levant entre empleats de forma molt àgil. Permet reduir dràsticament la sobrecàrrega del correu corporatiu.

KPMG
Jovenescontalento.com: Plataforma 2.0 que recull comentaris de blocaires menors de 30 anys que

publiquen informació relacionada amb management, comptabilitat, assessorament financer i de negoci, temes fiscals, legals, màrqueting, RRHH, etc.

El portal compta a més amb Ofertes d’ocupació per a recent llicenciats. Permet utilitzar un Badge per posar al seu bloc i conté Crítiques de socis de la companyia a les entrades.


AGRUPALIA BPO

  • Base de dades de posicions obertes
  • Canal de Facebook que permet generar interacció. Integrat amb BD posicions
  • Canal de Twitter que permet llançar informació d’interès a més de noves posicions obertes.
  • Headhunting a través de LinkedIn

Enllaços d’interès:

Publicat dins de RRHH 2.0, Web 2.0 | Comentaris tancats a Els Recursos Humans a les xarxes socials

No tots els #trendingtopics ho son, o no tot es ser-ho.

Ja fa vuit mesos del primer Estrategias de #hashtags i arran del post publicat a El País “Verdades y mentiras de los trendingtopics” el passat diumenge 15 de maig per Delia Rodriguez ( @delia2d ) i la resposta de @twittboyQué son y como funcionan los temas del momento (trends) en twitter“, em venia de gust comentar unes quantes reflexions.

Com molt be diu @twittboy , un trendingtopic ho és per la velocitat de pujada continuada dels tweets (la emergència de la seva pujada) i el seu corresponent hashtag. És a dir per la seva acceleració continua respecte al la resta de hashtags que també es troben en el timeline en tot moment. En base a això, esdeveniments puntuals lligats a aconteixements poden ser trendingtopics en el seu dia o moment sense que en molts casos l’abast dels seus tuiteros pugui ser molt elevat. Sí, es converteix en trendingtopic però en realitat no ho es tant pel poc alcanç de difusió (seguidors) dels seus tuiteros. En alguns trendingtopics, casi recorda a ser el borni en el país dels cegs. La frase de @twittboy “…la lista favorece la novedad sobre la popularidad” és sens dubte molt encertada. I insistint, la novetat en tot moment. Aquest punto és absolutament de inflexió, ja que si tenim un grup de tuiteros on el nombre de seguidors es molt elevat però la emergència continuada dels seus tweets no ho es tant respecte a la coexistència dels altres hashtags del moment, no s’aconsegueix arribar a la llista de trendingtopic.

Els trendingtopics fora d’esdeveniments de gran abast geogràfic i que responen a interessos en alça en moments molt puntuals (com han pogut ser # terremotolorca, # spanishrevolution o # fcb) no són només el resultat d’un moviment d’un grup més o menys ampli de tuiteros que, espontàniament o no, pugen el hashtag bé sigui per indignació, empatia, interès o estratègia de màrqueting cap a una determinada circumstància. El tema és que tot és relatiu i tenint en compte que, realment, no té res de simple el fet que un hashtag en concret arribi a ser trendingtopic, vaig a intentar esmicolar una mica la complexitat del que passa quan un “tema del moment “arriba ser trendingtopic (valgui la redundància), tenint en compte els esdeveniments en twitter que sí que ha estat de gran abast geogràfic, en aquest cap de setmana d’eleccions municipals del 22 de maig.

D’una banda, es van crear diversos hashtags amb la finalitat que, en no poder calcular quin seria el que arribaria a trendingtopic ni tampoc preveure com fluiria l’esdeveniment, s’anaven, per dir-ho d’una manera entenedora, “llançant apostes”. L’evolució de les impressionants dades que s’anaven estudiant durant la setmana les recopila ALT1040 en Las estadísticas de #spanishrevolution en twitter, de lectura recomanada.

Sumar que #spanishrevolution va ser a més comprat (enllaç patrocinat) pel diari El Mundo, i que les diferents #acampades es van anar afegint com topics, contribuint a una segmentació però que van concentrar igualment l’atenció en el fenomen de conjunt, que era del que es tractava.

Aquest és el quadre de Topsy a les 23:30 h del 2011.05.20 en què s’analitzen tres dels diversos hashtags del cap de setmana. El trendingtopic va ser #sinbanderas perquè la seva velocitat d’acceleració de pujada del hashtag era superior que no #spanishrevolution o #yeswecamp, malgrat que les mentions dels dos últims eren clarament superiors al trendingtopic.

Segona medició, entre #sinbanderas i #spanishrevolution però aquesta vegada, el tercer en discòrdia fou #acampadasol . Segueix passant el mateix, les mentions segueixen sent molt superiors en els hashtags que no arriben a trendingtopics.

I finalment, l’abast de les impressions dels tuiteros la nit del divendres 20 de maig on l’expectació dels esdeveniments era molt elevada en el hashtags #sinbanderas i #spanishrevolution. En la nit del 20 de maig #sinbanderas ja era trendingtopic sense cap altre hashtag de l’esdeveniment que li fes competència entre la llista existent en aquell moment.

Aquestes captures són les que en trendingtopics d’esdeveniments o esdeveniments sense l’abast del que hem viscut aquest cap de setmana, ens ajuden a saber si un trendingtopic ho és realment o no. En aquest cas, observar que el nombre d’usuaris únics tant en un com en altre hashtag és reduït. Va ser el seu impressionant acceleració qual el va portar a aconseguir el trendingtopic. Chameleon Tools monitoritza 12 paraules i els resultats són els següents:

Els nombres al segmentar, són impressionants.

Així que imagina la quantitat de possibilitats que se t’obren davant d’un hashtag o topic: fomentar empatia o irritabilitat / eufòria de forma puntual o contínua, o la de proveir un punt fix d’informació en tot moment, o si tens capacitat d’inversió, patrocinar- aprofitant la onada. Si a més aconsegueixes l’anhelant trendingtopic, serà com haver arribat a recollir la cirera fresca més madura i més dolç com la mel i alhora més alta i amagada en el gran arbre. I recorda que el cirerer és més aviat de secà i la seva temporada molt curta. Per tot això, no oblidis considerar certs aspectes col·laterals de fomentar un estratègia de màrqueting o una altra. M’explico. Si un hashtag no potencia la creació d’opinió en forma de post o arxius (i-books, imatges o vídeo) potenciant la conversa en més fronts, l’esforç i retorn en aquest esdeveniment pot arribar a ser fins i tot poc estimulant per a una empresa o organització. Qüestionar l’impacte dels trendingtopics, relativitzar.
Que el socialmedia és una poderosa eina per donar viralitat a les accions d’una empresa o organització, de tots és ben sabut a hores d’ara, però que l’únic objectiu de màrqueting sigui el d’arribar a ser trendingtopic, abans pensa-ho dues vegades, hi ha molt on triar i molt bo. Un hashtag (o més) poden ser un gran topic.

Pd: agraïments per l’ajuda en aquest post a @svilalta, @ArantxaR i a @virginiaborges

Publicat dins de Tech | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a No tots els #trendingtopics ho son, o no tot es ser-ho.

L’accelerador del coneixement de les Tecnologies de la Informació i comunicació del futur – Projecte FutureICT

Aquest post està motivat per un article que vaig trobar fa poc en una revista d’una companyia aèria signat per Daniel Civantos titulat “L’ Accelerador del Coneixement“.

Em va interessar molt la reflexió que feia Daniel sobre l’avanç científic que ha suposat la construcció del Gran Col.lisionador d’Hadrons (GCH) al CERN-Ginebra. Aquest intenta desvetllar les claus de l’univers fent topar protons accelerats en sentits oposats a velocitats properes a la de la llum per simular esdeveniments ocorreguts després del big bang.

En el seu article comparava aquest colossal experiment amb la poca recerca sobre els sistemes humans, naturals i la societat civilitzada.

Precisament per això s’ha creat el projecte europeu Futur ICT dins el qual es troba el Living Earth Simulator (LES).

Continua llegint

Publicat dins de Tech | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a L’accelerador del coneixement de les Tecnologies de la Informació i comunicació del futur – Projecte FutureICT